El convent de les caputxines del carrer de Talamanca ja és propietat de Manresa
Aquests dimarts, la Sala de Columnes de l'Ajuntament ha acollit la signatura davant notari de la compravenda de la propietat per 1,46 milions a càrrec de l’alcalde i de la presidenta de la federació de clarisses caputxines
Entre els assistents hi havia la germana Pilar, l'última caputxina que hi quedava, que en va marxar el maig de fa un any i que ha batallat fins al final per aconseguir que el convent sigui de la ciutat
Per veure aquest vídeo, subscriu-te a Regio 7 o inicia sessió si ja ets subscriptor
Subscriu-teJa ets premium? Inicia la teva sessió aquí
Gemma Camps
Afegeix-nos a Google
Poc més d’un any després que l’última caputxina deixés el convent del carrer de Talamanca de Manresa, aquest dimarts al migdia s’ha fet en un acte acollit a la Sala de Columnes de l’Ajuntament de Manresa la signatura davant notari de la compravenda de l’edifici. Ha anat a càrrec de l’alcalde Marc Aloy i de sor María José Cano, presidenta federal de la Federació de la Immaculada Concepció de les monges Clarisses Caputxines d'Espanya. També hi ha assistit Loreto Batanero, ecònoma federal; una nodrida representació de la corporació municipal; el vicari episcopal de Vic, Josep Maria Riba; els advocats de les caputxines, i membres de la plataforma ciutadana de suport a les germanes. Com no podia ser de cap altra manera, ha seguit la signatura la darrera caputxina del convent, la germana Pilar Lumbreras, que viu des del maig passat a la residència Mont Blanc de Manresa.
Assistents a l'acte celebrat a la Sala de Columnes de l'Ajuntament de Manresa / Dani Casas
L'alcalde Marc Aloy ha insistit que el d'avui era un acte "senzill", "important" i carregat de "simbolisme". La germana Cano, que ha preferit no parlar, i que es veia visiblement emocionada, li ha lliurat la clau del convent quan tots dos han signat l'escriptura de compravenda. Abans de l'acte a la Sala de Columnes, a dins del despatx d'alcaldia, Aloy li ha lliurat un taló per valor dels 1.460.000 euros de la transacció, tal com ha informat posteriorment a la premsa.
El document que ha llegit el notari Pere Moro davant dels assistents deixa clar que l'Ajuntament en cap cas pot aprofitar la propietat del convent per a finalitats especulatives sinó a benefici de la ciutat, ja sigui amb un ús social o cultural, objectiu amb el qual coincideix la germana Pilar, que ha batallat fins al final per fer realitat el canvi de mans i que ha recordat que, quan la comunitat va tornar al convent després de la guerra civil, ja va establir com a objectiu si algun dia s'extingia que el convent quedés per a la ciutat. De moment, ha dit l'alcalde, fins que no es trobi un nou ús, hi continuarà vivint el matrimoni que el cuida i les entitats socials que cultiven els horts ho podran seguir fent.
La germana Pilar amb la germana Loreto / Dani Casas
Vista zenital del convent de les caputxines de Manresa, amb el claustre i l’espai dels horts / ICGC
El desig de les caputxines
Com era desig de les caputxines, una vegada extingida la comunitat que l'ha habitat durant prop de 400 anys, el convent fundat el 1638 passa a mans de l'Ajuntament i, per tant, de la ciutat. Ho fa, però, a canvi d'1.460.000 euros per a la federació de la congregació, fet que contradiu la segona part de l’esmentat desig de les germanes del convent, que sempre van apostar per fer una cessió. De fet, elles mateixes ja van fer l’intent amb la Fundació Sant Andreu Salut. Una operació que es va estroncar. En tot cas, la tercera part del seu desig és que l’ús que se’n faci sigui un bé per a la ciutat. Segons ha sabut Regió7, el convent ja té algun pretendent.
Un passeig pel convent de les caputxines de Manresa / Marta Pich
El convent de Sant Carles Borromeu, l’altre nom amb què es coneix, atès que l’església que hi ha -que ja es va desacralitzar- està dedicada a aquest sant, disposa d’una parcel·la de 4.419 m² i d’una superfície construïda de 3.166 m², segons dades cadastrals. Es divideix en dues plantes i en destaca el claustre, on hi ha una cripta que acull les despulles de pràcticament totes les germanes que hi han viscut. La idea és traslladar-les al cementiri municipal en un espai convenientment identificat.
El ple va aprovar que el convent de les caputxines fos per a la ciutat / Arxiu/G.C.
L'acord de compra
El 26 de gener d’enguany l’Ajuntament va anunciar que havia arribat a un acord per a la compra del convent de les caputxines. Anteriorment, el juliol del 2025 el Ple municipal va aprovar una proposició conjunta d’ERC, Junts, Fem Manresa, Impulsem i Grup Nacionalista, que va rebre el suport del PSC i l'abstenció de VOX, per demanar la cessió del convent a la ciutat sense descartar-ne la compra. La germana Pila va assistir al ple, on va rebre una ovació per la seva persistència en l'objectiu que el convent fos de Manresa.
Per dur a terme l’operació, el consistori ha comptat amb els informes jurídics preceptius, com el de la Secretaria municipal, que analitza de manera exhaustiva la titularitat del monestir, el règim jurídic dels béns i el procediment d’alienació de l’immoble, i el de l’advocat Abel Pié, especialista en dret canònic, segons el qual la plena capacitat de disposició sobre el monestir correspon exclusivament a la federació, de conformitat amb la normativa aplicable. Un fet molt important per tancar el tracte, tenint en compte que l’esmentat intent de les caputxines per tal que la Fundació Sant Andreu Salut, aleshores Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM), en pogués fer ús, no va tirar endavant perquè la Santa Seu, per intermediació del bisbat de Vic, va declarar l’acord nul. Avui, l’alcalde Aloy ha agraït al bisbat «l’ajuda i predisposició». Al final de l’acte han xerrat uns minuts amb la presidenta de la federació i Riba.
Les quatre caputxines que van quedar al convent en una intantània del 2017 / ARXIU/MARTA PICH
El primer intent
Fa dotze anys, les caputxines que quedaven aleshores al convent, conscients de la seva edat avançada i de la manca de relleu, i preocupades pel futur del convent, van arribar a un acord amb la Fundació Sant Andreu Salut i li van cedir el convent per fer-hi un servei assistencial per a persones grans a canvi que tingués cura d'elles fins al final dels seus dies. L'acord es va fer públic el 31 de gener del 2014. El bisbat, però, va intervenir acusant la fundació d'actuar amb «negligència», de «no col·laborar gens» amb ells, de fer «una política de fets consumats» i d'intentar «esquivar l'aprovació de Roma amb una taxació sospitosament baixa».
Dos operaris van buidar el 2016 l'espai al convent que ocupava la Fundació Sant Andreu Salut / Arxiu/G.C.
El setembre del 2016 la Santa Seu va declarar nul l'acord i el bisbat -amb el bisbe nomenat per Roma com a comissari pontifici del convent, és a dir, la seva màxima autoritat- va ordenar que la fundació marxés del convent. El 12 de desembre, data màxima per sortir, el Servei d'Atenció Domiciliària va deixar l'espai que ocupava al convent. Entremig, hi va haver moltes reaccions de la societat civil manresana a favor de les caputxines i fins es va crear una plataforma per donar-los suport. A final del 2023, la germana Pilar Lumbreras -que havia estat nomenada màxima autoritat del convent per ordre de Roma- i la germana Teresa Caballero van enviar una carta al Vaticà per tal que el convent es pogués destinar a un ús que fos un bé per a la ciutat. La resposta va ser que es podia estudiar, però que calia l’acord de tothom. «Hi havia tants requisits que vam decidir deixar-ho estar», va explicar aleshores a Regió7 la germana Pilar.
Per què és tan important?
Però, per què és tan important el convent de les caputxines. A banda del seu recorregut històric i del seu valor patrimonial, del seu enclavament estratègic al Barri Antic i de les seves dimensions, el convent està estretament lligat a un nom: la germana Àngela Margarida Prat, una manresana nascuda el 26 d'octubre del 1543 que va fundar la congregació de les caputxines. El primer convent que va obrir va ser a Barcelona i el segon ja es va cuidar que fos a la seva ciutat, no sense complicacions també per l’interès del bisbe de Vic d’aleshores.
El quadre de la germana Àngela Margarida a la galeria de manresans il·lustres de Manresa / AJM
La història de la germana Àngela Margarida
Fins no fa pas gaire a la galeria de Manresans Il·lustres de Manresa només hi havia una dona: la germana Àngel Margarida Prat. Nascuda en una casa del carrer de Talamanca que més endavant va ser convertida en el convent de les monges caputxines, era una dona molt religiosa i piadosa que, quan va morir el seu espòs, va decidir fundar una comunitat de caputxines que seguissin l’orde més estricte de santa Clara. Autoritzades pel bisbe de Barcelona, van viure en un convent de Sarrià i, més endavant, al carrer del Carme de Barcelona. Al principi del segle XVII, va rebre del papa Climent VIII l’aprovació pontifícia, i va començar oficialment el nou orde religiós de les caputxines. Al cap de quatre anys de l’aprovació de la companyia, va morir a Barcelona.
El 1638 van sortir del convent de Barcelona cinc religioses en direcció a Manresa amb l’objectiu d’erigir una nova fundació segons havia estat voluntat de la mare Àngela Margarida. El convent es va edificar sobre l’antiga Casa del Trull, molí d’oli que es trobava al carrer de Talamanca, al mateix solar on havia nascut la fundadora de les caputxines. Es va enderrocar la casa i es va construir un monestir que va ser acabat el 13 de gener del 1652. Gràcies a les gestions d’un dels protectors de la comunitat, el benemèrit Joan de Peguera, el claustre del convent es va fer amb columnes i capitells procedents de l’antic monestir de Valldaura. El 1687 es va procedir a la consagració de la nova església dedicada a sant Carles Borromeu.
L’orde religiós vivia en pobresa, però el Consell de la Ciutat concedia a les religioses algunes ajudes en forma d’aliments, medicaments, farratge i pinso per a les bèsties de càrrega que tenia la comunitat per captar almoines. Era una comunitat molt pobra, ja que els seus únics mitjans de subsistència eren els legats i els dots de les noves professes, i les seves propietats es limitaven a l’hort del convent. La comunitat es va guanyar durant anys el sosteniment amb la fabricació del pa eucarístic.
Des de la fundació del convent fins a l’extinció de la comunitat, va passar per etapes de tranquil·litat i altres de forta agitació. Exclaustracions, revoltes, pestes, incendis com el de 1808 durant la guerra del Francès, i destruccions van fer que les monges haguessin d’abandonar el convent i refugiar-se en cases particulars o en residències d’altres congregacions religioses unes quantes vegades. El fet de tractar-se d’un convent de monges de clausura explica, en part, que hagi estat un dels edificis religiosos de la ciutat que han estat objecte de més saquejos i destruccions. Dos dels successos que van afectar més el convent van ser els fets de la Setmana Tràgica, fa cent anys, amb la crema del convent, i el posterior enderrocament els primers mesos de la guerra civil. (Font: Francesc Comas)
Subscriu-te per seguir llegint
- Rosalía entra a l'examen per obtenir la nacionalitat espanyola: 'Una de les cantants més famoses...
- Una família catalana publica cada any una esquela per recordar la mort del seu fill en un accident: 'Després de quatre anys, l'Audiència de Girona creu que cal investigar què va passar
- Et poden buidar el compte sense robar-te la targeta: així actuen els ciberdelinqüents
- Claret, el poble de vuit veïns que celebra mil anys d'història sense renunciar al futur
- Una dona declara als Mossos que va preparar una ruta per a Jonathan Andic per encàrrec de la seva terapeuta
- L’empresa Vegetalia busca una nova nau de 3.000 metres quadrats al Moianès
- La lluita de l'home diabètic sense sostre per trobar una llar estable a Manresa
- La muntanya de Collbaix podria ser un camp de plaques solars?
Sis consells per protegir-se de la calor i gaudir de l’estiu amb seguretat
