Així s'està restaurant una joia gòtica de la basílica de Manresa
Les bastides i l'equip d'expertes confereixen a la Seu durant aquests dies una imatge molt especial

Detell de la restauració del retaule del Sant Esperit / Arxiu particular

Una activitat constant a les bastides instal·lades i la presència de personal expert en rehabilitació i preservació patrimonial donen aquests dies una imatge singular a la basílica de la Seu de Manresa.

Treballant a les bastides instal·lades / Arxiu particular
L'objecte de les cures és el retaule gòtic del Sant Esperit, una obra realitzada pel taller del pintor barceloní Pere Serra entre 1393 i 1394 que és una de les grans joies pictòriques de Catalunya.

S'ha estudiat l'obra centímetre a centímetre / Arxiu particular
Es tracta d'un retaule de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica, amb vint-i-dues escenes (sense comptar-hi les trenta-sis figures de sants pintades als sis entrecarrers), i es considera l'obra mestra de l'autor.

L'actuació respon a la necessitat d'aturar diversos processos de degradació detectats / Arxiu particular
Va ser encarregat per la Confraria dels Cuiraters de Manresa, que tenia el Sant Esperit com a patró. Es tracta d'una narració al voltant de la figura del Sant Esperit i la seva intercessió en els principals passatges bíblics. El relat comença amb la Creació del Món i la infantesa i maduresa de Jesús, continua amb la seva Passió fins a l'Ascensió i la Pentecosta —peça central i de trànsit entre els quadres de la vida de Jesús—, i s'acaba amb escenes relatives a la creació de l'Església i l'inici de l'apostolat cristià.

Inspeccionat amb una lot una de les imatges / Arxiu particular
Professionals
La intervenció està sent realitzada per tres professionals especialitzades en conservació-restauració de béns culturals, Núria Jutglar, Anna Bedmar i Judit Roquet, compta, a més, amb la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

Una de les expertes durant la intervenció / Arxiu particular
Pere Serra es va formar com a pintor al taller barceloní de Ramon Destorrents, on va treballar per un període de quatre anys a partir del 1375. Posteriorment, en companyia dels seus germans, Francesc, Jaume i Joan, també pintors, va formar part del taller pictòric familiar. Es té constància documental de la seva producció pictòrica des de l'any 1375 fins al 1405. Des del seu taller va dominar el panorama artístic català i va imposar l'estil italogòtic al llarg de tota la segona meitat del segle xiv, cosa que es fa palesa en els nombrosos retaules que va realitzar per tot el territori de l'antiga Corona d'Aragó.

Vista general de l'espai d'intervenció dins la basílica / Arxiu particular
Subscriu-te per seguir llegint
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Necrològiques del 18 de juliol del 2026
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual