Equipaments del segle XIX a Manresa: De les Mandongueres als primers comerços

A la Manresa del segle XIX, una ciutat en creixement demogràfic, econòmic i urbanístic, s’hi celebraven -com vàrem veure en el capítol anterior- un gran nombre de mercats en les principals places de la ciutat. Però, a mitjan segle XIX, va començar a aparèixer a les grans ciutats europees la idea de construir grans mercats tancats. La raó d’aquest tipus de construccions està directament relacionada amb la divisió social de l’espai, quan es van començar a adoptar models urbans més racionals i més ben adaptats al desenvolupament demogràfic i industrial de les grans ciutats europees.

A Barcelona, el primer mercat tancat fou el de Santa Caterina, que es va obrir el 1844. Al cap de pocs anys s’hi van afegir el del Born i Llibertat, a Gràcia. I són de finals de segle el de Sant Antoni (1882), el de la Barceloneta (1884), el de la Concepció i el d’Hostafrancs (1888), el del Clot i el del Poblenou (1889) i, també a Gràcia, el de l’Abaceria (1892).

Per això no és estrany que en una ciutat moderna com Manresa (on ja havia arribat el tren, el gas i l’aigua, entre altres millores) una colla de propietaris, comerciants i industrials presentessin el març de 1885 un informe a l’Ajuntament i a la Capitania General demanant «la instalación de una plaza Mercado en la Plaza de los Infantes y bajos del Cuartel del Carmen. Instalado en el sitio reformado reuniría inmejorables condiciones como céntrica y capaz para su objeto».

Al cap de deu anys, l’alcalde expressava «la conveniencia de construir en la plaza de Infantes un pequeño mercado donde puedan reunirse en él para la venta pública, varios artículos que se expenden en puntos aislados de la población de una manera incompatible con la salubridad del vecindario (...) terminando por proponer que para lograr el doble objeto de evitar inconvenientes y contribuir al mejor ornato de aquella plaza podía estudiar el arquitecto asesor el punto de ella donde sea más conveniente la colocación del referido mercado, redactando el proyecto y las condiciones bajo los cuales deberá, en su caso sacarse la obra a pública subasta» .

Malgrat la demanda d’un mercat cobert, aquest va trigar uns quants anys a fer-se realitat. Les obres van començar cap al 1898 i el 1900 Ignasi Oms i Ponsa presentava un pressupost de fusteria i paleta que va anar a concurs públic, i van ser adjudicades, la fusteria a Esteve Marsal (1.180 de les antigues pessetes) i l’obra a Conrad Cudinach i Sucrà (1.400 pessetes)

Sabem que el 1901, quan es van ensorrar diferents cases per prolongar el carrer del Carme, una part de la runa es va destinar a la construcció del pavelló de les Mandongueres i que per la festa major s’inauguraria. No va ser així perquè el setembre la premsa local diu que l’Ajuntament vol acabar les obres del pavelló «que fa alguns anys comença a construirse per a establir el mercat de menuts del escorxador y d’algunas clases de fruytes y verdura y altres articles».

L’edifici va ser projectat per l’arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa, autor d’un gran nombre d’edificis públics i privats de la Manresa de l’època. Va dissenyar una nau de planta rectangular amb portals d’accés a la façana principal i posterior, i coberta amb set encavallades de fusta i dos vessants a la teulada. Els portals estaven formats per arcs de mig punt tancats amb fusta i vidriera a la part superior, que reforçaven el sentit longitudinal de l’edifici amb parades als dos costats. El lateral nord estava format per una paret arrebossada a la part inferior, amb nou pilars que sobresortien i amb obertures tancades amb làmines de fusta a la part superior que servien per airejar l’edifici.

El mercat era municipal i els venedors pagaven un lloguer a l’Ajuntament, que es feia càrrec de la neteja i del manteniment. Les Mandongueres obrien de dilluns a dissabte, matí i tarda, i fins a la dècada dels cinquanta també els diumenges al matí. El nom ve de mondongo o elaboració de productes de la matança del porc amb budells.

Els carrers comercials

En els orígens, la major part de l’activitat comercial es concentrava -com hem vist- en algunes de les petites places que hi havia dins la ciutat medieval i a la plaça gran. La gent anava d’un mercat a l’altre, és a dir, d’una plaça a l’altra, i la gent de fora entrava pels portals que connectaven directament amb una plaça, com era el portal de Sobrerroca -el punt d’entrada més important de la ciutat- amb la plaça Major; el portal de les Piques, que des de 1859 connectava l’estació amb la Plana de l’Om, i els portals d’Urgell i del Planeta o Carme.

Per això, quan la ciutat va anar creixent, als baixos d’aquests carrers s’hi van obrir els principals comerços de la ciutat.

El «passeig de ratlla a ratlla»

Destacava com a centre comercial més important i especialitzat l’eix Sobrerroca-Plaça-Sant Miquel-Plana i Born, que corresponia al que s’anomenava el «passeig de ratlla a ratlla» i era el recorregut que feia la gent per passejar (cal recordar que el passeig de Pere III es va obrir a l'última dècada del XIX).

Josep Oliveras, en el seu detallat i exhaustiu estudi sobre la Manresa del XIX, localitza la tipologia de comerços i serveis. El detall més especialitzat i de més categoria (efectes d’escriptori, òptica, objectes artístics, venda de màquines de cosir, etc.) es localitza als carrers Sobrerroca, Sant Miquel, Plana i Born, juntament amb despatxos de professions liberals (advocats, notaris, procuradors...) i algun magatzem com Cal Gras a la Plaça.

Als altres carrers entre places hi trobem molts comerços al detall: queviures, forns de pa, cansaladeries, carnisseries, peixateries, plats-i-olles, i roba, entre altres.

El comerç a l’engròs

Mentre que el comerç a l’engròs (magatzems de gra, ferreteries, fusteries industrials, materials per a la construcció, destil·leries, fàbriques de pasta, guarnicioners...) es va anar localitzant als nous eixos de l’eixample, amb noves comunicacions com la carretera de Cardona i la carretera de Vic.

Subscriu-te per seguir llegint