Raül Aranda i Júlia Autonell, educadors canins: "Quan atribuïm qualitats humanes als animals és quan comencen els problemes"

Cada cop és més habitual veure animals de companyia que vesteixen peces de roba fetes a mida, que són passejats en cotxets o a qui els seus amos parlen com si fossin nadons de pocs anys. S'estan humanitzant massa els gossos i gats domèstics? Quins perills pot comportar això? Els educadors canins del centre manresà Dog Educat, Raül Aranda i Júlia Autonell, ho tenen molt clar: "Depèn de què considerem com a humanitzar, però quan atribuïm qualitats humanes a l'animal és quan comencen els problemes".

"Posar roba a les mascotes no els suposa cap perjudici, però ben diferent és el cas quan se’ls permet adoptar conductes inacceptables", detalla el professional. Partint de la base que els gossos i els gats són animals sociables que estableixen vincles molt estrets amb els seus amos, i també a la inversa, Aranda explica que és important saber establir límits, aprendre la forma d'educar-los i, sobretot, no atribuir-los qualitats humanes, "ja que no ho són", apunta. Si no es fa, "no es podran adaptar a la societat on han de viure", apunta.

Una de les situacions més complicades que es pot donar en les llars on conviuen animals de companyia i nadons és el sentiment de competència o de gelosia, segons explica l'educador caní. "Si un gos està acostumat a dormir al sofà i, de sobte, a partir del naixement del nadó, se li canvia aquesta rutina, l'animal relacionarà aquest fet amb l'arribada de l'infant", i és en aquest moment quan hi pot haver problemes de convivència. Per això, l'expert aconsella treballar prèviament aquestes conductes per evitar riscos que podrien arribar més endavant.

Un altre cas és quan es passegen les mascotes en cotxet, com si fossin un nadó de mesos. L'expert ho troba més que raonable en casos en què l'animal té alguna lesió o dificultats per caminar. Ara, afegeix que quan es fa per sobreprotegir-lo, això pot acabar desembocant en problemes de comportament, com ara que el gos no accepti que se li acostin persones o altres gossos.

Una criança ni massa autoritària ni massa liberal

Com en la criança d'infants, en el camp dels animals de companyia també existeixen tres tipus de criança: l'autoritari, molt basat en la imposició i el càstig; el liberal, que es troba a l'altre extrem i es basa en la permissivitat i en donar llibertat perquè l'animal o el nadó facin el que vulguin; i el democràtic, un entremig, que estipula que hi ha conductes que es poden permetre i d'altres que no. "Per desgràcia, tant en animals com en nadons s'acostuma a tendir als extrems, però la millor opció és educar en positiu i sabent posar límits", conclou.

Educar l'animal d'una forma que pugui entendre

Raül Aranda, que també té estudis en Psicologia, apunta que el més complicat a l'hora d'educar els animals domèstics és aprendre a fer-los entendre exactament el que els hi estem demanant. Ho explica amb un exemple: "Molts gossos acostumen a perseguir ciclistes que es troben en carreteres o camins i la forma dels seus amos de fer-los aturar és cridant-los i oferint-los un premi. Llavors, l'animal entén que se'l premia per haver perseguit el ciclista, just el contrari del que es vol transmetre", comparteix.

El més efectiu en aquesta mena de casos és iniciar un procés d'habituació, és a dir, "acostumar l'animal a veure ciclistes circulant, en aquest cas, per evitar que li resulti quelcom incòmode o que li desperta curiositat", explica. Així, a partir de determinades dinàmiques, es va inculcant al gos en quins contextos pot replicar aquesta conducta i en quins no, ja que pot suposar un perill.

Queda palés que educar animals no és una tasca fàcil, i menys encara si no es té formació al respecte. És per aquest motiu que Aranda subratlla la importància dels educadors canins: "Nosaltres ens dediquem justament a això, a ensenyar als amos a comunicar-se de la forma més efectiva amb els seus animals", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint