Una jornada a Manresa constata el paper indispensable dels ens públics locals en la generació d'energia renovable

Les administracions locals han de tenir un paper protagonista en el control de la generació d'energia renovable. És la conclusió a la qual ha arribat la primera taula de debat de la jornada organitzada aquest dilluns a Manresa per l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (Amep).

Una trentena de persones han seguit les intervencions de Jaume Margarit, cap de Planificació Estratègica de l'ICAEN (Institut Català d'Energia); Imma Miracle, cap de relacions institucionals de L’Energètica, empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable; Mònica Guiteras, membre de la Xse-Xarxa per la sobirania energètica, i Marc Serra, president delegat de l'Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona. Ha moderat la taula Arnau Comas, coordinador de l’Amep.

La jornada s'ha organitzat tenint en compte el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) de la Generalitat, que té per objectiu ordenar on i com s’han d’instal·lar les energies renovables a Catalunya, especialment els parcs eòlics i fotovoltaics. L'Amep considera que cal desplegar renovables amb urgència per avançar en la transició energètica, però que aquest desplegament no pot quedar exclusivament en mans del mercat. La jornada celebrada a Manresa ha plantejat el debat de qui controla la generació d’aquesta energia i amb quines garanties de retorn social, participació i capacitat de decisió pública per garantir l’accés de l’energia per part de la ciutadania i de les empreses.

Valors versus mercat

Margarit ha posat l'accent, no tant en el fet que hi hagi una regulació, sinó en com és aquesta regulació i que «cada ens local hauria de tenir marge per aplicar-la a les seves necessitats». Miracle ha defensat l'existència de L'Energètica. "Hem de ser-hi per tal que hi hagi un actor que pugui incorporar criteris que el mercat com a tal no té la necessitat d’incorporar. La rendibilitat hi ha de ser, però no és l'únic criteri ni el més important».

Guiteras també ha incidit en la importància dels valors i en la del segment publico-comunitari. "Posar només la competitivitat en el centre ens sembla insuficient". Ha remès a un estudi que va fer fa tres anys Enginyeria Sense Fronteres sobre l'impacte de la liberalització del mercat de l'energia segons el qual, en el cas d'Espanya, un 61% de la generació d'energia estava concentrada en cinc grans empreses privades. Ha apostat per garantir un model el màxim d'equitatiu i ben distribuït. Ha conclòs que "els ens municipals han de poder estar en les tres escales de participació: estar informat, que se’ls consulti i decidir».

Per a Serra "el gran repte que tenim és que la renovació energètica sigui rendible per al mercat". Ha parlat d'estratègies com "crear un greuge dels combustibles fòssils en relació amb les renovables". Ell també ha posat el tema dels valors damunt la taula, com la justícia social. Ha recordat que "la pobresa energètica no només és a l'hivern sinó també a l'estiu" i ha parlat de poder usar l’excedent generat per la xarxa fotovoltaica per combatre-la i a la xarxa pública enlloc de retornar-lo a la xarxa elèctrica privada. Ha defensat el PLATER "per organitzar" el tema de les energies renovables "perquè, sinó, és el mercat el que ho fa".

"No és un 'poden', és un 'han'"

A la pregunta directa de quin paper hauran de jugar les administracions públiques a l'hora de regular, coordinar i impulsar la generació d'energia renovable, hi ha hagut consens que el seu protagonisme és obligat. "Els municipis han de desenvolupar polítiques actives i tenen eines per fer-ho", ha dit Margarit. Per a Miracle, "els ajuntaments són imprescindibles". Guiteras també ha afirmat que "els ens municipals han de poder liderar aquesta transició". Serra ha coincidit amb Margarit que "no és un 'poden', és un 'han'". Ha afegit que "el marc legal és molt millorable, però ha anat avançant" i que "moltes vegades el que ens falta és el capital".

Abans de descans, hi ha hagut temps per a les preguntes dels assistents, que han servit Serra per alertar sobre l'ús de la IA per l'alt consum energètic que requereix i per recordar els dos parcs de solars fotovoltaiques que promou la Diputació a Saldes, dels quals ja es va començar a parlar el 2023, i dels projectes a Urús i al runam salí de Súria.

Cohesió territorial i participació local

La segona taula ha començat amb la ponència de Maria Crehuet, responsable d’Energia de l’Associació de Micropobles de Catalunya, que ha criticat la poca participació dels municipis en la redacció del PLATER: «Si en aquests tres anys hi hagués hagut un treball de camp en els municipis, avui el PLATER seria una bassa d’oli». Ha demanat que es tinguin en compte «els treballadors i serveis que hi ha als pobles, que puguin accedir a fer feines relacionades amb la instal·lació i gestions relacionades amb les energies renovables».

Jaume Moya, consultor d’Eudemon project, també ha redundat en la participació: «El diàleg amb la ciutadania directament afectada per aquest canvi que suposa la transició energètica (afectació sobre el paisatge, sobre l'economia…) és imprescindible. El greuge acumulat del món rural porta a malpensar o sospitar d’aquests projectes que es plantegen des de fora», ha fet notar.

Per la seva banda, Gil Salvans, coordinador de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, ha defensat que «cada vegada necessitarem més energia (amb l’IA, el canvi climàtic, la climatització, etc), i, per tant, el PLATER ens dibuixa una imatge per a la que haurem d'arromangar-nos tots per tal que sigui una realitat. Però cal planificació comarcal i als ens locals», ha alertat.

En darrer lloc, Héctor Loriente, enginyer de Reset2050, ha recomanat a cada municipi, «per tal que sàpiga quin és el seu paper en aquesta Catalunya descarbonitzada del 2050, que estudiï quina potència fotovoltaica pot necessitar. Aquesta mostra de dades ens podria mostrar el repte majúscul que tenim i també pel que fa a la distribució».

Al marge de la demanda que els ajuntaments i l’administració pública han de tenir un paper protagonista en el desenvolupament i les accions que proposa el PLATER, una altra idea que s'ha pantejat durant la jornada és la possibilitat de demanar un ajornament del període d’al·legacions al Pla, que s’acaba aquest 30 de juliol, per ampliar el procés de negociació i posar les administracions més al centre.

Declaració d'intencions en la benvinguda

A primera hora, la benvinguda institucional ha anat a càrrec de Noel Duque, president de l’Amep i sisè tinent d’alcaldia i regidor de Terrassa, que ha destacat que «un dels reptes és com encaixar el desenvolupament accelerat de les renovables amb la participació dels municipis i amb la millora del desenvolupament territorial», i de Pol Huguet, regidor d'Acció Climàtica i Educació de Manresa, que ha explicat com «la jornada està en línia amb els objectius de l’Ajuntament, que són treballar la transició energètica, però fer-ho amb una mirada que promogui el control i lideratge públic, per controlar l’energia, qui la produeix i qui la consumeix».

Subscriu-te per seguir llegint