La lluita de l'home diabètic sense sostre per trobar una llar estable a Manresa

Trobar una habitació assequible a Manresa s'ha convertit en el principal obstacle per a Daniel Corrales Álvarez. L'home, de 53 anys, que conviu amb una diabetis de tipus 1 i una discapacitat que li impedeix treballar, continua buscant un lloc estable on viure després que els serveis socials li oferissin un allotjament temporal de deu dies en un hostal de Navarcles. Tot i que aquest recurs li ha permès descansar una mica després de passar deu dies dormint al carrer, insisteix que la seva voluntat és quedar-se a Manresa, on rep l'atenció mèdica i on ha desenvolupat bona part de la seva vida. "Necessito que m'atenguin a Manresa", explica.

L'oferta de serveis socials va arribar el 16 de juliol, el mateix dia que es va interrompre el ple de l'Ajuntament de Manresa per denunciar la situació d'aquesta persona malalta i sense llar. Des d'aleshores, Corrales continua buscant una habitació de lloguer que pugui assumir. De moment, l'única opció que té sobre la taula és una habitació en un pis compartit de Sallent per 300 euros al mes, una possibilitat pendent de confirmació.

Una pensió que no arriba

Tot i que el preu del lloguer li permetria assumir-ne el cost, Corrales recorda que amb els 690 euros de la pensió també ha de pagar l'alimentació, el transport públic i altres despeses bàsiques. A més, traslladar-se a Sallent implicaria haver de desplaçar-se sovint fins a Manresa per seguir els tractaments i les cures que rep a l'Hospital Sant Joan de Déu. Per això continua prioritzant trobar una habitació a la capital del Bages, una opció que, assegura, s'ha convertit en una missió gairebé impossible per l'escassetat d'oferta i els preus del mercat.

Subscriu-te per seguir llegint