«Hem de fer odontologia prosalut, no promaco»

Teresa Flores Fraile (Sevilla, 20 d'octubre de 1979) és experta en ortodòncia i control postural, una especialitat que s’ocupa d’estudiar i tractar l’impacte de la postura en la salut bucal. És llicenciada en Odontologia i doctora en Odontoestomatologia. Especialista en ortodòncia i ortopèdia dento facial, amb postgraus en ortodòncia-oclusió i salut articular, investigació clínica, posturologia i posturologia neurosensorial, psicoteràpia somato-sensorial, odontologia neurofocal i osteopatia. Autora d'El cuerpo conectado, té experiència com a docent des de 2014 (UIC). Actualment, és directora del màster en Ortodòncia i Control Postural i responsable de l’àrea d’Ortodòncia del Grau en Odontologia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

Com arriba a la conclusió que entre la salut dental i la postura hi ha una connexió directa?

A Espanya, les especialitats odontològiques en general estan molt separades de la resta de la salut. Ens hem convertit en persones molt mecanitzades per fer tractaments, però no tenim en compte la globalitat. És un tema que a mi m’ha anat venint per pura curiositat. Hi va haver un moment en la meva vida que el meu pare, que ja va traspassar, es va posar malalt i em vaig començar a fer preguntes de si, des de la nostra especialitat, podíem ajudar en l’àmbit de la salut. Vaig començar a estudiar el màster de teràpia neural i d’odontologia neurofocal, i em van ensenyar certs vincles que hi havia. He estudiat posturologia, el màster d’especialització, osteopatia, psicoteràpia corporal, i tot això m’ha portat a entendre com la boca forma part de l’expressió del cos i que pots fer un abordatge molt més integrador.

És una innovació seva.

En posturologia hi ha diferents llocs com Portugal, per exemple, on sí que hi havia un centre que s’estudiava, però on s’havia desenvolupat més havia estat a França. El professor que vaig tenir al màster de posturologia de la UB, que ja no existeix, i que era podoposturòleg, la va portar de França i, dins de l’Hospital de Bellvitge, va fer un centre per ajudar els nens en el seu desenvolupament íntegre. A Espanya i no sé si a fora no hi ha un doble màster en Ortodòncia i Control Postural. Jo he hagut d’agafar les especialitats que he anat fent per conformar l’especialitat que es farà aquí. Sí que hi ha cursos de posturologia per a dentistes, que se’n diu odontoposturologia.

Per tal que la gent entengui la connexió entre una cosa i l’altra, podria posar algun exemple?

La postura és una cosa molt subtil, però s’ha d’entendre que és un reflex de la vida que ha tingut una persona, i la boca en forma part. Si l’ortodòncia no mira més enllà i intenta canviar-ho sense tenir en compte el que acompanya, quan ho canviem ho fixem en una posició que no entén la resta del cos, que crea una compensació i una hipermobilitat en una altra part per sostenir el que s’està descompensant. Et posaré l’exemple del meu fill gran. Ara té 14 anys i quan el vaig tractar ja feia aquests estudis, però, fins que no ho vius, no ho integres. Ell mossegava malament i, quan li vaig corregir, va començar a desenvolupar una escoliosi important. Com que jo estava fent els estudis de posturologia li vaig mostrar al doctor Ignasi Beltran, que ha estat la persona que ha portat la posturologia a Espanya, i em va explicar que la mossegada creuada l’estava ajudant a col·locar-se perquè li fallava un ull. S’estava autoregulant. Quan li vaig treure, es va desmuntar. Gràcies al doctor el vam tractar amb prismes posturals [unes lents específiques] i plantilles posturals i es va centrar perfectament.

Per tant, si fas una ortodòncia sense tenir en compte la resta pots generar un mal d’esquena.

Així és. El problema és que com a ortodontistes no ens ho ensenyen i tenim uns barems segons els quals perquè una boca sigui ideal ha de ser així, però qui et diu a tu que aquell ideal correspon a aquell cos, a aquella persona i a com es relaciona amb el seu entorn? Quan li comença a fer mal l’esquena, no pensa mai que és perquè li estan fent una ortodòncia, i l’ortodonci tampoc no ho pensa perquè no ho sap, i hi ha un altre tema encara més preocupant. La boca té un nervi molt important que és el trigemin que fins i tot té relació amb les meninges del cervell. És un captor de postura que va donant informació al cos de com ens posicionem. Quan canviem la boca, canviem la informació que arriba. Avui dia, en nens que no tenen ben madurat el sistema nerviós i l’expressió postural empitjorem el seu desenvolupament. A llarg termini generarem problemes. Abans de fer una ortodòncia, que no dic que no es faci perquè hi ha vegades que és necessària, s'ha de veure si aquell nen i aquell cos s'estan organitzant correctament. Tractes la boca des del cos i pots fer una cosa més selectiva perquè, a més a més, aquests nens, si el sistema nerviós no està ben integrat, fan molta despesa energètica per mantenir l'estructura corporal i la relació amb l'entorn i després són els típics nens que potser estan diagnosticats amb TDAH, tenen problemes amb la lectura, amb l'escriptura, amb la concentració perquè tenen tanta despesa energètica a nivell corporal i relacional amb el seu entorn que cognitivament no els arriba l'energia.

Encara es menysté la importància de salut bucal en la salut general de les persones?

Molt. Accedir a teràpies més globals i naturals només ho pot fer la gent que té un poder adquisitiu important i la gent treballadora ha d’accedir a una seguretat social que l’únic que fa, en lloc de prevenir, és receptar medicaments per pal·liar els símptomes. Jo he sanat coses de malalties per a les quals hi ha altres persones que es mediquen.

Exercir en unes instal·lacions noves de trinca com les de la Clínica Odontològica Universitària (COU) de Manresa ha de fer il·lusió.

Molt. Valoro enormement l’oportunitat de poder portar aquesta especialitat, tant el màster com al grau, perquè hem de fer odontologia prosalut, no promaco, i les universitats són les que et donen el prestigi perquè els professionals de la salut puguin canviar.

Subscriu-te per seguir llegint