El tancament dels tres quioscos del Passeig Pere III genera un debat sobre el seu futur

Passejar pel Passeig de Pere III de Manresa, és fer-ho amb els tres quioscos històrics tancats. El Canaletes, el del Mig i el Quimet, que durant dècades van formar part del dia a dia de diverses generacions de manresans, esperen una nova concessió després de quedar sense activitat. Més enllà del negoci, la seva desaparició ha deixat un buit que molts ciutadans confirmen que es nota. Sis persones han parlat amb el diari, de diferents edats i perfils, que coincideixen a afirmar que els quioscos es troben a faltar, tot i que també plantegen idees diverses sobre quin hauria de ser el seu futur.

El Canaletes, situat al costat de la plaça Crist Rei i l'últim que encara mantenia l'activitat, va abaixar la persiana la setmana de Sant Jordi després que l'Ajuntament en rescindís la concessió. El del Mig fa més de dos anys que no troba gestor, mentre que el Quimet no ha tornat a obrir des del final de l'estiu passat. La situació ha reobert el debat sobre el paper que han de tenir aquests espais en un dels principals eixos comercials i socials de la ciutat.

Més que unes guinguetes

El propietari de Saladich Joies i Clover, Joan Saladich, assegura que els quioscos aportaven moviment i ambient durant bona part del dia. Considera que el seu tancament «empobreix la imatge» del Passeig i creu que una revisió de les condicions de les concessions podria facilitar que nous gestors apostessin per aquests establiments.

Una opinió similar expressa Lídia Cuenca, de 49 anys, que considera que la desaparició dels quioscos transmet una sensació d'abandonament en un dels espais més emblemàtics de Manresa. Defensa que caldria donar-los una nova vida perquè tornessin a generar activitat social i econòmica.

Per a Josefa Antonia Portero, de 82 anys, els quioscos formen part dels records de tota una vida. Explica que, tot i que només hi anava alguns diumenges, contribuïen a donar ambient al Passeig i lamenta que aquest caliu s'hagi perdut. «Abans tot era més maco i més íntim», recorda.

També Esther Rubio, de 55 anys, lamenta el tancament d'aquests espais. Assegura que eren un punt on la gent es trobava i estava a gust, especialment durant els mesos d'estiu, i considera que encara tenen futur perquè, segons diu, «cada vegada ens agrada més estar al carrer». Per atreure la gent jove aposta per donar-los més ambient, amb música i activitats, i creu que el Passeig també necessita renovar alguns espais perquè convidin més a socialitzar.

Adaptar-los a l’actualitat

Les persones més joves entrevistades coincideixen que els quioscos encara podrien tenir un recorregut més actiu si s'adapten als nous hàbits. Eli Soler, de 22 anys, aporta una visió diferent, explica que per la seva ubicació, continuen tenint potencial. Aposta per instal·lar-hi un punt d'atenció ciutadana o d'informació turística, incorporar lavabos públics, una font d'aigua refrigerada i, si s'hi ofereixen begudes o menjar, que sigui amb preus assequibles o mitjançant màquines expenedores. També creu que el passeig de Pere III necessita més bancs, taules i espais de trobada, fins i tot amb taules d'escacs, per afavorir la convivència.

Cristina Guillem, de 24 anys, proposa convertir-los en espais més acollidors, on es pugui prendre un cafè, llegir o trobar-se amb els amics. Marc González, també de 24 anys, considera que mantenir-ne l'essència però modernitzar-ne el concepte ajudaria a recuperar un espai estratègic al centre de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint