Pere-Joan Cardona participa en un estudi internacional sobre el brot d’hantavirus

«Amb el canvi climàtic canvia l’escenari i hem d’estar preparats», alerta Pere-Joan Cardona, cap de Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (conegut com a Can Ruti). Per sort, hi afegeix, «cada vegada tenim més tecnologia i capacitat per organitzar-nos». El manresà exemplifica amb aquestes paraules l’estudi internacional sobre el brot d’hantavirus dels Andes coordinat per l’hospital on treballa que ha impulsat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pensant en futures emergències sanitàries.

La iniciativa, denominada NAVIS (Natural History of Andes Virus Infection Study), és un estudi observacional internacional destinat a caracteritzar aspectes clau de la infecció, com ara els períodes d’incubació, els mecanismes de transmissió, els factors associats a les formes més greus de la malaltia, així com factors immunològics i virològics. S’ha activat de manera coordinada en 21 països de quatre continents.

Cardona, que és doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Microbiologia i Parasitologia i catedràtic de microbiologia per la UAB, a més a més d’un referent en la lluita contra la tuberculosi, forma part de l’equip de Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias, investigador d’IrsiCaixa i director científic de la Fundació Lluita Contra les Infeccions, que és qui coordina la investigació internacional que ha posat en marxa l’OMS per aprofundir en el coneixement de l’hantavirus dels Andes (ANDV) arran del brot detectat l’abril passat vinculat al creuer de luxe MV Hondius. Paredes també és qui ha desenvolupat el protocol científic que se seguirà arreu.

«Estem preparats per seqüenciar les noves variants que vagin sortint de l’hantavirus», diu Cardona, i, prèviament a l’esmentat estudi, «ens vam preparar per poder fer tota la seqüenciació en el cas que fos necessari fer un seguiment del virus, que no ha estat el cas. Davant de les noves pandèmies, la gent el que fa és preparar-se pel que pugui ser i aquesta és la nostra funció», fa notar. Quan hi va haver el brot al creuer, «ens vam reunir ràpidament i vam muntar un gabinet de crisi i vam fer tota una preparació per identificar els virus perquè no sabíem si podia ser una variant nova. El Roger té contactes amb l’OMS i va muntar un grup de seguiment pel que pogués ser».

Recopilació de les mostres

La part de laboratori de l’estudi -la identificació dels virus, la seqüenciació, saber el seu genoma, si té alguna variant- és la que porta a terme el departament encapçalat pel manresà. «De moment, s’estan recopilant les mostres», informa, que «és el que analitzarem nosaltres». «Sabem que aquest virus no es descontrolarà, però és un exercici més perquè, de virus d’aquests, encara que aquest té poca capacitat de disseminació, sempre en pot sortir algun que sigui diferent. Com que la metodologia és la mateixa, anem fent pràctiques i anem preparant escenaris i entrant en estudis» per a quan calgui reaccionar amb més urgència i contundència.

L’expert atribueix a la globalització i al canvi climàtic el fet que cada cert temps pugui sorgir una alarma lligada als virus. «És el concepte aquest d’una sola salut, que vol dir que hi estem tots implicats. Hi ha el medi ambient, hi ha el tema de la salut animal i humana, i hi ha el canvi climàtic, que és important. S’estan fent prediccions de quin impacte pot tenir l’augment de les temperatures. Sabem, per exemple, que, quan puja la de l’aigua del mar, hi ha un tipus de bacteri que es desenvolupa més i hi poden haver més infeccions. No només són virus, són fongs nous, com el congolensis que han descobert a la Vall d’Hebron». Més gent, més desforestació, l’entrada a llocs on no s’havia arribat mai, més contacte amb la vida salvatge… «Quan sents a la tele que hi ha tal pandèmia ja podem començar a fer protocols, a comprar el material… Això és el que fem per estar a punt en qualsevol moment per al que sigui».

L’estudi que impulsa l’OMS, que és inèdit, l’explica per què, fruit de la pandèmia, es va veure la importància que hi hagués una col·laboració internacional. «Ho vam muntar en tres dies. El Roger em va trucar el divendres al vespre, dissabte i diumenge vam treballar tots i dilluns ja estava fet».

Subscriu-te per seguir llegint