Debat final del Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant amb Manresa entre les ciutats que més en tenen del país

En termes absoluts, el rànquing de ciutats amb més d’amiant en coberta l’encapçala Barcelona, amb presència de fibrociment en més de 2.000 teulats i més de 17.000 tones de material. Manresa, Terrassa, Sabadell, Lleida, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu són a la llista dels 10 municipis amb més amiant, i se situen per davant de ciutats més grans o més densament poblades com l’Hospitalet o Badalona.

Una explicació a aquest fet és el nivell d’indústria en aquestes ciutats mitjanes, per la important quantitat d’amiant que s’escampa per les cobertes de polígons industrials. En concret, aproximadament el 30% de tot l’amiant en cobertes de Catalunya es troba en aquests nuclis d’activitat econòmica, segons les dades del 2025 de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant.

Debat final

El Parlament aborda aquest dimecres el debat final del Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant. Segons el cens de cobertes amb fibrociment consultat per l'ACN, Catalunya té 121.982 teulades amb presència d’amiant, que representen més de 683.000 tones d’aquest material i que, una al costat de l’altra ocuparien una àrea de 38,6 km², aproximadament l'àrea de Sabadell. La Generalitat va presentar el cens de cobertes amb fibrociment fa dos anys com una guia pels ajuntaments per a l’erradicació del material. Respecte a les xifres que es van donar, el cens de cobertes amb fibrociment registra ara 500 teulats afectats menys, però segons fonts de Presidència, les xifres no són plenament comparables per canvis en la metodologia del recompte.

Mentre la cambra catalana debat la llei que ha d’establir un marc jurídic d’actuació de les administracions a Catalunya “per lluitar contra els efectes que l’amiant produeix en les persones, els animals i el medi ambient i facilitar-ne la detecció, localització, gestió i retirada”, als teulats del país encara s’hi acumulen prop de 700.000 tones de cobertes amb fibrociment que conté amiant.

El cens oficial, amb dades actualitzades a abril d'aquest 2026, identifica les cobertes on hi ha aquest material nociu, però sense determinar quin percentatge concret d’amiant hi ha. En tot cas, aquesta mena de cobertes ocuparien juntes una àrea de 38,6 km 2, una superfície equivalent a la ciutat de Sabadell, o de tot el municipi de Tossa de Mar. En termes de quantitat de material, s’estima que les gairebé 122.000 cobertes afectades pesen 683.000 tones.

Però el fibrociment, la instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, no es reparteix uniformement als teulats d’arreu del país. El mapa que es dibuixa a partir del cens de la Generalitat mostra una gran intensitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les zones més densament poblades. Però, en segon lloc, i de forma destacada, la taca s’estén amb força en una important àrea de Ponent amb Lleida com a epicentre. L’altre punt fosc és el Delta de l’Ebre, amb una proporció d’amiant més elevada, per exemple, que la del seu entorn immediat, al Camp de Tarragona.

A Girona, tret de l’àrea de la Selva, la presència de fibrociment en teulada és més moderada. I a les comarques centrals, l’amiant es concentra particularment al voltant de Vic -amb una important indústria càrnia- i de Manresa.

Debat parlamentari

El Parlament debat aquest dimecres el Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant. L’articulat estableix l’obligació de les administracions d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels béns mobles i immobles de què són titulars. Així mateix, entre altres obligacions, el text estableix que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal, i que la resta d’empreses i la ciutadania han d’informar l’Administració dels llocs que coneguin amb presència de materials que contenen amiant i han de mantenir els immobles de la seva propietat que en continguin “lliures d’aquest material”.

Per fer possibles les obligacions que estableix, el projecte crea diversos instruments, com la Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, per impulsar l’aplicació de les mesures que disposa i fer-ne el seguiment i l’avaluació, el Pla nacional per l’erradicació de l’amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i censos municipals amb la mateixa finalitat.

El text també defineix l’amiant com a “residu perillós”, i estableix un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros en els casos d’infraccions molt greus. A més, estableix mecanismes d’execució forçosa d’actes administratius, com multes coercitives de fins a 3.000 euros. La recaptació fruit d’aquestes sancions s’inclourà en el Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya que crea la llei, que es destinarà al finançament d’actuacions de gestió i retirada o de difusió i sensibilització.

Subscriu-te per seguir llegint