El projecte de Masoveria Urbana de Càritas a Manresa ja suma 24 pisos on viuen 80 persones

El projecte de Masoveria Urbana de Càritas a Manresa és una iniciativa on totes les peces encaixen, on tothom surt guanyant. Malgrat tot, encara costa trobar propietaris que hi vulguin participar. La iniciativa de Manresa, amb 24 pisos on viuen 80 persones, és de les poques impulsades en l'àmbit català que continuen endavant. Iniciada el 2015, aquest dilluns s'ha fet la presentació d'un dels dos darrers habitatges que s'hi han afegit. Situat al carrer del General Prim, fa quinze dies que hi viuen la Meriem Belaaziz, el seu pare i els seus dos germans petits.

Un guany en tranquil·litat

La Meriem ha estudiat un cicle superior d'educació infantil i ara vol fer infermeria a la UAB enfocada a pediatria. Dedicarà l'any a fer colzes per preparar-se de cara a la selectivitat. Tenir un sostre sense haver de patir ha assegurat que li dona molta tranquil·litat per poder continuar estudiant, mentre que, fins ara, s'havien de refiar dels familiars que els acollien. El seu pare, que ha participat en les obres per fer habitable el pis juntament amb el masover de l'altre pis habilitat i el cap d'obra, lluïa un somriure d'orella a orella. Han obsequiat els assistents a la roda de premsa amb te i un pica-pica.

"Nosaltres abans no teníem una llar i havíem de viure acollits per familiars", ha explicat la jove. "Per a mi com a estudiant era difícil perquè em costava organitzar-me en els estudis. El meu pare ha buscat molt un pis per llogar, però el preu era molt alt i no el podia pagar i, gràcies a Càritas i a la Masoveria Urbana, ara tenim una llar i ens ha millorat molt la vida i puc estudiar millor, concentrar-me i centrar-me més en els meus objectius. Agraïm molt aquesta oportunitat i tota l'ajuda que hem rebut".

L'efecte comunitat

Joan Grau, director de Càritas a Manresa, ha detallat les dades del projecte de Masoveria Urbana. Ha recordat que és un programa que va posar en marxa l'arquitecte Jaume Espinal quan va estar al capdavant de Càritas. Ha destacat que ha estat un dels projectes innovadors que ha arribat a la final d'un concurs que organitza Càritas confederal. Per a Grau, "l'efecte comunitat" és el que dona valor a la iniciativa. "Tenim quatre entitats implicades: el propietari que ofereix el seu pis per fer-hi la rehabilitació, els participants de Càritas que s'impliquen en la reforma d'un pis que revertirà com a lloguer social per a ells; l'Ajuntament de Manresa, que està implicat en aquest projecte des de sempre, i Càritas, amb els voluntaris, el cap d'obra, l'arquitecte...". L'entitat fa el seguiment del projecte i garanteix que les famílies que s'instal·lin als pisos siguin serioses. "No hi ha hagut problemes, durant tots aquests anys".

Ha reivindicat el projecte en un moment en què "l'habitatge social està en una situació molt greu" i ha fet una crida a "tots els propietaris que tinguin un pis buit, i que no sàpiguen rehabilitar-lo, que vinguin a Càritas i nosaltres valorarem les possibilitats que té". En concret, ara mateix, els aniria bé que n'entrés un.

El lloguer dura cinc anys amb un preu de 4 euros el m2 i se sol prorrogar; a canvi, al propietari li queda rehabilitat.

Els primers, al carrer de Sant Miquel

Espinal ha informat que el model de masoveria "ja existia, però costa molt implantar-lo". El 2015 "amb l'equip de Càritas ens vam forçar a implantar aquest model. Vam anar a la Diputació, que ens el va patrocinar pel que fa a formalització legal, i vam començar amb uns habitatges al carrer de Sant Miquel de Manresa". Actualment, s'ha acabat la fase setena, que tenen durada d'entre un i dos anys.

El propietari té un habitatge que no està en condicions de llogar, que no vol dir que estigui ruïnós, i es duen a terme unes obres que, a més a més, fa la persona que hi viurà, de manera que els diners que hauria de pagar el propietari -que també posa els materials- per aquestes millores funcionen com un abonament per al lloguer. Hi ha una carència depenent de l'obra fins que el llogater comença a pagar, depenent de cada cas.

Per a l'arquitecte, el factor social de la Masoveria Urbana és un element bàsic que el diferencia de projectes semblants lligats a plans ocupacionals que, quan finalitza el programa, s'acaben. "Nosaltres som dels que tenim més continuïtat. Poder dir que fa onze anys que hi estem treballant ens enorgulleix".

La majoria de famílies es poden regularitzar i, quan s'acaben els contractes, "els propietaris els solen renovar. Hi ha vegades al mateix preu o a preu de mercat, i les famílies s'hi poden mantenir".

El paper fonamental del cap d'obres

Alfons Sort, arquitecte de Càritas i tècnic responsable del projecte, ha destacat que la masoveria fa anys que existeix i està recollida. L'ha definit com "un pagament en espècies" que, en el cas de Càritas, té una finalitat social. Per a ell, un dels èxits del projecte és que "els masovers són els que fan les obres, que generen una carència de lloguer que durant els cinc-set anys que duri el contracte hi haurà un temps que no pagaran". També ha posat en relleu el paper dels caps d'obres, "un manetes que sap fer de tot que guia tots aquests treballs". No són grans intervencions perquè no és l'objectiu, ha recalcat.

Domènec Selvas, propietari del pis, ha explicat què el va portar a trucar a la porta de Càritas. "Pisos com aquest que t'arriben per herència hi ha vegades que són més un problema que un gran negoci. En el meu cas, jo visc a Igualada i el projecte, a banda de tenir aquesta sensibilitat social, et facilita molt tot el que és la gestió d'unes a obres, el projecte, el seguiment... És còmode. A mi el tema de fer unes obres se'm feia una muntanya i amb aquest sistema es va convertir en un tema molt fàcil". Va trobar el projecte a la pàgina web de l'Ajuntament i li van facilitar el contacte amb Càritas. Selvas és propietari de tot l'edifici i el pis de la masoveria és on vivien els seus pares i on va viure ell quan era un infant. "Quan es va fer gran la mare va quedar abandonat". Ja no.

Una estratègia que cal potenciar

A la presentació també han intervingut el regidor d'Habitatge, Jesús Alonso, i l'alcalde Marc Aloy. Alonso ha assenyalat que "tant el Pla local d'habitatge 2017-2023 com al que s'està redactant actualment contemplen aquestes actuacions com una estratègia important i es vol potenciar més i més". L'ha definit com "un projecte win-win perquè tothom guanya" i sap el seu paper. Com a únic però ha posat el repte de "duplicar o triplicar la intensitat de les actuacions. Convindria que tingués un eco especial" de manera que "hi hagi més oportunitats perquè aquesta via agafi la potència que mereix".

Més de 175.000 euros

Per part seva, l'alcalde ha recordat el "repte enorme" que suposa l'habitatge des de fa anys. "És lamentable que hi hagi persones que no hi tinguin accés a l'habitatge per l'import que han de pagar", tot i tenir recursos. La iniciativa de la Masoveria Urbana ha dit que "és preciosa perquè hi ha un component social molt important al costat".

L'Ajuntament signa un conveni anual amb Càritas de manera que "les feines que ha de fer el cap d'obra, que és qui coordina, es paguen amb aquesta aportació municipal, i si hi ha alguna feina molt específica que ha de fer un operari, un llauner o un electricista, també ho finança l'Ajuntament". Durant aquests anys, els diferents ajuntaments hi ha aportat més de 175.000 euros.

Aloy ha reivindicat la feina de Càritas i, també, que "s'hagi perllongat tant en el temps. De projectes de masoveria n'havien començat molts, però ara mateix n'hi ha molt pocs i som de les poques ciutats que deu anys després el continua fent".

Subscriu-te per seguir llegint