Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic

Els infants de 0 a 3 anys poden iniciar processos de pensament científic molt abans del que tradicionalment s’ha considerat, sempre que disposin d’entorns educatius dissenyats amb intencionalitat pedagògica i materials adequats. La recerca evidencia que l’activitat exploratòria dels infants evoluciona des d’una manipulació sensorial espontània fins a accions cada vegada més intencionades i estratègiques, en què observen, anticipen resultats i ajusten les seves accions, desplegant formes incipients de raonament científic.

Aquestes conclusions formen part de l’article Exploratory behavior of children aged 0–3 with a magnetism-based activity, publicat a la revista científica European Early Childhood Education Research Journal. L’article ha estat elaborat per Loli Vázquez-Carrasco, coordinadora del Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa; Anna Marbà-Tallada, de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Montserrat Pedreira, vicedegana d’Educació de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. L’estudi s’emmarca en una línia de recerca centrada en la construcció del coneixement científic en les primeres edats, un àmbit encara poc explorat però d’alt interès educatiu.

De l’exploració espontània a l’acció estratègica

Com a resultat del treball, s'ha desenvolupat una escala de comportament exploratori (ECE) formada per cinc fases: exploració espontània, exploració amb repetició, acció orientada, acció amb control i acció amb estratègia. Aquesta escala permet evidenciar l’evolució del comportament exploratori dels infants en la seva interacció amb el món.

La recerca mostra també que, fins i tot, fenòmens científics aparentment complexos, com el magnetisme, poden ser introduïts a edats molt primerenques. Lluny de ser un contingut inaccessible, esdevé una oportunitat educativa per estimular la curiositat, la formulació d’hipòtesis i la comprensió de relacions de causa-efecte a través del joc i l’exploració.

Un altre aspecte clau és el paper dels materials i del disseny dels espais educatius. L’estudi evidencia que les propietats dels objectes i la manera com es presenten actuen com a catalitzadors del procés d’aprenentatge, facilitant el pas de conductes exploratòries simples a d’altres de més complexes. També subratlla la importància de la intervenció adulta, especialment en la planificació d’entorns rics en estímuls que afavoreixin l’activitat científica emergent.

Pel que fa a la metodologia, la investigació ha adoptat un enfocament qualitatiu i longitudinal. S’ha seguit, durant 19 mesos, un grup de 20 infants d’entre 6 i 36 mesos en una escola bressol, i s’han analitzat 38 seqüències de vídeo en què interactuen lliurement amb una proposta educativa basada en el magnetisme. A partir d’aquestes observacions, s’ha desenvolupat una escala pròpia que permet descriure i interpretar els diferents nivells d’exploració, des del contacte sensorial fins a l’acció estratègica amb ús d’eines.

L’article forma part de la tesi doctoral de Loli Vázquez i s’inscriu en l’activitat de recerca dels Estudis d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC), liderada per l’equip del Lab 0_6, espai de referència en la recerca i innovació en educació científica a les primeres edats, que recentment ha celebrat el seu desè aniversari.

Subscriu-te per seguir llegint