Els ratpenats prenen protagonisme al Centre de l’Aigua de Can Font

El Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa ha acollit avui una matinal dedicada als ratpenats en el marc de la celebració del 20è aniversari de l’equipament. La jornada ha anat a càrrec de David César, biòleg i tècnic de projectes de biodiversitat del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. En primer lloc, l’expert ha ofert una xerrada en què ha explicat els aspectes més rellevants i curiosos dels ratpenats. Tot seguit, les persones assistents han visitat les cinc caixes refugi instal·lades al Parc de Can Font per afavorir la presència d’aquests mamífers i n’han instal·lat dues de noves amb l’objectiu de continuar fomentant la conservació d’aquesta espècie.

Per començar la seva intervenció, César ha volgut desmuntar alguns dels tòpics que envolten els ratpenats i ha assegurat que, tot i tenir «mala reputació», aquesta no és «merescuda, perquè són animals molt importants per a la natura». Segons ha explicat, el fet que siguin mamífers d’hàbits nocturns genera sovint «un núvol de misteri i desconeixement» al seu voltant.

Pel que fa a les característiques dels ratpenats, el biòleg ha destacat que, més enllà de compartir amb la resta de mamífers trets com tenir pèl, ser vivípars i alimentar les cries amb llet materna, presenten algunes particularitats. Són els únics mamífers capaços de volar de manera activa i la majoria d’espècies utilitzen l’ecolocalització per orientar-se i localitzar les seves preses.

César també ha explicat alguns aspectes del seu cicle reproductiu. Segons ha detallat, aquests animals s’aparellen i, tot seguit, entren en període d’hibernació. Les cries neixen després d’aquesta aturada de manera estratègica. «Ho fan perquè durant l’hivern hi ha menys aliment disponible i les condicions climàtiques no són les més favorables», ha assenyalat. Així, els ratpenats sincronitzen la reproducció amb els períodes en què les condicions ambientals són òptimes per garantir la supervivència de les cries.

L’ecolocalització a 130 quilòmetres per hora

Com s’ha esmentat anteriorment, els ratpenats utilitzen l’ecolocalització per desplaçar-se i orientar-se, tot i que no són cecs, tal com sovint es creu. Encara que altres animals, com les balenes o els dofins, també fan servir aquest sistema, els quiròpters disposen d’una ecolocalització especialment precisa. De fet, segons ha explicat César, són capaços de mantenir-la fins i tot quan volen a velocitats de fins a 130 quilòmetres per hora. «Els ratpenats tenen una visió molt bona, però durant la nit aquest no és el sentit principal que utilitzen per ubicar-se», ha afegit l’expert.

Aquests mamífers tenen el seu origen fa aproximadament 70 milions d’anys, durant el Cretaci superior, a les acaballes de l’era dels dinosaures. Durant els 20 milions d’anys següents, coincidint amb l’extinció dels grans rèptils, els mamífers van experimentar una gran expansió evolutiva i els ratpenats es van diversificar notablement.

Tot i que existeixen diverses maneres de classificar-los, César ha proposat distingir-los entre megaquiròpters i microquiròpters. Dins d’aquest últim grup hi ha espècies que emeten els sons pel nas i d’altres que ho fan per la boca.

Actualment, es coneixen unes 1.500 espècies de ratpenats arreu del món. A Europa n’hi ha 55, a Espanya 34 i a Catalunya 29. Aquesta última xifra és, segons el biòleg, «brutal» tenint en compte les dimensions reduïdes del territori català. Al nostre país, la majoria d’espècies s’alimenten principalment d’insectes i aràcnids, tot i que n’hi ha algunes que ocasionalment també capturen petits peixos i ocells.

Durant la inspecció de les caixes refugi instal·lades al Parc de Can Font no s’hi ha detectat la presència de ratpenats. Tot i això, la seva ubicació estratègica i la incorporació de dues noves caixes permeten ser optimistes de cara al futur. L’objectiu és contribuir a la conservació de les espècies presents a Catalunya, especialment de la pipistrel·la i el nòctul, que cada vegada tenen més dificultats per trobar refugis adequats a causa de la transformació dels hàbitats naturals i urbans.

Subscriu-te per seguir llegint