Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»

Ayoub Shimi, de 34 anys, i Hicham Eddaqqouni, de 42, i les seves famílies sobreviuen en tendes de campanya instal·lades davant l'Ajuntament de Manresa. Tots dos expliquen que fins fa pocs dies estaven allotjats a l'hostal La Masia, però que els serveis socials els van comunicar que havien de marxar. Des d'aleshores, asseguren que no han trobat cap alternativa habitacional estable. Al seu costat hi ha les seves famílies: entre tots dos sumen tres fills menors, d'11, 14 i 6 anys.

Els dos homes expliquen que el més dur no és haver de dormir al carrer, sinó veure com aquesta situació afecta els seus fills. Les altes temperatures d'aquests dies fan encara més difícil el dia a dia. «Un nen no pot estar al carrer amb aquesta calor», lamenta Shimi, que assegura que el seu fill, d'11 anys, té problemes de salut acreditats amb informes mèdics. «No està bé. Dormir aquí no l'ajuda gens», afegeix. Ayoub Shimi fa onze anys que viu a Manresa amb la seva dona i el seu fill. Té la targeta vermella de sol·licitant d'asil i percep una ajuda econòmica d'uns 1.300 euros mensuals. Assegura que no pretén viure d'ajudes públiques i que podria assumir un lloguer assequible si trobés un habitatge disponible. «Jo puc pagar 400 o 500 euros al mes, però no hi ha pisos», explica resignat.

Sense solució de llarg termini

Al seu costat hi ha Hicham Eddaqqouni, que fa aproximadament un any que viu a Manresa amb la seva dona i els seus dos fills, de 6 i 14 anys. Encara està tramitant la seva regularització administrativa i explica que, després de sortir de l'hostal, no ha rebut cap proposta estable per allotjar la família. «Ens van dir que havíem d'agafar les coses i marxar», resumeix. Tots dos asseguren que els serveis socials els han ofert estades molt curtes en allotjaments d'emergència, però consideren que aquestes solucions només allarguen el problema uns dies. «Tres dies en un hostal no solucionen res. El que necessitem és un habitatge», insisteix Shimi.

Durant la conversa també rebutgen que el seu cas sigui excepcional. Afirmen que coneixen altres famílies que es troben en una situació similar i que, segons expliquen, els pròxims dies també podrien quedar-se sense sostre. Per això consideren que el que estan vivint és el reflex d'un problema que va més enllà del seu cas particular.

Subscriu-te per seguir llegint