Jordi Gracia, horticultor: «Aquest any la calor és criminal»

Aquest és el quart any que funciona La Tomakera de Cabrianes. «Des del principi hem anat enganxant calorades i ens hem adaptat, però aquest any és criminal», comenta Jordi Gracia, un dels seus responsables. La Tomakera és un projecte agroecològic i familiar que ven productes de l’horta en mercats ambulants i en punts de recollida a la comarca fent les comandes en línia a la seva pàgina web.

Què fan per evitar que les calorades extremes que estan fent malmetin el que planten?

Un dels cultius al qual dediquem més temps, que és la tomaquera, el cultivem amb malla d'ombra. El podries cultivar sense, però trauries menys producció, les plantes s’estressen i els tomàquets s’esberlen. De fet, ara mateix, cultivar la tomaquera al Bages sense malla d'ombra és impossible. Es perdria la producció. Ho hem provat. El segon any vam plantar al juny i vam dir «no la posem; no n’hi ha per tant», i es va notar molt. Les plantes perdien vigor, es quedaven com paralitzades. S’estressen molt.

Pot passar que la pujada de temperatura acabi desplaçant segons quins cultius a èpoques diferents de les habituals?

A nivell històric, abans, la mongeta sortia aquesta època de juny i juliol, i era espectacular, i ara ha passat a ser de tardor. Antigament, els mesos de juny i de juliol en collies a tope. Dit per altres pagesos. Ara, surt ganxuda, es paralitza molt. En canvi, a la tardor se’n produeix molta. S’ha desplaçat. Nosaltres plantem fins a l’octubre, però, segons quan, ja no en tens prou amb una malla. N’has de posar dues per baixar temperatura i la radiació solar.

Els bancs de llavors poden ser una ajuda a l’hora de seleccionar les espècies més resistents al canvi climàtic?

La idea sempre és que els pagesos vagin seleccionant les llavors més adaptades al seu territori i que aquestes llavors es vagin adaptant als nous climes. Entenc que la genètica pot ser una forma de combatre el canvi climàtic, però està sent tan ràpid que no sé si podrà anar igual de ràpida. Per sort, els pagesos anem tan enfeinats i a un ritme tan ràpid que ja hem après a adaptar-nos. Per altra banda, hi ha uns quants bancs de llavors amb els quals treballem, d’aquí també de França, que fan una feinada per mantenir genètica i que aniran fent la selecció.

Subscriu-te per seguir llegint