La Unitat d'Addiccions del Comportament d'Althaia a Manresa compleix 20 anys

Apostar sense mesura, dur a terme compres compulsives, patir addicció a les pantalles, al sexe o a les xarxes socials. Són algunes de les patologies que atén la Unitat d’Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa. Acaba de complir 20 anys, i durant tot aquest temps han passat per les seves consultes 1.250 persones, tant adults com adolescents i també infants.

La seva responsable és la psicòloga clínica Dominica Díez, que hi és des que es va crear la unitat. Explica que «igual que ens enganxem a substàncies, ens podem enganxar a conductes». Aquí és quan apareix la unitat. «A nivell cerebral hi ha uns efectes similars. No són ben bé iguals, però sí que hi ha tota una sèrie de símptomes i problemes que són molt transversals quan es genera una addicció».

Va ser un desembre del 2005 quan la Unitat d’Addiccions Comportamentals d’Althaia va començar a funcionar. Ho va fer dins el Pla Director de Salut Mental i Addiccions per donar resposta a un problema que s’havia disparat en proporció geomètrica: el joc patològic. La primera unitat que es va crear va ser a l’Hospital de Bellvitge. A partir d’aquí el Departament de Salut va estendre tota una xarxa descentralitzada per diversos punts del país, entre els quals Manresa.

Manresa, un model punter

Actualment, a Catalunya hi ha 11 Unitats d’Addiccions Comportamentals. «Som capdavanters», afirma Díez, i en el cas concret de Manresa «és el model ideal i punter». Entre altres coses perquè el servei es presta al Centre de Salut Mental d’Althaia, on hi ha tots els serveis relacionats amb aquest àmbit: atenció infantojuvenil, addiccions, hospital de dia, hospitalitzacions... i això fa que la coordinació, en aquest cas necessària, sigui molt més fàcil. Això que pot semblar simple, no és habitual en altres hospitals.

Les escurabutxaques

Als seus inicis, el 97% de les consultes eren per addicció a les màquines escurabutxaques. L’aparició de les noves tecnologies ho va canviar tot. Permet, per exemple, fer tota mena d’apostes 24 hores del dia set dies a la setmana i a més a més de forma anònima. Això ho fa especialment atractiu per als joves, amb el perill que suposa. Els deutes també augmenten d’una forma exponencial.

El 2025, les màquines escurabutxaques, sigui jugant de forma presencial o bé en línia, van representar un 31,4% de les visites. Les apostes esportives, per exemple, van començar a aparèixer el 2013 quan suposaven un 2% dels casos. Ara ja són un 25,6%. Més dades: l’any 2009 van arribar a la unitat els primers casos de famílies preocupades per possibles addiccions als videojocs, i les addiccions a les xarxes socials ho van fer el 2012. Pel que fa a les compres compulsives, un altre dels grans eixos que generen demanda a la unitat, van representar el 2025 el 18,5% de les consultes, que representen dos de cada deu casos.

En força ocasions hi ha persones que a part de tenir un problema de comportament també el té d’addicció a substàncies, sigui alcohol o altres tipus de drogues. És el que se’n diu comorbiditat.

La unitat de Manresa també destaca per la importància que dona a les teràpies en grup. Les consultes individuals, perquè cada cas requereix atenció individualitzada, i el treball en grup ofereixen recursos, elements i estratègies per defugir del deler que pot provocar dur a terme una certa conducta. És a dir, aguantar-se les ganes d’apostar, comprar o entrar a les xarxes socials igual que una persona que deixa de fumar s’aguanta les ganes de fer-ho.

Recursos i estratègies

Hi ha grups de jocs amb apostes, de compra compulsiva, de pantalles i també grups de famílies i addiccions en genèric. El que s’ofereix és compartir experiències i també «recursos per tolerar aquest malestar que hi pot haver en un moment determinat sense necessitat de fer la conducta que genera el problema». L’estratègia pot ser des de practicar mindfulness, fins a distreure la ment i també conèixer-se un mateix per «enfocar-me en els meus objectius vitals. Perquè es tracta d’això, d’ajudar les persones a retrobar el seu objectiu vital.Les addiccions són pedres en el camí que et separen del que t’agradaria».

Molts o pocs?

Això és el que s’ha procurat fer amb les 1.250 persones que durant aquests 20 anys han passat pel servei. Són molt o pocs? «Depèn de com ho miris i amb què ho comparis», contesta Díez. Hi ha casos que s'atenen a altres serveis de Salut Mental, i «aquí ens arriben els més complexos. Som una unitat especialitzada». Alerta que en un no res es pot passar de jugar poc a jugar molt, o de comprar poc a comprar molt. Llavors també hi hauria totes aquelles persones que no han demanat ajuda, que possiblement són la majoria.

Per prevenir, cal educar

Educar per fer un bon ús de les noves tecnologies és la base principal per prevenir conductes addictives del comportament. No és fàcil, però, tenint en compte, a més a més, que hi ha un bombardeig constant de missatges, de publicitat i de mecàniques de joc, pensades per atrapar la gent.

Segons Díez, el repte de la unitat és adaptar-se a les noves tecnologies i als nous temps. Com per exemple la intel·ligència artificial (IA), que pot ser un aliat com a teràpia, o bé l’enemic a batre quan s’estableixi una relació patològica. Al servei ja han començat a veure algun cas.

Díez s’ha convertit en un referent a nivell nacional sobre addiccions comportamentals. Treu importància a aquest fet. «El que és fantàstic d’aquesta unitat és que és interdisciplinària i treballem amb altres psicòlegs, psiquiatres, educadors o infermeria, i ens complementem els uns als altres perquè el pacient és de tots». Destaca, també, que la bona trajectòria de la unitat ha estat possible gràcies als directors que ha tingut salut mental a Althaia. Pere Bonet, inicialment, i des de fa uns anys, Àurea Autet.

Subscriu-te per seguir llegint