Una jornada amb segell manresà reclama un gran pacte social per protegir la infància de l'abús de les pantalles

El Palau Macaya de Barcelona va acollir la jornada "Ull amb les pantalles", una iniciativa impulsada des de Manresa per l’Espai Francesc d’Assís de Fundació "la Caixa" i la Fundació del Convent de Santa Clara que dirigeix sor Lucía Caram, organitzada conjuntament amb el programa Invulnerables contra la pobresa infantil i la Fundació “la Caixa”. L'objectiu: reflexionar sobre l’impacte que tenen les pantalles en el desenvolupament dels infants i adolescents i promoure una resposta col·lectiva basada en l’educació, la prevenció i la corresponsabilitat.

La jornada va reunir professionals de referència dels àmbits sanitari, educatiu, psicològic i social: la doctora Dominica Díez Marcet, responsable de la Unitat d'Addiccions i Conducta del CESAM; el doctor Bernardo Sánchez Dalmau, cap d'Oftalmologia de l'Hospital Clínic de Barcelona; el doctor Ignasi Jürgens, director mèdic de l'Institut Català de Retina i patró de la Fundació Ramon Martí Bonet; Eulàlia Noguera Llopart, psicòloga i logopeda del CDIAP del Bages; Sònia Sánchez, educadora del CAS del Bages d'Althaia; Cristina Gutiérrez Lestón, educadora emocional i directora de La Granja Training Center; Maria Expósito, directora pedagògica de la Cooperativa Escola Ginebró, i Mariola Dinarès, periodista i directora i presentadora del programa Popap de Catalunya Ràdio.

Intervencions i dinàmiques

L'acte, moderat pel doctor Daniel Ilzarbe, psiquiatre infantil i de l’adolescència de l’Hospital Clínic de Barcelona, va combinar les intervencions dels experts amb diverses dinàmiques participatives que van fomentar la reflexió conjunta entre ponents i públic assistent. En una primera activitat, els participants van identificar, mitjançant notes adhesives de coler verd i groc, els principals beneficis i les conseqüències negatives associades a l'ús de les pantalles. Les aportacions recollides van servir de punt de partida per estructurar les dues taules de debat, en què els vuit especialistes van aprofundir en els avantatges i els riscos de la tecnologia.

Posteriorment, els ponents van participar en una segona dinàmica en què van representar gràficament, en una escala d'edat dels 0 als 25 anys, el moment en què consideraven que les pantalles deixen de representar principalment un risc i passen a aportar més beneficis. En posar en comú totes les aportacions, es va evidenciar un ampli consens: durant la infància i la primera adolescència -aproximadament fins als 12-16 anys— predominen els riscos derivats de l'exposició a les pantalles, mentre que els beneficis augmenten progressivament amb la maduresa i la capacitat de fer-ne un ús crític i responsable.

També va comptar amb una destacada representació d'entitats dels àmbits sanitari, social i empresarial, entre les quals Natural Òptics Group, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Institut Català de Retina, la Fundació Portal, Amalgama7, Cristina Cabañas i membres de l'equip de l'Espai Francesc d'Assís de la Fundació "la Caixa" de Manresa, fet que va reforçar el caràcter transversal de la iniciativa.

Els ponents van coincidir que els beneficis de la tecnologia no poden amagar els riscos derivats d'un ús inadequat, especialment en la infància. Una de les idees compartides va ser que els inconvenients superen clarament els beneficis quan les pantalles ocupen un espai excessiu en la vida dels infants i adolescents.

Els efectes en la salut

Els experts també van recordar que el debat no s'ha de limitar als efectes sobre la salut visual, sinó que afecta també el desenvolupament cerebral, emocional i social dels infants. En l'àmbit oftalmològic es van exposar conseqüències com l'increment de la miopia, la sequedat ocular o l'aparició d'estrabismes latents associats a un ús intensiu de les pantalles, alhora que es va remarcar que moltes afirmacions comercials sobre la llum blava encara no disposen d'una evidència científica suficient.

Van advertir que la societat ha normalitzat situacions que haurien de generar alarma. En aquest sentit, es va afirmar que cada vegada que veiem un infant amb un telèfon mòbil a les mans ens hauríem d'escandalitzar tant com veure una dona embarassada fumant, una comparació que pretén posar de manifest la necessitat de protegir el desenvolupament dels més petits.

Els participants van insistir que la resposta no implica demonitzar la tecnologia, sinó per educar-ne l'ús. La tecnologia ha d'estar al servei de les persones per informar-nos, comunicar-nos i facilitar-nos la vida, però mai substituir les relacions humanes, el joc, la natura o el temps compartit en família.

Van destacar alhora que el cervell infantil aprèn principalment a través de les experiències reals: jugar, explorar, manipular objectes, llegir, relacionar-se i desenvolupar la creativitat. Un excés de temps davant les pantalles pot reduir aquestes oportunitats essencials i empobrir aspectes com el llenguatge, la imaginació o la tolerància a la frustració.

Davant l'expansió de la intel·ligència artificial, van coincidir que cal reforçar més que mai el pensament crític, el coneixement sòlid i la capacitat de discerniment, competències imprescindibles perquè les noves generacions puguin conviure amb les noves tecnologies sense convertir-se'n en dependents.

Entre les principals propostes sorgides durant la jornada destaquen la necessitat de promoure més natura i menys pantalles, incrementar la inversió en activitats de lleure, esportives, culturals i educatives, recuperar temps de qualitat en família sense dispositius mòbils i fomentar un ús responsable de les pantalles, adequat a cada etapa evolutiva.

Les "3A"

Des de l'àmbit emocional es va recordar que el desenvolupament saludable dels infants necessita tres pilars fonamentals: afecte, autonomia i autoritat, les conegudes "3 A", i que cap pantalla no pot substituir la presència, l'acompanyament i els límits educatius.

Es va alertar sobre el fenomen del "xumet tecnològic", una expressió que descriu la utilització dels dispositius electrònics per calmar o distreure els infants, una pràctica cada vegada més estesa que pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament emocional, cognitiu i social.

Al mateix temps, els experts van voler allunyar-se d'un discurs alarmista i van realçar els beneficis que la tecnologia aporta quan se'n fa un ús responsable: facilita la comunicació, millora l'accessibilitat de les persones amb discapacitat, contribueix a la personalització educativa, facilita l'accés a la informació i esdevé una eina molt útil en àmbits com la salut o les situacions d'emergència.

Un front comú

La conclusió compartida per tots els participants va ser la necessitat de construir un gran front comú integrat per famílies, mestres, professionals sanitaris, educadors, empreses, mitjans de comunicació i responsables polítics, amb un objectiu clar: protegir la infància i fomentar hàbits digitals saludables.

En la cloenda de la jornada, sor Lucía Caram va expressar el seu profund agraïment a tots els ponents per la seva participació totalment voluntària, posant el seu coneixement i experiència al servei d’una causa que afecta tota la societat. També va voler agrair especialment el suport de la Fundació "la Caixa", que, a través del programa CaixaProinfància, i la implicació de l’Espai Francesc d’Assís i de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa, han fet possible l’organització d’aquesta iniciativa dins del compromís compartit de protegir la infància i prevenir noves formes de vulnerabilitat.

Sor Lucía va anunciar igualment la voluntat de donar continuïtat a aquesta jornada impulsant una àmplia campanya de sensibilització i conscienciació social que arribarà als centres educatius, als mitjans de comunicació, a les famílies i als diferents àmbits socials i professionals.

La jornada es va tancar amb un missatge d'esperança i de compromís compartit: les pantalles no són l'enemic, però tampoc no poden substituir les experiències que els infants necessiten per créixer. El repte és integrar la tecnologia de manera equilibrada, preservant el joc, la lectura, la natura, les relacions personals i l'aprenentatge vivencial. Amb la implicació de tota la societat, encara hi som a temps de construir una relació més conscient, crítica i saludable.

Subscriu-te per seguir llegint