L’excavació acabada al solar de la futura seu del Govern a Manresa no va més enrere del segle XVIII

L’excavació de la part del solar que ocuparà la futura delegació de la Generalitat a la Catalunya Central a Manresa que va quedar pendent en la prospecció arqueològica del 2024 per motius de seguretat i estabilitat dels edificis adjacents pràcticament ha finalitzat. Les notícies, des del punt de vista arqueològic, no són bones, per no dir decebedores, tenint en compte que el solar es localitza en el perímetre nord del Puigcardener, centre històric i origen del poblament humà de Manresa. Com a molt enrere, les restes que s’han trobat en l’excavació feta al solar de 250 m2 a una fondària de 2,50 metres han arribat fins al segle XVIII. De tot el que s’ha identificat, els responsables de la intervenció indiquen que no val la pena conservar res.

La conclusió és que les poques restes que s’han conservat sota terra corresponen als baixos d’una casa adjacent al carrer de la Codinella, molt deteriorats per reformes antigues i per l’enderroc de la part superior de l’edifici que hi havia hagut. En aquesta recerca, que sempre es fa abans d’una obra en un espai amb expectativa arqueològica com és el cas, no han aparegut restes d’ocupació d’època ibero-romana, tan sols alguns fragments ceràmics desplaçats en posició secundària, és a dir, que no hi eren originàriament.

Tampoc hi ha restes d’època medieval, només estructures de restes de fonaments que es poden datar entorn del segle XVIII i XIX i que els experts situen que van estar en ús probablement fins a la primera meitat del segle XX.

Una il·lusió frustrada

En la primera fase de les excavacions ja es va constatar la impossibilitat de trobar restes del poblat ibèric, del primer castell o del primer recinte defensiu del segle X, que era la il·lusió que bategava sota la recerca per la seva situació estratègica. A canvi, es van identificar restes de l’ocupació de les cases dels segles XVII al XX i unes quantes ceràmiques descontextualitzades dels segles II i III aC barrejades en nivells dels segles XIX, XVIII i XVII. En general, com ha passat en aquesta segona fase, tot plegat estava força arrasat.

Fins a arribar al substrat geològic, a la terrassa que va quedar pendent d’intervenció, s’han trobat tres nivells on es constata la intervenció humana: un nivell de terres i runes procedents d’enderrocs del segle XX; un altre amb farciments d’anivellaments amb materials del segle XIX, i un tercer amb nivells de farciment de la remodelació dels obradors i dels baixos de les cases dels segles XVIII-XIX amb els esmentats materials ceràmics en posició secundària d’època ibero-romana.

Bàsicament, hi havia murs (s. XVIII-XIX) i, com a elements una mica diferents, un dipòsit que podria haver funcionat com a magatzem de gra i el paviment d’un pati interior (s. XIX).

No està tot dit

Malgrat els minsos resultats de les dues fases de la intervenció, pel que fa a la recerca arqueològica a Manresa no està tot dit. Un espai que apunta que podria guardar restes valuoses és el que queda sota l’escala de l’altri de la Seu, atès que, a diferència del solar on anirà la futura delegació del Govern, on el subsol va quedar arrasat fins a la roca fruit dels diferents enderrocs per fer-hi cases noves al damunt, en aquest cas, sota les escales, el que es va fer va ser omplir el terreny de runa, la qual cosa pràcticament és una garantia que, a sota, no es va alterar el que hi havia.

De fet, a l’interior de la Seu, com a la capella dels Favets i a la sala gòtica, i al seu entorn, diferents campanyes arqueològiques han ofert resultats més que interessants. És el cas de la troballa, l’any 1915, de diverses tombes relacionades amb una necròpoli o cementiri tardoantic durant les reformes dels voltants de la Seu i, el 1986, justament en el sondeig per a la construcció de l’escala on hi ha l’altri, la documentació de vuit tombes antropomorfes dels segles VI-VII dC, i d’un mur i una estructura absidal que es van identificar amb l’església de Sant Martí, el temple visigòtic que hauria ocupat el lloc de l’actual basílica de la Seu amb anterioritat a les esglésies preromànica i romànica de Santa Maria.

Aquestes troballes, entre altres, són prou importants per no abaixar la guàrdia i investigar el subsol del Puigcardener sempre que se’n tingui ocasió per descobrir què explica de Manresa tot el que encara queda amagat sota terra.

Subscriu-te per seguir llegint