La Fundació Universitària del Bages compleix 40 anys de potent expansió

Aquest octubre farà 40 anys de la constitució de la Fundació Universitària del Bages. Els primers estudis es van obrir el 1990 com a fruit de la feina realitzada des del 1986.

La creació de l’Escola Universitària d’Infermeria va donar pas a un desplegament que permet impartir actualment els graus universitaris d’Infermeria, Fisioteràpia, Logopèdia, Podologia, Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Gestió de la Societat Digital i Educació Infantil. La signatura d’un acord de federació amb la Fundació Universitària Balmes, el 30 de gener de 2014, va convertir-la en la seu del campus Manresa (UManresa) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Aquest acord també va permetre la creació de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), a través de la qual els campus Manresa i Vic imparteixen conjuntament els graus de Medicina i Odontologia. El curs que ve començarà el grau de Dret. Així que en aquest període s’ha consolidat una potent i diversa oferta universitària.

El director general de la Fundació Universitària del Bages, Antoni Llobet, ha volgut posar de relleu que en breu es compliran 40 anys de la constitució de la institució, perquè considera que el fet que els primers estudis arribessin 4 anys després "pot contribuir a fer que l’efemèride passi desapercebuda, quan és molt important".

Llobet creu que aquest és un altre dels elements que contribueixen al fet que el nou curs sigui especial. Defensa que "és important honorar l’origen de tot el que ha aconseguit aportar la FUB" a aquest territori i al conjunt de Catalunya.

Els orígens

El dijous 24 d’abril de 1986, i unànimement, el Ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar donar suport a la creació de la Fundació Universitària del Bages, l’objectiu prioritari de la qual era donar continuïtat a l’Escola de Formació del Professorat d’EGB de Manresa i establir els dos cursos que mancaven per cursar tota la carrera.

Amb aquesta institució, la titularitat de l’Escola de Professorat deixava de ser pública i passava a ser privada, si bé la presidència del Patronat de la Fundació va correspondre a l’alcalde de l’Ajuntament amb caràcter nat.

Aquest pas es va donar en un moment que «les vies públiques semblen esgotades», segons va dir la regidora d’Ensenyament, Agnès Torras, per aconseguir la legalització de l’actual escola de Magisteri. En aquell moment s’havien redactat els estatuts i el Reglament de Règim Interior de l’Escola de Magisteri. Es comptava també amb l’acord verbal amb la Universitat Autònoma. Només faltava que donés l’aprovació oficial del projecte, que s’elevés a la Generalitat i que aquesta donés el vistiplau i aprovés igualment la creació de la Fundació.

D’acord amb els Estatuts, el Patronat era format per l’alcalde com a President nat; el conseller d’Ensenyament, com a vicepresident, i com a vocals els directors dels centres, un membre del Consistori, dos representants dels Ajuntaments de la comarca; dos professors dels Centres d’Ensenyament existents; un professional en exercici, un representant dels alumnes dels centres existents i un representant de les institucions socials i econòmiques.

Constava com un dels objectius de la Fundació la creació d’altres centres d’ensenyament universitari. Mentrestant, els membres de la Junta del Patronat procedien, en el seu cas, de la Universitat Autònoma i de l’Escola de Professorat de Manresa. Entre d’altres finalitats que es proposa la Fundació cal destacar les tasques de formació de postgraduats i el seu reciclatge, el foment de la investigació i l’edició de publicacions.

En el transcurs del Ple, la defensa de la proposta per part de la regidora Agnès Torras es va basar en l’assoliment de la consolidació de l’Escola de Magisteri, per la qual, va recordar que en els nou anys de funcionament havien passat vuit-cents alumnes.

Subscriu-te per seguir llegint