Com ens estan canviant les calorades?

La persistència de les calorades que estem patint aquest estiu, amb temperatures màximes de dia i també de nit que les fan difícilment suportables, s’està traduint i es traduirà en un canvi d’hàbits en diversos àmbits de l’activitat humana per poder-les aguantar sense morir en l’intent.

Cada vegada hi ha més estudis que analitzen el tema, com el que ha dut a terme Mar Coll, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, que analitza com està transformant la vida quotidiana de les llars catalanes el canvi climàtic. Segons una empresa especialitzada en control horari a la feina, durant les onades de calor els accidents de treball augmenten un 17,4 %. Regió7 ha parlat amb una desena de professionals de diversos àmbits per analitzar els canvis que ja s’estan posant en pràctica per evitar les repercussions negatives de les temperatures disparades.

A Manresa, per posar només un exemple, des del passat 13 de juliol la màxima no ha baixat dels 35 graus, amb puntes com els 40 del passat dia 15 i els 38 del dia 17.

A la basílica de la Seu, explica Erola Bedmar, responsable de la gestió turística i cultural de la basílica, els concerts que es programen ja es fan directament a les 8 del vespre i, aquest estiu, a l’entrada a la recepció del temple s’ha instal·lat un dispensador d’aigua per tal que les persones que hi vagin es puguin hidratar.

Avançament de les visites

Jordi Serra, gerent de MATMUSA (Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires), explica pel que fa a les visites turístiques que organitza l’Oficina de Turisme que «estem avançant les programades a l’estiu mitja hora per acabar el màxim a les 12 del migdia». A la web de Manresa Turisme hi posa que «de juliol a setembre la visita s’avança a les 10:30 h per la calor».

Per altra banda, diu Serra, «des del juny, el Museu del Barroc de Catalunya funciona com un refugi climàtic. Abans fèiem visites al matí i a la tarda i ara és continu i es tanca a les 6 i no a les 7». Admet que a les hores de més calor és quan hi ha més demanda. Com a la Seu, a l’Oficina de Turisme també ofereixen aigua als visitants.

Serra també és el responsable de les fires que es fan a Manresa, com l’ExpoBages. «S’ha notat molt amb les calorades que, en segons quins esdeveniments, pel que fa a la concurrència, la gent surt més tard. Ja no ho fa a les 5 sinó a les 6 o a les 7». Igualment, constata que «a les fires s’ha incrementat la demanda de les zones d’ombra i hi ha un altre tema que ja es fa que és facilitar la disponibilitat d’aigua de la mà d’Aigües de Manresa amb la instal·lació d’unes fonts. Ho vam fer a l’ExpoBages i a la Marxa del Pelegrí», posa com a exemples.

Valora que «hi ha coses que estan molt normalitzades que es facin al carrer que potser tornarem a fer a cobert. És una tendència que en alguns casos es pot apuntar, i ja veurem què passarà amb alguns esdeveniments que a les franges nocturnes no tenen tant sentit, que potser haurem de replantejar».

A missa més cap al vespre

Mossèn Joan Antoni Castillo, arxipreste de Manresa, diu que, en general, «la gent busca la missa que es fa més cap al vespre i les parròquies menys caloroses» i que, si bé depèn de cada parròquia, es procura no fer celebracions durant la canícula, to i que no sempre es pot dur a terme. «En el meu cas, fins a la 1 no hi caben totes», admet.

Antoni Daura, president de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa, fa notar que «la majoria de comerços ja tanquem, com a molt d’hora, a les 8 del vespre, i els que ho allarguen més, a les 9». Ell creu que plegar més tard encara «no tindria sentit. A més a més, la majoria tenim aire condicionat i ja som refugis climàtics. Crec que tal com ho tenim ja ens va funcionant». Afegeix que, «al migdia, el comerç tradicional ja no obre; només les grans cadenes». Opina que, fruit de les calorades, «no s’ha notat un canvi d’hàbits» estructural de la clientela, però que «sí que és veritat que a la tarda la gent apareix a partir de les 7. Al matí, com que fins a la 1 encara es pot estar més o menys, hi ha gent fins a aquesta hora». Per contra, «a l’hivern, a les 8 de vespre ja no corre ningú, tot i que nosaltres aguantem fins a quarts de 9».

Mònica Masanés, de Viatges Masanés, comenta que, en general, «quan una persona es planteja una estada vacacional, a l’estiu no busca calor i a l’hivern no busca fred. A l’estiu busca climes més freds i a l’hivern destinacions més temperades. Evita destinacions punta a l’estiu com pot ser un Egipte, un Marroc, una Jordània o un Carib perquè, d’entrada, ja relaciona que, si aquí fa calor, allà en farà molta més. És una cosa que marca i que hem notat». De fet, assenyala, «hi ha gent que ja et ve i diu que ‘estem buscant una mica de fresca’. Els hàbits estan canviant i el clima ho encamina molt».

Hi ha excepcions. En el cas de les persones que contracten els viatges amb molt marge, a principi d’any o per Setmana Santa, encara no pensen en el tema de la temperatura i, per altra banda, «hi ha una parella que marxa a final de mes al Caire i deia que potser faria més calor aquí que no pas allà».

Masanés situa com a elements que fan decidir una persona a anar a un lloc o altre el «factor atractiu turístic i l’econòmic. Ara et diuen: ‘què em recomanes tu perquè vull evitar destinacions caloroses?’. Abans, la gent no t’ho deia això». Afegeix un quart factor que és el de fugir de llocs massificats, però això ja és un altre tema.

Hi ha professions que pateixen la calor d’una manera molt més intensa que altres. No és el mateix treballar en una oficina amb aire condicionat que al carrer en plena calda. En el cas dels carters, Lluís Martínez, de la CGT Correus, explicava quan aquest diari hi va parlar que «avui que estem en alerta taronja vol dir que tothom arriba a la 1 a la feina i que a la tarda no surt fins a les 5. A les oficines la gent es refresca amb aigua i segueix les recomanacions de l’Aemet», l’Agència Estatal de Meteorologia, «quan hi ha una alerta vermella o alertes per vent o per fred». En l’àmbit de Correus a Catalunya, informa que estan treballant per tal que, a l’hora de seguir aquests avisos, es pugui utilitzar el Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat. El primer avís d’enguany emès per aquest servei de perill per calor va ser el passat 19 de juny, amb màximes que podien arribar als 40 °C a l’interior. Des d’aleshores, ja hem passat per tres onades de calor.

Martínez recorda, pel que fa a la decisió de seguir les recomanacions quan hi ha una alerta meteorològica, que «tot ve arran de la mort d’una treballadora del servei de neteja de Barcelona», l’any passat, en plena onada de calor, i que les terribles conseqüències de la Dana al País Valencià fa dos anys també van fer que cada vegada que hi ha una alerta es tingui molt en compte.

Reorganització del treball

És del parer que amb les calorades que està fent s’hauria d’allargar fins a les 7 l’estada dels carters a les unitats de repartiment. «Caldria canviar l’organització del treball». Afegeix que, en el cas de la gent que va amb cotxe, sempre parlant del personal de Correus, «s’aconsella que no voltin segons a quines hores, però hauria de ser obligatori».

Amb la tendència a l’alça de les temperatures, creu que potser caldrà tornar als materials que es posaven antigament als carrers. «El ciment crema; abans, el terra amb llambordes absorbia més la calor», constata.

Per a Jaume Soldevila, arquitecte i secretari de la junta directiva de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), «tot i que no existeix una solució arquitectònica única per combatre les onades de calor, sí que és cert que l’arquitectura fa anys que avança en aquesta direcció», amb «nous criteris de disseny que aposten per edificis de consum gairebé nul, una millor eficiència energètica, materials de bioconstrucció i estratègies passives com la protecció solar, la ventilació creuada, l’aïllament i la inèrcia tèrmica». Recalca que «moltes d’aquestes solucions no són noves. L’arquitectura tradicional ja havia après a adaptar-se al clima del nostre territori amb murs gruixuts, persianes, porxos, patis interiors i una bona orientació dels edificis. Avui, amb els coneixements i la tecnologia actuals, estem recuperant bona part d’aquesta manera d’entendre l’arquitectura».

Dit això, opina que «convé reflexionar sobre la manera com afrontem la calor. Quan un edifici es refreda únicament mitjançant sistemes de climatització, inevitablement es consumeix energia i es dissipa calor cap a l’exterior. Si aquesta és l’única resposta, acabem alimentant un cercle del qual cada vegada és més difícil sortir: com més calor fa, més climatitzem els edificis i més energia necessitem per mantenir el confort. Per això és tan important reduir aquesta dependència a través d’un bon disseny arquitectònic». Entén que «potser el futur de l’arquitectura no passa només per incorporar més tecnologia, sinó també per recuperar la intel·ligència constructiva que durant segles va saber adaptar els edificis al clima i al territori. La innovació i la tradició no són camins oposats; probablement, el gran repte és saber combinar-les amb criteri». Per a l’arquitecte és un repte que «va més enllà dels edificis. També afecta la manera com dissenyem les ciutats. Incorporar més arbres, zones d’ombra, refugis climàtics, espais verds i punts d’aigua ajuda a reduir l’efecte de les altes temperatures i a fer els espais públics més habitables».

«Ens hem d’adaptar»

Les repercussions en la salut de les calorades i les estratègies per evitar-les és un tema primordial. El metge Francesc Martí, que atén al Centre Mèdic del Bages, recorda que la Generalitat té una alerta sanitària per avisar la gent vulnerable que obri a la nit, que begui més aigua i altres consells per protegir-se. Com a professional, «insistim a tots els pacients que tenen una certa vulnerabilitat que beguin més» perquè la sensació de sacietat pot ser enganyosa. En general, corrobora, les persones grans «tenen més clar que no poden fer coses que no toquen. Es posen a l’ombra, es tapen o no surten». En canvi, «entre la gent jove hi ha més inconsciència. Els costa assimilar que si van amb bici no és el mateix fer-ho amb 30 graus i escaig que amb 40 i escaig». Explica el cas d’una noia que va anar a jugar a golf al migdia «i la van haver de replegar». En general, apunta, les consultes per temes de calor són per problemes de deshidratació i cops de calor «amb gent jove que no són conscients». «Ens hem d’adaptar», conclou Martí per desdramatitzar i, per fer-ho, el sentit comú sol ser un gran aliat.

Justament d'adaptar-se és el que fan horticultors com Jordi Gracia.

Subscriu-te per seguir llegint