La depuradora de Manresa i Sant Joan atrapa el 97% de microplàstics i experimenta com eliminar-los

La depuradora de Manresa-Sant Joan de Vilatorrada està portant a terme un estudi per conèixer millor la presència de microplàstics a les aigües residuals i explorar noves tecnologies que permetin reduir-ne l'alliberament al medi ambient.

El projecte es porta a terme en col·laboració amb l'empresa especialitzada Captoplastic i té un doble objectiu. D'una banda, identificar quins tipus de microplàstics arriben a la depuradora, en quina

quantitat i quin és el comportament d'aquests contaminants durant el procés de tractament. I de l'altra, provar noves tecnologies d’eliminació mitjançant una planta pilot.

Els resultats de les primeres analítiques, mostren que les aigües residuals que arriben a la depuradora contenen una concentració de 13,01 mil·ligrams de microplàstics per litre d'aigua.

Després del procés de depuració habitual, aquesta xifra es redueix fins als 0,35 mil·ligrams per litre, cosa que representa una eliminació aproximada del 97% dels microplàstics presents a l’aigua

recollida a l’entrada de la instal·lació.

Tot i aquest elevat rendiment, els microplàstics no desapareixen. La major part queden retinguts durant el procés de tractament i s'acumulen als fangs de depuració, fet que avui centra bona part de

l'interès científic i ambiental a escala europea.

Les fibres sintètiques, les grans protagonistes

La pràctica totalitat de les partícules detectades corresponen a fibres tèxtils, principalment de polièster (PES) i PET, els mateixos materials utilitzats en gran part de la roba esportiva, roba tècnica,

forros polars, tapisseries, moquetes i nombrosos teixits sintètics presents a les llars. També s'han identificat fibres de raió, utilitzada habitualment en productes tèxtils i d'higiene, i petites quantitats de polipropilè, un plàstic molt comú en embalatges, cordes, sacs i altres productes d'ús quotidià.

Els resultats apunten al fet que seria possible que una de les principals fonts de microplàstics que arriben a les depuradores sigui el rentat de roba. Cada vegada que una peça sintètica entra a la

rentadora allibera milers de microfibres invisibles que acaben circulant per la xarxa de clavegueram fins a arribar a les estacions depuradores.

Una altra possible font són les tovalloletes humides i altres productes d'higiene personal. Tot i que sovint es perceben com a productes similars al paper, moltes tovalloletes incorporen fibres de

polièster, polipropilè o raió per augmentar-ne la resistència. Quan s'eliminen incorrectament pel vàter, aquestes fibres acaben a la xarxa de sanejament i contribueixen a la presència de

microplàstics a les aigües residuals.

Del riu al camp: un nou repte ambiental

Els resultats també posen de manifest un dels grans reptes ambientals associats als microplàstics. Les depuradores actuen com una barrera molt efectiva que evita que una gran part d'aquestes

partícules arribin als rius, però al mateix temps les concentren als fangs generats durant el procés.

Per aquest motiu, la comunitat científica estudia actualment noves tecnologies capaces de capturar una part encara més gran dels microplàstics abans que s'acumulin als fangs o arribin al medi natural.

Precisament aquest serà el següent pas del projecte que impulsen a la depuradora de Manresa-Sant Joan de Vilatorrada, on es provaran sistemes avançats de tractament en una planta pilot.

Uns resultats molt semblants als observats a Europa

Els resultats obtinguts al Bages coincideixen plenament amb els estudis realitzats en depuradores de països com Alemanya, França, els Països Baixos, Suècia o Hongria. A tot Europa s'observa el

mateix patró: les fibres procedents de la roba sintètica són el tipus de microplàstic més habitual a les aigües residuals i les depuradores aconsegueixen retenir-ne entre el 90% i el 99%.

Per entendre-ho de manera senzilla, es podria dir que les depuradores funcionen avui com un gran filtre que impedeix que la major part dels microplàstics acabin als rius. Però igual que passa quan

buidem l'aspiradora de casa, la brutícia no desapareix: simplement queda concentrada en un altre lloc.

El repte dels pròxims anys serà trobar maneres d'eliminar aquests contaminants abans que arribin a l'aigua o gestionar-los de forma segura un cop han estat capturats.

Subscriu-te per seguir llegint