Pilar, mare d'un jove addicte als videojocs: "El veia cada cop més al seu món"

Pilar és un nom fictici. El que no és ficció és la seva història. És la mare d’un jove addicte als videojocs. Ara té 26 anys, i els problemes van aparèixer quan feia primer d’ESO. Tot va començar quan a l’escola van introduir els ordinadors, opina la mare. «Això va ser la meva perdició i un calvari per al meu fill».

Explica a Regió7 que «jo el veia cada cop més al seu món. No volia comunicar-se amb nosaltres i ens deia que necessitava l’ordinador per fer els deures de l’escola. Però ja comences a veure que hi ha alguns comportaments que no són normals». Tot es va anar complicant fins al punt que «s’aïllava a l’habitació, no volia saber res, no venia a menjar i pràcticament no dormia». A això s’hi va afegir un altre problema que molt probablement va agreujar el de l’addicció, comenta la Pilar: patia assetjament escolar.

La mare explica que «tenia molt clar que no me’n sortia amb les eines que jo tenia» i llavors «una persona em va dir que anés al Centre de Salut Mental d'Althaia i demanés per la Dominica Díez». Així ho va fer. A poc a poc la situació es va anar capgirant. «La veritat és que ens va sortir tot bé. Tant el meu fill com jo estem molt contents».

No va ser fàcil

No va ser fàcil, però. Al principi el jove era molt reticent a l’hora d’anar a les visites, fins que «va començar a connectar amb la Dominica, i va fer el clic». La Pilar explica que «molta gent t’aconsella que facis això o allò, però realment aquí em van ensenyar a veure la situació des d’un altre punt de vista: que ell té un problema, i que l’has de tractar com un problema que dura tota la vida».

També van canviar radicalment d’estratègia. S’explica: «vaig donar l’oportunitat al meu fill de començar des de zero, una nova vida, per dir-ho d’alguna manera». El va canviar d’escola, es van acabar les extraescolars i van tenir un gos. «Anàvem a passejar al bosc una hora cada dia. Al principi ell no m’enraonava, no deia res. Ho va començar a fer de mica en mica. La comunicació és essencial». De l’escola, Pilar valora que el van vetllar, i que va fer un grup d’amics que encara conserva. «Va costar molt», recorda, «però la veritat és que és el millor que ha fet a la meva vida». Tot això va anar acompanyat d’altres canvis com traslladar l’ordinador al menjador on «encara hi és ara», i els jocs de taula. «He jugat al Cluedo, al parxís, a l’oca i al que faci falta. Es tracta de buscar alternatives al League of Legends, al Minecraft, o al Fortnite, afirma.

Ell ha deixat de jugar a l’ordinador? No, contesta Pilar. «Té les seves hores de joc, però la relació a casa, amb els amics i amb l’ordinador és completament diferent. La Pilar continua dient que està molt agraïda al grup de suport de pares. Coses de la vida, aquell jove de primer d’ESO és ara enginyer programador.

Subscriu-te per seguir llegint