Montse Rosell, filla del comerciant Maurici Rosell, mort als 88 anys: "Era un home molt familiar, bromista i molt sociable"

Manresa ha acomiadat aquest dilluns Maurici Rosell Simón, històric comerciant del carrer Sobrerroca i una de les figures més estimades del Barri Antic. Rosell va morir dissabte als 88 anys després d'una vida estretament vinculada al comerç de proximitat, a la música i al teixit social de la ciutat. Avui, a la una del migdia, familiars, amics i nombroses persones que el van conèixer han assistit al funeral al tanatori Mémora de Manresa. Damunt del fèretre, la família ha col·locat un violí dins la seva funda, un homenatge carregat de simbolisme a la passió que l'havia acompanyat durant tota la vida.

Maurici Rosell va ser la tercera generació al capdavant de La Xarcuteria del Bages, una de les botigues més emblemàtiques i antigues del carrer Sobrerroca. El negoci havia estat fundat l'any 1919 pel seu avi, Jaume Rosell Freixes, i posteriorment el van continuar el seu pare, Ricard Rosell, i la seva mare, Montserrat. Més endavant, Maurici en va agafar el relleu juntament amb la seva esposa, Elvira Revilla, fins a la jubilació, l'any 2008, després de dècades venent olives, embotits, pernils, formatges i altres productes de qualitat.

A la ciutat, però, era conegut sobretot com "el Maurici de les olives", un sobrenom que el va acabar identificant molt més enllà del seu establiment. Va formar part activa de l'Associació de Comerciants Sobrerroca-Plaça Major i va col·laborar en nombroses iniciatives per dinamitzar el centre històric. L'any 2009, coincidint amb les festes de Sant Ignasi, els comerciants del barri li van retre homenatge a ell i a la seva esposa amb una placa commemorativa i un ram de flors en reconeixement a tota una vida dedicada al comerç.

Com era fora de la botiga?

Però darrere del botiguer hi havia una persona amb inquietuds molt diverses. Segons recorda una de les seves filles, Montse Rosell, era "un home molt familiar, bromista i molt sociable", que gaudia especialment de les reunions amb la família i que sentia una especial debilitat pels infants. "Els nens li encantaven", explica. També era un gran amant de la natura i aprofitava qualsevol cap de setmana per escapar-se al bosc, on havia adquirit un ampli coneixement de les herbes aromàtiques. Una altra de les seves grans passions era el col·leccionisme. A casa conservava centenars de monedes de diferents èpoques i procedències, milers de segells i una important col·lecció de pintures d'artistes manresans. També havia aplegat cinc o sis violins, l'instrument que més estimava i que ocupava un lloc privilegiat a casa seva.

La música va marcar bona part de la seva vida. Va començar a aprendre a tocar el violí quan tenia vuit anys i, als quinze, ell i el seu germà gran, Joan Rosell, van perfeccionar la seva formació sota el mestratge del violinista Joan Altimira. Altimira es desplaçava regularment a Manresa per impartir classes a diversos joves músics de la ciutat. Cada any, els seus alumnes oferien un concert al Palau de la Música Catalana, on actuaven acompanyats d'altres instruments. Joan Rosell hi participava com a primer violí i Maurici com a segon. Amb el temps, Maurici va arribar a dominar completament l'instrument, però va preferir mantenir-lo com una gran afició personal. Tocar el violí es va convertir en una rutina diària que va conservar fins als últims anys de la seva vida.

Després de la mort de la seva mare també va descobrir una altra afició inesperada: la cuina. Va aprendre a cuinar pel seu compte, de la mateixa manera que mantenia l'interès per l'actualitat, seguia el futbol i continuava alimentant les seves col·leccions. El seu domicili, molt a prop de la botiga de Sobrerroca, reflectia perfectament aquesta personalitat inquieta. Les parets estaven decorades amb obres de pintors manresans i amb tres dibuixos dedicats per Xavier Cugat, entre els quals destacava una sardana a la plaça Major amb la Seu de fons dedicada al seu amic Maurici. A més, havia rebut el Premi Oleguer Bisbal al "manresà més manresà". 

Subscriu-te per seguir llegint