Manresa passarà el 2027 de necessitar 400 dies per reconèixer el grau de dependència a 60
La segona jornada de la Universitat Catalana d'Estiu ha dedicat la primera taula rodona a parlar de vellesa i salut, i ha servit a la directora de l'ICS a la Catalunya Central per avançar la millora en l'atenció a la dependència
Per la sala petita del Kursaal han desfilat temes com la dignitat, la soledat, l'eutanàsia i la tecnologia, i un consell: planificar a l'avançada els anys de dependència financerament parlant
Vilajosana, Descals, Garcia i Valls en un moment de la taula rodona que ha obert la 2a jornada de l'UCE a Manresa / Dani Casas
Afegeix-nos a Google
Quan es parla de salut, les taules rodones de la Universitat Catalana d'Estiu a Manresa adquireixen un valor superior. Primer, perquè és un tema que ens toca a tots. Després, perquè el públic majoritari que assisteix a les sessions són persones dels 60 anys en amunt, de manera que estan especialment sensibilitzades amb tot el concernent a la sanitat. La primera taula rodona d'aquest divendres hi ha afegit, a més a més, el component de la vellesa. No és estrany, doncs, l'interès que ha generat entre la vuitantena d'assistents.
Elisabet Descals, directora assistencial de l'ICS a Catalunya, hi ha anunciat que el 2027 Manresa és una de les ciutats de Catalunya que passarà de reconèixer el grau de dependència en els 400 dies que es necessiten actualment a fer-ho en 60. Un pas endavant importantíssim que fins i tot ha portat una persona del públic a preguntar si era veritat o una promesa buida més de l'administració. El Departament de Salut de la Generalitat va fer una prova pilot a Vic que va tenir molt bons resultats i ara ho posarà en pràctica a la resta d'Osona i a Manresa.
Assistents a la sala petita del Kursaal, on es va traslladar l'UCE aquest dijous per problemes amb l'aire condicionat a l'auditori de la Plana, que l'havia d'acollir / Dani Casas
Al costat de Descals, han intervingut en la taula rodona amb l'enunciat L'augment de la població d'edat avançada i el manteniment personal de la salut, Dolors Garcia, cap del servei d'Urgències d'Althaia, i Manel Valls, director general de Sant Andreu Salut. Els seus tres punts de vista han permès tocar molts temes des de mirades diferents. La periodista Anna Vilajosana ha conduït l'acte celebrat a la a sala petita del Kursaal i s'ha encarregat d'anar introduint temes quan ha calgut. D'entrada, Descals, Garcia i Valls han fet una intervenció i, seguidament, el públic i Vilajosana els han fet preguntes.
Sessions gratuïtes per primer cop
La 8a edicio de l'UCE a Manresa, que sallargarà fins aquest dissabte, té com a fil conductor l'equilibri entre població i recursos. Les sessions, gratuïtes per primer cop amb inscripció prèvia, es van traslladar aquest dijous a la sala petita del Kursaal per un problema amb l'aire condicionat de l'auditori de la Plana, on ja es va traslladar fa un parell d'anys tota la programació pel mateix motiu, perquè una part es feia fins aleshores a l'aula magna de l'Institut Lluís de Peguera i posar-hi un sistema d'aire condicionat per suportar les calorades era molt car.
El punt de partida de la taula ha estat com albiren el futur de l'envelliment. Vilajosana els ho ha demanat a Descals, Garcia i Valls després de recordar que a Catalunya una de cada cinc persones té més de 65 anys i que hi ha 3.000 persones centenàries.
Descals ha repassat les millores del sistema sanitari per donar resposta a les necessitats de les persones d'edat avançada. "Hem passat de parlar de malalties a parlar de persones", ha recalcat, alhora que ha esmentat l'aposta per fer plans individualitzats, pel treball multidisciplinari mitjançat la reorganització interna i per donar un paper rellevant al paper de la infermera. Ha celebrat la millora pel que fa al reconeixement del grau de dependència que ella mateixa ha avançat a l'inici.
Hem passat de parlar de malalties a parlar de persones
Crida a la corresponsabilitat
Per a Garcia, per envellir bé cal la corresponsabilitat de totes les parts implicades, inclosa la mateixa persona. En aquest sentit, Descals ha recordat que només l'11% de la salut de les persones depèn del sistema sanitari, mentre que la resta està lligat als hàbits de vida, a la genètica i a temes com el poder adquisitiu i la xarxa social.
La directora d'urgències d'Althaia ha exposat un problema que anirà a més, que és la soledat, sobretot de les dones perquè n'hi ha i n'hi haurà més. Quant a l'ús de les tecnologies com a eina aplicada al món de la sanitat, per exemple, la telemedicina, ha estat rotunda. "Benvinguda sigui, però igual per a tothom". Tot seguit, ha fet una afirmació que segurament ha agradat a moltes persones del públic: "Els metges hem de continuar tocant els malalts. Crec que ha arribat un punt que s'ha fet un abús de les trucades telefòniques".
Els metges hem de continuar tocant els malalts. Crec que ha arribat un punt que s'ha fet un abús de les trucades telefòniques
Manel Valls ha aportat diverses dades per "veure la magnitud" de la situació, per no dir de la tragèdia. Per exemple, que la taxa de dependència, que el 2020 era de 28 persones de cada 100 de més de 65 anys, farà el salt el 2050 a 52 persones de cada cent majors de 65 anys. "Cal pensar a planificar el final de vida amb dependència", ha subratllat, perquè hi haurà més persones grans i amb necessitats importants de suport, però n'hi haurà menys per tenir-ne cura. Ho va exemplificar amb dades. La baixa taxa de fecunditat, amb 1,09 fills per dona, i que una de cada quatre dones d'entre 40 i 55 anys no té fills.
No ha passat per alt el tema del finançament. Espanya dedica a les cures de llarga durada un 1% del PIB, a diferència de la mitjana europea (1,5%), i del percentatge de països com Alemanya, amb el 2,5%. Un finançament patètic que dona com a resultat "uns convenis col·lectius patètics".
Cal pensar a planificar el final de vida amb dependència
"El pitjor encara ha de venir"
El missatge general pel que fa a la feina que s'està fent ha estat optimista perquè "cada vegada el debat sobre l'envelliment és més present a la societat" (Valls), però pessimista en el sentit que "el pitjor encara ha de venir" (Descals) i que hi ha pendent garantir una medicina de gènere perquè, ha recordat Garcia, "un infart no és igual en un home o en una dona" ni la farmacologia és igual de bona per a un home que per a una dona. Fent una picada d'ullet als gestors i polítics, ha recordat que "amb 90 anys les dones anirem a votar", i que serem més. Queda dit.
El paper que poden tenir els centres cívics i fins i tot les associacions de veïns per contrarestar la soledat de les persones grans, ha apuntat una senyora del públic; la "necessitat urgent" de coordinar i unir el món de la salut i dels serveis socials, de "disminuir la càrrega administrativa" i de fer "canvis profunds" (Valls); els problemes d'accés a la primària, que ha assenyalat un assistent i, en contrast amb això, l'abús de la "cultura de la immediatesa" que ha retret Garcia"; i fins i tot la possibilitat de crear impostos específics (Valls) i que la gent pagui segons què de la sanitat de la seva butxaca (Garcia) han desfilat per la sessió.
Sis eutanàsies a la Catalunya central
Malgrat totes les millores pendents, el director general de Sant Andreu Salut ha defensat amb passió el sistema de salut i de serveis socials de Catalunya, generant un tímid aplaudiment entre el públic. Ha tancat l'hora i mitja de debat un tema ineludible: l'eutanàsia. N'ha parlat un senyor del públic amb la pregunta de si vivim massa anys. Garcia i Descals han respost que ja hi ha vigent una llei de l'eutanàsia que garanteix que les persones no perdin la dignitat. Com a dada, els sis casos que s'hi han acollit l'últim any a la Catalunya Central.
Subscriu-te per seguir llegint
