La revolta de l’Ajuntament de Manresa serveix perquè l’Estat desencotilli les finances municipals

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Manresa, Pere Massegú, va dir en el darrer ple que no es pot establir una relació de causa i efecte entre la moció aprovada el ple de maig reclamant al Ministeri d’Hisenda la revisió de les regles d’estabilitat pressupostària i les modificacions establertes que han permès al Consistori deslliurar-se de l’obligatorietat de seguir un Pla Econòmic Financer. Però tampoc es pot descartar que la protesta municipal que titllava les limitacions d’«absurdes» i «un despropòsit difícil d’explicar en termes de lògica econòmica» hagin tingut algun efecte.

L’obligació de l’Ajuntament de Manresa d’haver de dotar-se d’un Pla Econòmic Financer malgrat tenir una solvent situació econòmica va ser la gota que va fer vessar el got. El Pla Econòmic Financer implica una intervenció estatal sobre els comptes i a Manresa govern i oposició, excepte Vox, van dir prou.

ERC, Junts, PSC, Fem, Impulsem i Grup Nacionalista van instar l’Estat el passat mes de maig a treure cotilles als municipis i van reclamar al Ministeri d’Hisenda la revisió de les regles d’estabilitat pressupostària. Argumentaven que l’Ajuntament va tancar l’exercici 2025 amb unes finances sanejades, com ho reflecteixen un superàvit (romanent positiu de tresoreria) de 7,5 milions, un coeficient d’endeutament del 49%, un estalvi net de 9,1 milions i una mitjana anual de pagament als proveïdors de 38 dies.

Augment de les inversions

El govern explicava que l’incompliment que s’atribuïa a l’Ajuntament era motivat, quasi totalment, per l’important increment de les inversions municipals, que havia passat dels 17,8 milions el 2024 a 32 milions el 2025, que suposava un increment t de 14,2 milions i del 80%; així com per diversos ajustos comptables que obliga a fer el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals. En conseqüència, l’Ajuntament s’havia vist obligat a destinar la totalitat del romanent disponible del 2025, 7 milions, a amortització anticipada de préstecs, i a presentar un Pla Econòmic Financer pels anys 2026 i 2027, que contemplés mesures que permetessin tancar ambdós exercicis amb una capacitat de finançament positiva i un increment de la despesa no superior als percentatges d’increment que l’Estat estableixi per a les Administracions Públiques, que és del 3,5 % per a l’exercici 2026.

L’Ajuntament defensa que l’aplicació generalitzada de les regles d’estabilitat pressupostària, sense tenir en compte els principals indicadors de solvència de les finances municipals, suposa «una limitació important a l’autonomia municipal i a la seva capacitat de finançament de les inversions municipals».

En el cas de l’Ajuntament de Manresa, amb un percentatge d’endeutament inferior al 50% - més de 25 punts inferior al límit del 75% per sobre del qual cal autorització prèvia de la Generalitat–, el pressupost municipal permet tenir una capacitat de finançament negativa i fer front als interessos i l’amortització del deute, mantenint el principi d’equilibri pressupostari.

Un despropòsit

Per a l’Ajuntament, és un despropòsit difícil d’explicar en termes de lògica econòmica, que no es permeti disposar lliurement del romanent positiu de tresoreria, i simultàniament haver de concertar noves operacions de préstec per finançar el Programa d’Inversions municipal.

Segons el regidor d’Hisenda, el fet de tancar l’exercici amb una capacitat de finançament negativa i havent superat el percentatge d’increment de la despesa executada previst per l’Administració de l’Estat, no vol dir que l’Ajuntament hagi realitzat una mala gestió, com ho acredita que els principals indicadors financers són positius. En aquests supòsits considera «absurd» posar limitacions a la seva autonomia per a gestionar els seus recursos i decidir sobre les polítiques de despeses i inversions necessàries per a la prestació dels serveis públics de competència municipal.

Per tot plegat, l’Ajuntament instava el Ministeri d’Hisenda del Govern d’Espanya, a promoure en el termini més breu possible, l’aprovació de les disposicions normatives que permetin utilitzar lliurement els romanents positius de tresoreria (superàvit) als Ajuntaments que acreditin tenir unes finances sanejades i que hagin tancat l’últim exercici amb superàvit pressupostari, un estalvi net positiu, un percentatge d’endeutament baix i amb compliment dels terminis legals de pagament a proveïdors.

Subscriu-te per seguir llegint