«Un bonsai es va convertint en un amic»

Una vintena de bonsais en un balconet on ja no n’hi caben més són el millor testimoni dels gairebé quaranta anys que fa que Joan Cuervas (Manresa, 1958) practica aquesta tècnica d’origen asiàtic. Jubilat de la seva feina al Montepio, presideix l’associació Bonsai Natura des de fa trenta anys.

Com es converteix en una passió un arbre en una torreta?

Comences per curiositat i, quan portes un temps treballant un arbre i cuidant-lo, crees un vincle amb ell. Primer és com un fillet, que et necessita per sobreviure, i amb el temps es converteix en un amic. Aquest vincle es va fent més profund perquè, a través de l’arbre, crees un vincle amb el cicle de la natura. A l’hivern, l’arbre s’adorm, a la primavera es desperta i comença a brotar, a l’estiu descansa, a la tardor torna a estar actiu i el cicle torna a començar. Tenint un bonsai, quan vas al bosc el veus d’una altra manera.

Hi parla?

D’alguna manera, sí. El que passa és que ell et contesta el que vol! De vegades, tu vols que broti per aquí, i ell decideix fer-ho per allà.

A banda de per fer bonic, serveix per a alguna cosa?

Els xinesos van començar a cultivar arbres per treure’n el que necessiten per a la seva medicina tradicional, i van aprendre a tenir-los en testos per poder portar-los allà on els necessitaven. Sabem que ja n’hi havia cap a l’any 250. També els feien servir per tal que els emperadors, que vivien aïllats, tinguessin un paisatge de natura a casa seva. Els japonesos ho van copiar, li van donar un component espiritual i li van posar el nom bonsai, que és el que hem adoptat nosaltres.

Ha de ser d’unes espècies concretes, o qualsevol serveix?

Un bonsai és un arbre, simplement. Qualsevol que visqui en el teu entorn i que tingui tronc es pot convertir en un bonsai. El Bages no és el millor lloc perquè aquí tenim un estiu molt calent i un hivern molt fred, però si viu al bosc pot viure al balcó de casa teva. Els més habituals són oliveres, oms, figueres i pins. Has de triar una espècie adequada per al teu balcó o el teu terrat; no és el mateix amb molt sol que amb poc sol. El principal objectiu és que visqui. A més, per poder treballar-lo cal que estigui fort.

Com començo?

En compres un en brut en un viver. Primer el tindràs en una torreta grossa per tal que vagi creixent; quan no vulguis que creixi més, li aniràs reduint fins a deixar-lo en la definitiva. El revises cada dia i regues si cal. A mesura que vagis esporgant li aniràs donant forma. Ho has de fer amb les fulles, però també amb les arrels. Els arbres tenen arrels grosses per sostenir-se i arrels petites per alimentar-se. En una torreta, les grosses són menys necessàries i l’arbre pot estar lligat per sota, o sigui que les anem traient perquè en tingui més de les petites. Això permet que estiguin en testos molt plans. També cal mirar que les fulles no estiguin molt tupides, per tal que passi l’aire. I a la primavera, si cal, es fan els trasplantaments.

Li puc donar la forma que vulgui?

Sí, però respectant l’aspecte que té en estat natural. Pots fer un dibuix del que vols aconseguir amb la part artística. I després d’haver-hi treballat l’has de deixar descansar i esperar que reaccioni. Si està saludable, ho farà.

Quants anys té el més vell dels seus?

Potser trenta anys. Les branques i les arrels són més joves, perquè es van renovant. L’any passat se’m va morir un boix que feia més de 15 anys que el tenia, i encara no sé per què. Després de tant temps cuidant-lo, quan passa això sap molt greu.

Si el bonsai pogués triar, creu que li agradaria ser-ho?

Si està en un bosc s’ha de buscar la vida per tenir llum i menjar, i si no va a parar a un bon lloc potser es morirà. En canvi, a casa, tot això ho té assegurat. Està engabiat però, a canvi de la llibertat, li donem molt benestar. Igualment és un procés natural; si no ho fos, no faria fruits ni flors.

Quin és l’error més habitual?

L’aigua. Regar massa poc, o massa, que és el més habitual. Amb la terra anegada, les arrels es podreixen i l’arbre mor. També hi ha gent que es pensa que han d’estar a casa, i no. A casa no dormen, no fan el cicle natural. Un altre problema és seguir instruccions que es troben a internet, sense tenir en compte que no és el mateix tenir un bonsai a Florida que tenir-lo a Manresa.

Parlem de diners?

Els preus varien molt. A partir de 15 euros en brut als vivers. Per 80 o 90 euros en pots trobar de ja crescuts. Un de molt ben treballat i maco es pot valorar en alguns milers. És un treball d’artesà, i s’ha de pagar. Pensa que, quan s’enfilferra, es passa el fil per totes les branquetes, totes, per modelar-les com vols, i després has de tornar-lo a treure, també una per una. Això són hores i hores de feina d’artesà.

És una afició contra el nostre temps; ara tot ha d’anar ràpid.

Sí, la rapidesa és enemiga dels bonsais. Tot el que es fa requereix esperar. Intervens en l’arbre i esperes. La paciència és essencial, i això connecta molt amb la filosofia oriental. Per això treballar un bonsai resulta tan relaxant.

Subscriu-te per seguir llegint