El Passeig manté el pols de la ciutat malgrat les obres del Guimerà

Mirada des de la terrassa d'un àtic, la vida es veu diferent. I a peu de carrer, la vida continua igual que en els últims mesos, amb pols, soroll, operaris, tanques i la promesa d'un futur millor. A l'espera de poder inaugurar la remodelació integral del Guimerà, la ciutadania continua fent d'aquesta via cèntrica i el paral·lel Passeig Pere III el seu gran punt de trobada, un lloc d'oci preferent i l'eix comercial que ha estat sempre. Els treballs que es van iniciar a principis de l'any passat no tenen data de caducitat, tot i que és de preveure que s'enllestiran abans no comenci la propera campanya electoral.

"Hauríem d'atreure la gent dels pobles veïns", reclama l'Esther Vila, que des de l'establiment d'Opticalia fa mesos que contempla el tragí de les obres. "Creiem que els canvis seran per millorar", assegura juntament amb Jordi Mercè, matisant que "de moment, però, tot això no s'acaba".

També aplaudeixen la iniciativa de la tarifa plana que permet pagar només 4.95 euros durant tot el dia als aparcaments de la Reforma i els Quatre Cantons: "és una bona idea que arriba tard, i s'hauria de promocionar més, donar-la a conèixer, ja sigui a través dels autobusos, anant als pobles propers, ...". En aquest sentit, Vila apunta que "nosaltres oferim tiquets als nostres clients que venen de fora de la ciutat".

Com que res no és perfecte, però, l'òptica afegeix que "no m'agraden els fanals, no estan a to amb tots aquests edificis catalogats del Guimerà". En general, però, "estem contents" de l'aspecte que ja es visualitza acabarà tenint un dels carrers més cèntrics i transitats de la ciutat.

La plaça canvia de color

Un altre punt controvertit de tota l'operació és la substitució del blanc del paviment de rajoles de la plaça Neus Català -Crist Rei de tota la vida- pel negre feixuc de l'asfalt, un canvi que converteix un espai singular en un agregat visual de la calçada per on circulen els vehicles. "És molt lleig", opina un vianant que s'ho mira amb un cert escepticisme. Des de les altures, té tot l'aspecte d'un pedaç; i el negre intens del material emprat es preveu que serà un forn en els dies de calor més intensa. Com tot, caldrà esperar al final per posar nota.

"M'agradava més com estava el carrer abans", declara Carles Planell, de l'establiment de roba Serra Claret. Dues ànimes conviuen entre els botiguers de Guimerà. "Als comerciants no ens facilita la feina que hi hagi tanta zona de vianants, per aparcar has d'anar lluny, abans era més fàcil parar i recollir", raona: "en ciutats grans pots crear aquests espais de vianants, però en ciutats petites la gent va en cotxe, i aquí han tancat molt el centre".

Planell afegeix que "el procés està essent llarg i pesat, però ja veurem com acaba tot plegat". I, en qualsevol cas, assegura que les obres "no han fet que la gent deixi de venir, tenim un client fidel que sap que el que tenim aquí no ho trobarà enlloc més".

La fase 3 de les obresafecta el tram central, que inclou el segment entre la plaça de Neus Català i el carrer Circumval·lació, on ara mateix es concentra el gruix de la feina, i el petit tram del Passeig Pere III des de la mateixa plaça fins al carrer de Canyelles. L'objectiu és que tot plegat sigui una plataforma única. Pel que fa als treballs de la fase 2b, entre els Esquilets i Sant Domènec, ja només queden pendents els detalls del mobiliari urbà.

"Sempre hem d'anar a rescatar clients", lamenta la Montse Ros, de l'Hotelet Casa Padró: "els orientem per telèfon, però al final acabem baixant i anant-los a buscar, i ara que tot és una illa de vianants, encara ens veuran menys". I afegeix: "fa molt temps que cada dia, a les vuit del matí, ja comencem a sentir el soroll de les obres, fins a les cinc de la tarda".

La fesomia del centre canvia, però l'essència es manté. A les portes de l'estiu, coexisteixen dos elements de signe contrari: l'eclosió de franquícies de forns de pa i el tancament dels tres quioscs de begudes del primer tram del Passeig Pere III. El Canaletes va abaixar la persiana la setmana de Sant Jordi d'enguany, el Quimet ho va fer després de l'estiu passat i el del Mig en porta dos sense obrir. Les cadires de la Rosita, en pau descansi, sí que hi són.

Inalterables veuen passar la vida a la Xixonenca. "Les obres del Guimerà no ens afecten", asseguren, "i el tancament del Quimet tampoc perquè el nostre producte no té competència". La gent, tot i les obres, "continua baixant al passeig a passar la tarda".

Una vianant interpel·lada per aquest diari, però, aporta un element de reflexió: el tancament de botigues de roba juvenil pot afectar la presència de manresans i manresanes d'aquest segment d'edat al centre de la ciutat. En els darrers temps, han tancat portes l'Stradivarius i el Pull and Bear (en el seu lloc hi ha ara un Juguettos), a més de l'Springfield, i es mantenen obertes el Bershka, el Zara i el Mango. Només cal donar un cop d'ull al Google Maps d'anys precedents per veure com la fesomia del Guimerà ha anat mutant.

Des de la terrassa de l'àtic d'un edifici del centre, es veu passar la vida a càmera lenta. I, malgrat les obres, la ciutadania continua fent del Guimerà i el Passeig un dels seus espais emblemàtics. Canviar-ho tot perquè tot continuï igual.

Subscriu-te per seguir llegint