La tómbola per recaptar fons per reconstruir l'església del Carme que atreia gent de tota la comarca

A principis de juliol de l’any 1954 van començar els preparatius de la segona gran tómbola recollint premis d’empreses i comerços de Manresa i comarca. La segona tómbola es va fer en el mateix espai que la primera; concretament, en un solar per edificar al costat del cinema Catalunya.

A primers d’agost es van anunciar els grans premis que hi hauria aquell any, entre els quals destacaven tres premis de tres motos, quatre màquines de cosir, quatre aparells de ràdio, quatre neveres «de gel», un dormitori, dos premis de dues bicicletes, cinquanta jocs de cafè, cinc-centes ampolles de licor i mil de xampany, entre altres premis.

Una setmana abans de la cita, la comissió organitzadora va fer un recorregut pels pobles de la comarca i per les principals capitals de la Catalunya central, com ara Solsona, Berga i Vic, informant de la tómbola de la Festa Major d’aquell any.

Per despatxar talons i entregar els premis hi va haver la col·laboració de les Congregacions Marianes dels col·legis de Casa Caritat, Infants, Convent de les Reparadores, Acció Catòlica Parroquial i Filles de Maria del Poble Nou.

Es va inaugurar el dia 28, un dia abans de començar la Festa Major, i va tancar l’1 de setembre, un dia més tard de la festa.

Segons els organitzadors, la gran tómbola es va declarar com "una de les més grans i ràpides que actualment s’organitzen a la nostra nació". Al diari Manresa de la Festa Major, es podia llegir: «El éxito creciente del sistema de sorteo conocido por Tómbola, consiste, sin duda, en la rapidez con que se obtienen los premios. La entrega en el acto de los objetos que la suerte deposita en nuestras manos aumenta considerablemente el interés por la tómbola».

Durant els cinc dies que va estar oberta, hi va haver molta animació no només de públic de la ciutat, sinó de gent de fora. Ho demostra que premis com la moto Vespa van anar a Calaf, el dormitori a Logronyo, la batedora a Menorca, una bicicleta a Sant Vicenç i una nevera a Santpedor, entre altres indrets.

De fet, es van doblar el nombre de tiquets (cent mil) perquè no s’acabessin abans com havia passat l’any anterior i, casualment, el premi gros, una motocicleta Clua d’1,75 cc, va sortir a quarts de dues de la nit del 2 de setembre, poc abans de tancar la segona tómbola del Carme, mentre que la moto Vespa va ser premiada al cap d’una hora d’haver obert la tómbola el primer dia.

Com a curiositat, cal dir que un dia va despatxar butlletes durant una hora el torero Chamaco -amb gran èxit de públic- que havia vingut a la ciutat en una novillada a la Plaça de Toros del passeig el primer dia de Festa Major. En aquells moments, encara no havia pres l’alternativa, però era molt popular. «El público se volcó materialment a adquirir los boletos de sus manos, en busca de la suerte», deien els diaris de l’època.

Al cap de pocs dies, ja s’avançava que el benefici podia superar les cent mil pessetes i, efectivament, el novembre es van confirmar que els beneficis de la segona tómbola van ser de 109, 476 pessetes (657,95 €).

A mitjan de juny del 1955, van començar els preparatius per a la tercera tómbola del Carme en el mateix espai i amb les mateixes característiques que les edicions anteriors, si bé cada any augmentaven la qualitat dels primers premis amb tres motos Vespa, rentadores i neveres elèctriques, ràdios, mobles, vaixelles, bateries de cuina i un gran nombre d’ampolles de vi, xampany, licors, mantes, entre molts altres objectes.

Els beneficis de la tómbola d’aquells anys anaven destinats a les obres de la coberta de la nau central que, de mica en mica, s’anava tancant.

El migdia del dia 26 de juny es va inaugurar amb la presència d’autoritats i del notari que va certificar les butlletes amb els premis importants i les va barrejar amb la resta de butlletes. Unes cent cinquanta persones -de diferents associacions religioses- van vendre butlletes durant els vuit dies que va estar oberta i van donar un benefici de 101.101 pessetes (607,62 €).

L’any següent es va rifar, per primera vegada i amb gran expectació, un PTV!

I en anys posteriors un sis-cents i altres premis importants fins que el 1969 va ser l’últim any que es va fer.