Les Festes de Sant Ignasi de Manresa comencen visitant el patrimoni "més oblidat" del barroc de la Seu
El primer acte ha estat una visita al Museu del Barroc i a les mostres d'aquesta època que encara queden a la basílica manresana
Les Festes de Sant Ignasi de Manresa comencen visitant el patrimoni "més oblidat" del barroc de la Seu / Mireia Arso
Una quinzena de persones han pres part aquest dissabte al matí a la visita guiada gratuïta dels tresors barrocs al Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya i la Seu de Manresa. Una visita que ha encetat el programa d'actes de les Festes de Sant Ignasi de Manresa, que s'allargaran fins divendres vinent.
Després de recórrer les galeries del Museu, els participants en aquest acte, gent de fora del Bages, però també força manresans, s'han dirigit a la Seu de Manresa per descobrir tant les peces que s'han conservat com aquelles que es van perdre amb el pas dels segles, posant el focus en una etapa que sovint queda eclipsada pel passat medieval del monument. En referència al barroc, la mediadora patrimonial del Museu de Manresa, Marta Sánchez Soler, defineix la proposta com un recorregut per "les restes del naufragi", una expressió que, explica, va recuperar d'una conferència sobre el patrimoni desaparegut de la basílica. "És una visita al que es conserva i al que no es conserva, perquè bona part del llegat patrimonial d'època barroca de la Seu ha desaparegut", assenyala.
La iniciativa va néixer amb la voluntat de donar protagonisme a un patrimoni que habitualment passa desapercebut. "Aquí a la Seu sempre anem a parlar de la Seu medieval. Amb aquesta visita volíem fer valdre tot el patrimoni manresà d'època barroca i aquesta part més oblidada del temple", explica. Segons Sánchez, la resposta del públic ha estat molt positiva des de les primeres edicions. Tot i que hi participen visitants d'altres indrets, bona part dels assistents són manresans o persones de la comarca que descobreixen una nova lectura d'un edifici que coneixen des de fa anys. "La gent surt molt contenta perquè coneix una part de la història de Manresa que sovint queda més oblidada i pot veure amb uns altres ulls un monument que ha vist tota la vida", afirma.
La mediadora també reivindica el valor artístic del barroc català, un estil que considera injustament menystingut. "Sempre diem que el barroc no ens agrada, però tenim algunes obres molt importants tant a Catalunya com aquí a Manresa", destaca. Entre aquestes sobresurt el Tabernacle dels Cossos Sants, a la cripta de la basílica, que descriu com "una de les obres més importants de la Seu i també una peça destacada en l'àmbit de tot Catalunya". El recorregut ha començat per les capelles dels favets, i les de Sant Agustí i del Santíssim, les dues úniques construïdes durant el barroc que avui es conserven. També s'ha fet parada davant el sarcòfag del canonge Mulet, construït per Josep Sunyer, que durant el segle XVII va ser un dels màxims representants de l'escola barroca manresana. El sarcòfag, reconstruït després d'un incendi del 2012, es pot veure sota L'assumpta, una gran pintura sobre tela, obra mestra del barroc català, pintada per Antoni Viladomat i Manalt entre 1728 i 1750.
Amb aquesta activitat, el Museu de Manresa buscava reivindicar un patrimoni sovint eclipsat per altres etapes històriques i demostrar que el llegat barroc continua sent una peça clau per entendre la història i l'evolució de la basílica manresana.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sílvia Orriols, d'AC, replica al regidor de Seguretat de Manresa, Anjo Valentí: 'Qui ets tu per castrar la seva carrera professional?
- Mor Oihane Mateos, comunicadora icònica i actual directiva d’EITB, als 45 anys
- Chicho Sibilio, l'adeu prematur del rei de la distància
- Nina Bouraoui, escriptora: «Vaig aprendre més del món de la nit que anant a la universitat»
- On i a quina hora veure l’eclipsi solar a la Catalunya central? El mapa definitiu per saber com serà a cada municipi
- Mor un veí de Camps en caure amb el cotxe per un barranc a la BV-3008, a Fonollosa
- Un nou episodi de tempesta deixa una forta pedregada, inundacions i un arbre caigut a Llívia
- Cridar no és sinònim de poder: El que realment revela la psicologia sobre els qui eleven el to de veu
