La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat "tard i malament"

Isabel Beleña Gutierrez vídua de qui va ser fundador, i president durant 23 anys, de l'Associació de Veïns de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza Orozco, ha mostrat un enorme enuig amb l'acte d'homenatge, en el qual es va descobrir una placa commemorativa, que se li va retre en el marc de les festes del barri, en considerar que va "banalitzar, degradar i embrutar la seva memòria, activitat i mèrits".

Juan Manuel Zornoza, que va morir l'any 2020, va ser el president de l'Associació de Veïns de la Balconada fins al març del 2001, quan va deixar el càrrec després d'exercir-lo durant més de dues dècades. Zornoza també va ser delegat d'Acció Cívica de la Generalitat al Bages en l'època de la presidència de Jordi Pujol.

En un escrit adreçat a l'alcalde Marc Aloy Guàrdia, Isabel Beleña expressa la seva "sorpresa i malestar" en relació a l'acte celebrat el dissabte dia 4 de juliol.

Segons la vídua, el que hauria hagut de ser un homenatge a qui va ser membre i president de l'associació veïnal, "en realitat ha estat molt diferent del que probablement es pretenia, ja que, de totes totes, ha estat un acte injust de banalització i degradació que embruta la seva memòria, activitat i mèrits".

Beleña afirma ser desconeixedora del grau de participació de l’Ajuntament en l'acte, "ja que no en vaig ser convidada ni com a familiar més directa del suposat homenatjat, ni com a exmembre de l'associació".

Recorda que Zornoza va ser una persona que va dedicar tota la seva vida a tasques públiques, voluntariat i sindicalisme.

Activista veïnal

Com a President fundador de l’Associació de Veïns de La Balconada va representar a veïns i propietaris, especialment en els habitatges construïts en la primera fase (Balconada vella), que sent de promoció pública s'havien lliurat als propietaris amb greus deficiències de construcció, fins al punt que van arribar a suposar un risc important no només d’esfondrament, sinó també per la integritat física i la vida dels seus habitants i propietaris.

Els pilars sobre els quals s’havien edificat els pisos estaven desplaçats dels fonaments i això va causar que comencessin a sortir esquerdes a les parets de l’amplada d’una mà. Juan Manuel Zornoza i la seva Junta van haver de lluitar davant dels constructors (Adigsa), en representació dels propietaris, per resoldre tant aquest problema com el de l’aïllament tèrmic, especialment dels pisos de la primera planta que, en ser edificats sobre pilars no s’adequaven a les condicions climatològiques de la zona, de forma que, a l’hivern, dins dels pisos es registraven temperatures inferiors a zero graus.

Les seves gestions no es van limitar als constructors. La seva vídua explica que també van lluitar i denunciar l’Administració fins a aconseguir la pavimentació i enllumenat públic dels carrers del barri on feia temps que vivien, ja que els pisos s’havien posat a la venda sense cap d’aquests serveis.

Afegeix que juntament també amb els altres membres de la junta va promoure de la pista esportiva, que més tard va ser dedicada a Joan Ortiz. A la pista hi van fer construir un escenari fixe d’obra, van promoure millores al camp de futbol (vestuaris, lavabos i bar per a festes); construcció dels lavabos a les pistes de petanca; habilitació d’un local per a la biblioteca infantil; promoció per a la formació d’un equip de bàsquet femení; promoció per fer la llar d’avis de la Balconada Vella.

En el que ara es coneix com a Balconada Nova van promoure un grup de teatre; van gestionar la divisió física del local de l’Associació per a la construcció i l’organització de l’esplai infantil “Gugu Esplai”; van col·laborar en la fundació de la Vocalia de la Dona que mas tard es convertiria en l’Associació El Nord de la Dona, van promoure i organitzar la Secció d’Enterraments del Barri, el taller d’informàtica, a la Plaça Oleguer Miró. Van promoure i organitzar també la Casa de la Natura, amb horts urbans per a les persones grans i per a donar a conèixer els cultius a escolars i canalla i moltes altres actuacions.

"Per fer això, valia més no fer res"

Per a Isabel Beleña, que s’hagi trigat prop de 25 anys des que va deixar de ser president i quasi 6 anys des del seu traspàs per recordar el seu llegat "no hauria de rebaixar el seu record limitant-lo a una placa en una cornisa d’una vorera d’una plaça bruta, degradada i mal cuidada, utilitzada els capvespres i caps de setmana per als botellots de determinat jovent. Per fer això, valia més no fer res".

Considera que al barri hi ha espais i formes molt més dignes per mantenir la memòria i reconèixer la labor social de Zornoza, oimés quan "s’han donat reconeixements i noms a espais a persones amb mèrits de molta menor rellevància. M'avergonyeix que algú pugui pensar que jo coneixia, estava al corrent o estava d’acord amb aquesta mena d’homenatge ridícul, descafeïnat i desvirtuat que, per a mi, és més aviat una burla a la seva tasca i a la seva memòria, i també a les d'altres membres de la Junta, voluntaris i col·laboradors que el van ajudar i acompanyar".

Per aquests motius, demana a l'alcalde i al Consistori que es reconsideri la decisió d’haver penjat aquesta placa i que "si no consideren oportú atorgar el reconeixement que mereix Juan Manuel Zornoza, la seva Junta, voluntaris i col·laboradors, com a mínim retirin la placa del lloc on l’han posada i que deixin l’espai com estava".

Subscriu-te per seguir llegint