Althaia atén cada any 500 ictus i tan sols el 10% s'han de derivar a Barcelona

Un sotrac al cervell que deixa ferit cos i ànima. Així és un ictus. Cada any l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa atén de mitjana unes 500 persones per aquesta afectació. I en fa 20 que va entrar en servei a Althaia el codi ictus.

És el protocol de Salut d’actuació urgent que s’activa per donar una atenció immediata i coordinada a un pacient amb sospita d’haver patit un accident vascular cerebral tenint en compte que actuar al més ràpidament possible és clau per salvar vides o minimitzar seqüeles. Actualment, un 90% dels ictus més comuns s’atenen a l’hospital de Manresa, i tan sols el 10% s’ha de derivar a Barcelona. Segons dades del Departament de Salut, cada any 13.000 persones pateixen un ictus i causa prop de 4.000 defuncions.

En el moment que es rep un preavís d’ictus -sovint el codi s’activa quan es truca al 112 per donar l’alarma- tot un equip de professionals es posa en marxa. «Quan hi ha un cas sonen tres o quatre busques al mateix temps», explica la cap de Neurologia d’Althaia, Natàlia Mas, començant pel portalliteres.

Corredisses

«Hi ha corredisses» comenta la neuròloga experta en ictus, Mariona Baraldés. Segons dicta el protocol, en menys de 30 minuts s’ha de fer una exploració, una analítica i saber-ne el resultat, un TAC per determinar el tipus de lesió que és i el seu abast, fer la valoració especialitzada i començar el tractament. L’any 2025, la mitjana per iniciar aquest tractament a Althaia va ser de 23 minuts, 7 per sota de la catalana.

Què és un ictus? N’hi ha de dos tipus. L’anomenat isquèmic i l’hemorràgic. Baraldés ho explica d’una forma molt gràfica: «Jo sempre dic que el sistema vascular és com un sistema de canonades. Pot passar que no arribi la sang a una part del cervell perquè aquesta canonada es tapa. És un ictus isquèmic i suposen el 85% dels casos. Un 15% tenen un ictus hemorràgic, que vol dir que la canonada s’ha trencat».

Un TAC determina si es tracta d’un ictus isquèmic o hemorràgic, i això condicionarà el tractament a seguir. En el primer dels casos, en l’isquèmic, s’administra un medicament en vena per desfer el coàgul que ha causat la lesió. Cal fer-ho les primeres quatre hores i mitja. En determinats casos cal extreure el coàgul amb un cateterisme a través de l’artèria femoral fins a arribar a les del cervell. La intervenció només es pot fer a hospitals d’alta complexitat. En aquests casos el centre de referència d’Althaia és el Clínic de Barcelona.

Una intervenció complexa

L’any passat un 90% de les persones que van patir un ictus isquèmic es van poder tractar a Sant Joan de Déu i un 10%, una cinquantena, es van derivar al Clínic per fer una intervenció que és complexa i que requereix una gran especialització.

En el cas dels ictus hemorràgics, l’atenció immediata és igualment fonamental per estabilitzar el pacient i prevenir complicacions. «En alguns casos molt seleccionats» en funció del tipus de lesió, es pot derivar a neurocirurgia de l’Hospital Mútua de Terrassa per treure l’hematoma. Els que no, continuen atesos a Althaia i poden participar en programes de neurorehabilitació.

L’acompanyament

Un cop s’ha atès la fase urgent de cada cas, es posa en marxa un altre procés per facilitar al màxim la recuperació de la funcionalitat dels pacients. Entren en escena Treball Social, la infermera gestora de casos, que és una de les últimes novetats del model d’atenció al pacient amb ictus a Althaia, i un neuropsicòleg que es va incorporar a l’equip a finals del 2024. Segons Mas, «s’han introduït aquests professionals perquè creiem que en el cas d’un ictus no només és important actuar ràpidament, sinó també fer un acompanyament».

Sandra Belmonte és la infermera gestora. La seva feina és fer seguiment dels pacients un cop reben l’alta. «Moltes vegades quan se’n van a casa es troben una mica perduts», explica. Belmonte els acompanya en aquest procés, igual que atenció primària fa el seguiment del malalt. També procura que segueixin bé el tractament. «El farmacològic i el no farmacològic», explica. «La gent creu que amb un parell de pastilles ja està tot arreglat, però això s’ha d’acompanyar de bons hàbits com menjar bé, fer activitat física i, molt important, deixar de fumar». Belmonte també pot detectar si un pacient pateix problemes com per exemple una depressió que hagi pogut passar desapercebuda o problemes funcionals.

El neuropsicòleg

Quan el pacient està més estabilitzat intervé el neuropsicòleg Jordi Sánchez. Explica que els ictus no tan sols generen seqüeles físiques, sinó que també poden deixar problemes de depressió, memòria, atenció, concentració o de tipus afectiu. Amb la voluntat de millorar la qualitat de vida del pacient, s’intervé en tots aquests aspectes. «Cal adaptar-se a la nova situació. És una qüestió de regular les emocions», diu.

Sánchez dirigeix teràpies de grup, un dels quals d’afectats per ictus. «S’ha de treballar tot el tema emocional», insisteix. «Ho agraeixen molt. Moltes vegades a la primera visita et diuen que els familiars no l’entenen, i trobar-se amb persones que han passat el mateix i que veus que s’entenen ja és terapèutic en si».

Segons expliquen les neuròlogues Natàlia Mas i Mariona Baraldés, un 80% dels casos es podrien prevenir amb bons estils de vida. «Si parlem de salut cerebral, hauríem de fer esport i fer una dieta mediterrània. Fumar, l’alcohol i el sedentarisme són la bomba perfecta perquè un dia es tapi una artèria», adverteixen.

Durant els 20 anys del codi ictus, a Althaia s’ha activat prop de 5.000 vegades. Hi intervenen de forma coordinada especialistes d’Urgències, Neurologia, Diagnòstic per la imatge, Medicina Intensiva, Rehabilitació, Neuropsicologia, Infermeria, Laboratori, SEM i Treball Social. «Catalunya és un referent europeu», diuen.

Subscriu-te per seguir llegint