Entrevista | Lídia Ferrer historiadora i professora de ciències socials d’ESO
Lídia Ferrer, professora de ciències socials d’ESO: "Sense esperit crític no hi ha democràcia"
La jove historiadora creu que sense esperit crític no hi ha democràcia

Alba Diaz
Per Serafí Sanllehí, Kira Jordan i Pep Tapias
El poder corromp, s’haurien de limitar els anys de mandat per evitar-ho?
Depèn de la persona i del càrrec, però sí, en general. I crec que Orwell ho deixa veure molt bé. Restringir el temps de mandat està bé, però sense un esperit crític no serveix de res.
La desinformació i les mitges veritats, o sigui el control de la informació és el pitjor verí per les democràcies?
Definitivament. Una societat democràtica ha de tenir sempre uns mitjans de comunicació independents, però, desgraciadament, sovint estan lligats a certs partits polítics o certes forces ideològiques. Per tant, la informació s’ha de contrastar, i hem de ser prudents.
Com afecta la falta d’educació i de pensament crític de la societat en això?
No es pot mantenir una democràcia sense educació i pensament crític. Tothom és diferent i hem de tenir temps per desenvolupar aquest pensament crític. I hem de tenir unes institucions educatives fortes. Si no, no arribarem enlloc.
Sense ser genuïnament comunistes, hi ha un petit grup de països, com la Xina, que conserven trets d’aquesta ideologia. Quines característiques tenen en comú amb el comunisme pur i quines els acosten als estats democràtics?
Del comunisme pur, sobretot la vigilància social, la restricció de llibertats, i que són molt comunitaris, poc individualistes. També és cert, però, que darrerament alguns d’aquests països s’han obert una mica més econòmicament, i això els acosta una mica a les societats capitalistes, a les occidentals.
Quines conclusions en podem treure del fet que l’escriptor critiqui fins i tot les seves pròpies idees polítiques?
Orwell el que fa és un llibre que tracta de defensar l’esperit crític. Critica un moment concret de la història, però es pot entendre com una crítica a la deixadesa o a la ignorància, en general. Perquè el que ens diu és que si tu vols canvis, però no ets capaç de formular quins canvis vols, mai evolucionarà res.
Per què es va prohibir el llibre en alguns països
Perquè respon al tipus de propaganda anticomunista que es feia als països occidentals del moment. Per tant, evidentment, els països propers a les idees comunistes que rebutjaven la crítica a aquesta mena de sistemes, no volien que un llibre com aquest arribés a la seva gent. No seguia la línia de pensament i la propaganda comunista del moment.
Serafí Sanllehí i Kira Jordan són alumnes de 3r d’ESO de l’IEManresa. Pep Tapias és alumne de 2n d’ESO de l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa