'Expats' que contemplen viure a Manresa perquè no troben pis a Barcelona: "No tothom es pot permetre un lloguer de 1.000 euros"

"Em dono per vençut a l'hora de trobar un pis econòmic a Barcelona, i ja s'estan encarint a Terrassa i Sabadell". Aquest és el raonament que ha portat un expat (abreviatura d'expatriat, és a dir, un immigrant d'un país amb rendes més altes que l'espanyola) a considerar Manresa com una alternativa on viure malgrat treballar en una feina híbrida a la ciutat comtal. "Amb el meu salari, només puc llogar un pis per 600 euros o menys", manifesta l'home en un grup obert de Facebook on milers d'expats comparteixen dubtes, experiències i consells per viure a Catalunya.

Arran de la seva consulta, en què demana als altres membres del grup si és viable viure a Manresa i treballar de forma presencial a Barcelona tres dies per setmana, es genera un llarg debat en línia. La majoria, però, li ho desaconsellen. Els principals motius són la distància entre les dues ciutats i les deficiències de la seva connectivitat.

"Estàs preparat per a un trajecte de 90 minuts per anar i un altre per tornar cada dia? I això, si el transport públic funciona amb normalitat". Aquesta és una de les respostes que rep d'una de les usuàries del grup. En la mateixa línia, li aconsellen viure a la capital del Bages només si disposa de cotxe: "La Renfe és un desastre i genera molts problemes en aquesta àrea", publica un altre. I tot i que la majoria recomanen fer els desplaçaments en vehicle privat, també adverteixen que "se solen generar retencions en hores punta i aparcar a Barcelona costa molt", segons explica un tercer.

Entre arguments i recomanacions, alguns també aprofiten per compartir els problemes que es troben amb la qüestió de l'habitatge. "És una bogeria; només trobo pisos econòmics i en bon estat a Manresa", manifesta una usuària que no dona amb opcions a un preu millor a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ella mateixa afegeix que "no tothom es pot permetre 1.000 euros o més pel lloguer d'un pis. Si tens parella, pots dividir la despesa, però hi ha persones solteres que no poden pagar-ho i tampoc poden compartir".

Són, de fet, les mateixes queixes que expressa una bona part de la població, majoritàriament joves, a qui se'ls li fa molt complicat independitzar-se o trobar un habitatge per un preu que s'ajusti a les seves condicions salarials.

Però no tots els arguments són en contra de la capital del Bages. Un dels membres del grup, tot i no recomanar-la com un lloc on viure si es treballa a Barcelona, assegura que "si està decidit, que ho faci, que la ciutat és maca i la seva gent també ho és".

Els 'expats', a l'ull de l'huracà de les xarxes

Què és exactament un expat? El terme s'utilitza per referir-se a professionals estrangers, sovint procedents de països amb rendes més altes que l'espanyola, que resideixen temporalment en un altre país per motius professionals. Alguns, ho fan per desenvolupar la seva carrera en un entorn diferent o perquè la seva empresa els envia a una altra seu internacional, però també n'hi ha que mantenen la feina remota del país d'origen i, així, mantenen també uns salaris que, en molts casos, són superiors als del mercat laboral local.

Segons una anàlisi de l'ACN publicada el febrer de 2025, a Barcelona hi viuen més de 86.000 persones provinents de països amb un PIB per càpita superior al d'Espanya, una xifra que representa un 5% del total de censats a la ciutat. I part d'aquest gruix són el que es coneix com a expats. La seva presència cada cop major a la ciutat, és considerada per a molts activistes com un dels factors que contribueixen a l'encariment del mercat de l'habitatge, a la gentrificació d'espais i al fet que cada cop costi més sentir el català pels carrers.

Per aquest motiu, proclames com "expats go home" (expats torneu a casa) han guanyat presència a les xarxes darrerament, sovint en publicacions que es queixen de l'impacte que el col·lectiu té a la ciutat. I això és una mostra del creixent sentiment antigentrificació i, fins i tot, antiturístic que s'està estenent entre alguns sectors de la població.

Una de les persones que posen cara a aquest moviment és el creador de contingut i activista barceloní Carlos Ramírez, conegut a les xarxes com a Calva Tatuada (@calvatatuada). De fet, té una marca de samarretes estampades amb la proclama. Segons explica a la web on les publicita, "pretenen assenyalar totes les persones estrangeres amb més poder adquisitiu que s’aprofiten de les condicions de vida d’aquí per poder viure a la nostra costa i fer negoci".

Sigui com sigui, el que queda clar és que la presència d’expats a Catalunya genera cada cop més debat tant a les xarxes com al carrer. Una discussió que també posa sobre la taula altres problemàtiques actuals com la de l’habitatge, la gentrificació de barris i els models econòmics i de ciutat que s’estan imposant a casa nostra.

Subscriu-te per seguir llegint