Dies de fúria a les mines del Bages

Explotades des dels anys vint, les mines de potassa del Bages van ser nacionalitzades el 1982 i, posteriorment, integrades dins la SEPI, un organisme de l’estat que les va gestionar amb grisor funcionarial. El 1998, en ple procés de privatització de les societats de capital públic, les explotacions de Súria i Sallent van ser adquirides per l’empresa israeliana ICL i situades en una filial creada expressament, Iberpotash. Per fi, un actor de primera fila del sector a nivell internacional es posava al capdavant d’un negoci vital per al Bages. El primer que va voler fer, però, va ser millorar-ne l’eficiència i la rendabilitat, i van començar els problemes.

El juny del 2001, l’empresa va presentar un pla de viabilitat que preveia l’acomiadament de 174 persones, gairebé un terç de la plantilla, i el tancament del pou 4 de Súria. El comitè s’hi va oposar frontalment i va anunciar mobilitzacions . En el rerefons hi havia els acords signats amb la SEPI en fer la venda, que establien certes condicions, entre elles el manteniment de la plantilla.

La pressió al carrer va tenir el seu moment culminant el dia 21 de juny. Per primera vegada, es van mobilitzar de forma conjunta les plantilles de Súria i de Sallent. Unes dues mil persones van participar en la protesta, al matí a Súria i, a la tarda, a Manresa. Els miners de Sallent van arribar a Súria en caravana lenta de vehicles. La manifestació posterior va escalfar-se: es van fer pintades a la casa particular del director de recursos humans, es van llançar pedres i trencar vidres a les instal·lacions de l’empresa i es va malmetre un monòlit amb el logotip d’Iberpotash.

Mai no s’havia vist una mobilització tan extensa i intensa. Es va arribar a parlar de l’ ‘intifada de la potassa’.

Els miners es van tornar a manifestar el dia 27 de juny a Barcelona. Hi va haver una marxa pel Passeig de Gràcia fins a la seu de la conselleria d’Indústria. Representants de la plantilla es van reunir amb el conseller, Antoni Subirà. També es van reunir, al Parlament, amb el president, Jordi Pujol. Tots dos polítics van assegurar als miners que demanarien a Iberpotash que retirés l’expedient i que negociés. La posició de Subirà suposava un canvi respecte d’unes declaracions anteriors recollides per Regió7 on afirmava que, si la SEPI havia signat uns acords, era la SEPI qui els havia de fer complir, i que el pla podia ser positiu. Veient l’efecte del que havia dit, va intentar rectificar afirmant que Regió7 les havia tret de context. L’enregistrament fet pel periodista no va deixar lloc a dubtes:ho havia dit.

El dia 30, Iberpotash va fer un gest: va anunciar que podia retirar l’expedient «amb condicions». Va començar una negociació. Les institucions del Bages van demanar a l’empresa que fes un esforç. El 27 de juliol Iberpotash anunciava que ajornava el tancament del pou 4. Els comitès i l’empresa van negociar durant mesos i, a l’octubre, van presentar un principi d’acord per aplicar un pla industrial que permetria incrementar la producció del pou de Cabanasses per compensar el tancament del pou 4. Hi hauria 177 baixes, però amb jubilacions i prejubilacions. L’acord es va portar a votació i, en primera instància, la plantilla de Súria el va tombar. Una setmana després, el 17 d’octubre, al segon intent, el va ratificar. Començava una nova era a Iberpotash.

El 22 de desembre s’anunciava la substitució del conseller delegat, Roberto Hecker, una figura invisible mentre va ser aquí. El van succeir, fugaçment, Elie Kacen i Robert A. Laybourne.

ARA, UNA NOVA ÈPOCA

Tancada l’explotació de Sallent, la darrera dècada ha estat una era de grans inversions a ICL, amb una nova rampa i nous processos de refinament de sal. És un dels puntals industrials del Bages, però la política del govern israelià fa que estigui al punt de mira. Netanyahu és el seu pitjor relacions públiques.