Sara, addicte a les compres compulsives: "Vaig recaure perquè creus que ho tens controlat, i no"

Una de les estratègies que apliquen certes entitats financeres és recordar als seus clients que pot recuperar el saldo que ja ha pagat per una compra fent-ne una altra i continuar pagant a terminis. Que s’allarguen, és clar. La Sara ho va fer, però ja no va poder parar. En aquest cas, tot va començar amb la compra d’una nevera a terminis. Sara és el nom fictici d’una pacient de la Unitat d’Addiccions Comportamentals d’Althaia a Manresa que ha rebut tractament per un problema de compres compulsives.

Possiblement, un malestar emocional que patia en aquells moments ho va facilitar tot. Comprar la feia sentir bé, explica. «No comprava només per mi. Ho feia per tota la família. Comprava coses de tota mena i per a tothom», diu a Regió7. «Quan s’acabava el saldo d’una targeta pensava que a l’estiu cobraria l’extra, que ho podria pagar tot, i comprar una altra cosa. Però quan cobrava l’extra ja me l’havia gastat dos cops».

La pilota es va anar fent gran. «Un dia que vaig arribar a casa el meu marit estava mirant un catàleg de viatges pensant en les vacances d’estiu. Jo li vaig dir que no hi podíem anar perquè tenia aquest problema». Sara explica que es va enfadar i es va disgustar, «més que res perquè no li havia dit abans i no hagués confiat en ell». Li va donar tot el seu suport perquè va entendre i era conscient que es tractava d’un problema de salut mental. El següent pas va ser anar al metge de capçalera, que la va derivar al Centre de Salut Mental d’Althaia, on va anar a parar a mans de Dominica Díez.

La recaiguda

Això era l’any 2013. El 2015 li van donar l’alta però va recaure. «Creu que ho tens controlat, però no és així. No és així», repeteix. El 2015 va tornar a la unitat fins al 2018. Tot i això, «continuo venint cada mes». Participa en el grup de teràpia de compres compulsives on explica la seva experiència «per si puc ajudar algú».

Amb el suport de Díez i de la família, van establir estratègies per superar la situació. D’entrada anul·lar totes les targetes bancàries, comprar només en efectiu, guardar tots els rebuts o establir un límit màxim de despeses. Un dels problemes amb què topa una persona amb aquesta malaltia és que no pot deixar de comprar. «Un alcohòlic pot deixar de beure, un jugador pot deixar de fer apostes, però no pots deixar de comprar ni que sigui el menjar o unes sabates quan fa falta. Es complica en aquest aspecte». A casa controlaven totes les despeses. «Encara sort que no em vaig enganxar a comprar per internet», comenta.

Tot i les estratègies per deixar de comprar, «el meu cervell continuava ideant maneres per fer-ho, però com que era conscient del problema pensava en una altra cosa i em treia el pensament del cap».

Explica que quan comprava «em sentia eufòrica. Estàs supercontenta. I quan arribava a casa i penssava: com ho pagaré?, venia la baixada. Has de substituir aquestes sensacions pel control. Quan vaig veure que ho podia controlar em va venir una eufòria que no va tenir baixada, i això em va anar molt bé». Sara creu que ara ja ho ha superat «Vull pensar que sí».

Les preguntes clau

Per arribar aquí li va servir d’ajuda tres preguntes clau: «quan vas a comprar alguna cosa el primer que t’has de demanar és si realment et fa falta; l’altra és si t’ho pots permetre; i finalment si pot esperar per a una ocasió especial». Això és el que explica al grup de teràpia, on ja és tota una referent per a la gent que pateix el problema.

Subscriu-te per seguir llegint