Unifamiliars, la Catalunya ferroviària i la crisi de governança del territori

La Universitat Catalana d'Estiu ofereix en cadascuna de les sessions de què consta una lliçó concentrada en hora i mitja sobre un tema en concret que fa els assistents més savis i confirma la necessitat de mantenir a Manresa aquesta iniciativa. Si se li pot retreure alguna cosa és que, massa sovint, les dues o tres persones que intervenen en les taules rodones fan la seva respectiva ponència sense dialogar amb la de l’altre. No sempre passa.

La primera taula rodona d'aquest divendres a la tarda que, tot i la calor asfixiant que feia aquella hora al carrer, va aplegar mig centenar de persones, va reunir a l’escenari per tractar La transformació de les ciutats i els límits de la urbanització extensiva Manel Larrosa, arquitecte, i Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va moderar la també arquitecta Claudina Relat, expresidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Larrosa, exregidor d’Urbanisme de Sabadell (1979-1987), va recordar com a anècdota quan «vaig venir a fitxar el Quico Mestres al despatx que tenia a la Plana», on, a priori, s’havia de celebrar l’UCE, perquè fos cap de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell.

Tant l’arquitecte com Muñoz van coincidir en el paper preponderant del ferrocarril per relligar les ciutats. «Catalunya serà ferroviària o no serà», va afirmar Larrosa. Muñoz, que hi va coincidir, va centrar la seva ponència a exposar els problemes que ha generat al territori la imitació del model americà basat en les cases unifamiliars amb piscina i jardí. Entre les moltes dades que va aportar, va explicar que entre el 1985 i el 2005 es van construir de mitjana 1,19 cases unifamiliars per hora. Un model de construcció, va incidir, que s’acompanya de manera indestriable de l’increment de l’ús del vehicle i de la migració de les sales de cinema i del comerç a fora dels nuclis urbans, a més a més d’un alarmant augment del consum d’aigua destinat al rec dels jardins. Es va referir a «l’emigració de les hipoteques» per parlar de totes les famílies que a partir del 2001 van decidir marxar de les ciutats i fer-se una unifamiliar.

Larrossa va apuntar que l’extensió territorial va començar a la muntanya, amb segones residències que després van convertir-se en la primera. Va assegurar que l’ocupació industrial «em preocupa molt més». Parlant de les comunicacions, va defensar la implantació de l’alta velocitat aprofitant el ferrocarril existent per interconnectar el país, com va fer Madrid amb el seu entorn. Va retreure que «hem perdut la governança sobre el territori».

Tres debats sobre migracions

En l’edició de l’UCE de fa dos anys es va considerar la possibilitat que cada any es tractés un tema relacionat amb la immigració, tenint en compte que es pot analitzar des de múltiples enfocaments. La jornada d’avui, la darrera, dedicarà tres debats a les migracions.

Subscriu-te per seguir llegint