Manresa manté viva la Flama del Canigó i la revetlla de Sant Joan
La plaça Major acull els actes simbòlics i festius de defensa i celebració de la llengua i la identitat nacional
L'encesa del peveter amb la Flama del Canigó a Manresa i l'inici de la Revetlla Infantil Sense Petards / Jordi Biel
Afegeix-nos a Google
Manresa manté ben viva la tradicional encesa del peveter amb la Flama del Canigó prèvia a la Revetlla Infantil Sense Petards al cor de la ciutat, a la plaça Major.
Una anella amb mig centenar de sardanistes, la interpretació seguida pel públic d’«Els Segadors», l’encesa amb La Flama, procedent del cim del Canigó, a càrrec de la presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Sílvia Sanfeliu, i la lectura del missatge d’enguany, escrit per Ramon Torra, han precedit enguany l’inici de la 27a Revetlla Infantil sense petards.
Pujada de la Flama fins a la plaça Major / Jordi Biel
Amb tanta calor ha estat necessari ruixar els infants que han fruït de la refrescada i de la presència del Picapoll abans de l’encesa de la foguera de Sant Joan amb la Flama que centenars de voluntaris distribueixen arreu dels Països Catalans per celebrar una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana i resistència cultural.
Una bona ruixada contra la calor per engegar la Revetlla Infantil Sense Petards / Jordi Biel
El foc com a símbol
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la identitat catalana, una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles, amb ella els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any: el solstici d’estiu. Tal com s'explica des d'Òmnium Cultural, d’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
El missatge d'enguany recorda que l’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils. "Aquell impuls, nascut amb convicció i esperança, ha perdurat fins avui com una expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat", afirma Ramon Torra.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Necrològiques del 18 de juliol del 2026
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
