Què està fent l’Ajuntament? Ni idea

Què saben els ciutadans sobre el que fa el seu Ajuntament? Coneixen qui els governa? Què saben del seu alcalde? El tòpic que diu que Manresa és un poble gran on tothom es coneix portaria a pensar que tothom té una opinió formada sobre tot. Però com que, en realitat, Manresa és una ciutat i els manresans no coneixem ni la gent que viu a la nostra escala, les coses són molt diferents.

El 2001 una enquesta encarregada per Regió7 al grup Opina ens va fer un retrat molt fi de tot això. I va ser possible comparar amb una enquesta similar realitzada el 1999. 25 anys després, la ciutat és completament diferent, però repassar com eren les coses llavors pot ser il·lustratiu.

Jordi Valls era alcalde des de feia sis anys. Tanmateix, un 28% de la població no sabia dir el seu nom si se li demanava qui era el batlle. Encara més:una xifra gairebé idèntica (27%) no sabia dir, ni tan sols, que el seu partit era el PSC. En canvi, si es demanava a l’enquestat si sabia qui era Jordi Valls, el 87% afirmava conèixer-lo.

Aquestes xifres no eren tan diferents del que es considera normal actualment. Per exemple, segons el darrer CEO, el 40% de la població de Catalunya no sap respondre qui és el president de la Generalitat des de fa dos anys, encara que un 90% afirmi que sap qui és Salvador Illa.

Altres xifres cridaven més l’atenció. Quan es demanava quins partits formaven el govern de la ciutat des de 1995 (PSC, ERC i ICV), el 87% no sabia dir-ho. Un 50% no s’atrevia ni a aventurar una resposta.

Lliga amb aquest nivell de coneixement el fet que, quan es preguntava alguna actuació positiva de l’Ajuntament que pogués recordar, el 84% no podia esmentar-ne cap. I si es demanava per alguna de negativa, tampoc responia el 81%. Naturalment, els partits de l’oposició van córrer a indicar que això es devia a que l’Ajuntament no feia res.Però no podien obrir gaire la boca, perquè el seu nivell de popularitat no era per tirar coets. El cap de CiU, Francesc de Puig, tenia un nivell de coneixement del 64%, contra el 87% de Valls. La valoració de Valls sobre 10 era un 6,1, mentre que la de De Puig era un 5,2. Obtenien més bona nota els socis del tripartit: Ramon Fontdevila tenia un 64% de coneixement i un 5,9 de valoració;Josep Ramon Mora, un 58% i un 5,5. El cap del PP, Xavier Javaloyes, era el darrer amb un 50% i un 3,9 de valoració.

En conjunt, la nota que els manresans posaven a l’Ajuntament era un 5,9. El 1999 era un 6,4. El tripartit havia generat grans expectatives i hi havia un cert desinflament.

S’apreciava que l’humor dels manresans estava empitjorant. Les valoracions de tots els polítics havien baixat unes dècimes, i la visió de la ciutat havia empitjorat, tot i que encara era àmpliament positiva en general. Els molt satisfets de viure a Manresa havien passat del 46% al 41%. Els bastant satisfets es mantenien en el 48%. Els clarament insatisfets eren una minoria molt petita, però creixent.

La percepció era que les coses no anaven tan bé com uns anys abans. El 1999 el 65% deia que la ciutat havia millorat. El 2001 aquesta xifra havia baixat al 42%. El pronòstic que la ciutat milloraria en el futur havia baixat del 68% al 53%, tot i que encara era la percepció majoritària.

Quan es demanava quin era el principal defecte de Manresa les respostes més esmentades eren el trànsit (39%), i l’aparcament (17%). Però un nou factor treia el cap amb força. Amb un 3% de població estrangera, el 45% pensava que els immigrants eren «molt nombrosos», i el 30% deia que la seva presència era «més aviat perjudicial». Ara, els estrangers són el 21%.

Tot i els símptomes de desil·lusió amb el tripartit, Opina pronosticava que, si es votés en aquell moment, el resultat del 1999 gairebé es repetiria: el PSC es mantindria amb 11 regidors, CiU baixaria de 8 a 7, ERC pujaria de 3 a 4, PP es mantindria en 2 i ICV es mantindria en 1. A l’hora de la veritat, el 2003 hi va haver una mica més de moviment: el PSC va baixar a 9, CiU es va mantenir en 8, ERC va pujar a 4, ICV va pujar a 2, i el PP es va mantenir en 2. El tripartit va continuar amb la mateixa majoria.