Per què la Torre Lluvià només obre un dia al mes?

La Torre Lluvià és un dels espais patrimonials més singulars de Manresa. Situada als afores de la ciutat, envoltada de camps de conreu i integrada dins l'Anella Verda, l'equipament no obre les portes cada cap de setmana ni segueix un horari fix com altres equipaments municipals. La seva activitat es concentra, principalment, l'últim diumenge de cada mes, una fórmula que l'Ajuntament considera la més adequada per garantir una bona afluència de públic i oferir una experiència més completa als visitants.

Aquest model d'obertura respon tant a criteris organitzatius com de gestió. El consistori va decidir coordinar el calendari de la Torre Lluvià amb el de la resta d'espais visitables de la ciutat, evitant que coincidissin diverses propostes el mateix dia i facilitant que cada equipament tingués el seu protagonisme. Segons l’Ajuntament, la fórmula permet concentrar els recursos humans i econòmics en unes jornades molt concretes, en lloc de mantenir l'edifici obert de manera continuada sense assegurar una afluència suficient de visitants.

Prefereixen qualitat que quantitat

El regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, assegura que ampliar els dies d'obertura no seria sostenible, amb la demanda actual. «Si obríssim cada setmana o diversos dies seguits, hi hauria jornades amb molt poca gent. Preferim concentrar les visites i oferir una proposta atractiva perquè qui vingui trobi activitats i continguts que facin que l'experiència valgui la pena», explica. En funció de la programació anual, la Torre Lluvià acaba obrint entre una dotzena i una vintena de dies cada any.

Aquesta fet fa que cada jornada sigui diferent. La visita a la Torre no es limita a recórrer l'edifici, sinó que gairebé sempre s'acompanya d'activitats complementàries que varien segons l'època de l'any. Tallers creatius, tastos de productes del territori, concerts de petit format, excursions guiades, activitats familiars o propostes relacionades amb el paisatge i la viticultura, són alguns dels reclams que s'han anat consolidant. «Intentem que al llarg de l'any hi hagi una programació diversa perquè persones amb interessos diferents sempre trobin una excusa per venir», diu Huguet, que fa èmfasi en l’objectiu de mantenir la ciutadania amb un motiu per tornar-hi i que l'espai sigui molt més que un edifici patrimonial obert puntualment.

Una visió diferent

Algunes activitats, com els tallers de vitralls o d'aquarel·la, que han estat organitzats per l’entitat ecologista Meandre. Jaume Torras, el president de Meandre, explica que la Torre Lluvià encara té molt recorregut. Des de l’entitat, asseguren que els actes organitzats enguany amb motiu del vintè aniversari han volgut demostrar "amb fets" el potencial de l'espai i evidenciar que pot acollir una oferta molt més transversal. "Hi poden conviure concerts, tallers, reunions, activitats culturals i de medi ambient. Volem animar l'administració a adequar millor els espais perquè això sigui possible", explica.

L'entitat considera que amb una inversió moderada es podrien rehabilitar diversos edificis annexos perquè acollissin activitats durant tot l'any. També veu amb bons ulls que la Fundació Pau Costa, especialitzada en gestió forestal, pugui ocupar part de l'interior de la Torre, ja que considera que és un ús coherent amb la vocació de l'equipament. El president de Meandre recorda que l'entitat ja va impulsar la campanya "Salvem la Torre Lluvià" l'any 2008 i sosté que ara el seu objectiu és demostrar que "la Torre té moltes nòvies" i que nombroses entitats estarien disposades a donar-li vida. En aquest sentit, també discrepa del model actual de visites guiades i considera que les activitats culturals aconsegueixen acostar l'espai a un públic molt més ampli.

Aquest model també està estretament vinculat amb la mateixa naturalesa de la finca. Més enllà de l'edifici, la Torre Lluvià és una finca històrica de més de set hectàrees que conserva bona part del seu caràcter agrícola original. L'actual edifici, conegut també com a Vil·la Emília, va ser ampliat l'any 1896 per l'arquitecte modernista Ignasi Oms i Ponsa per encàrrec de l'industrial Josep Lluvià i Vidal. Després de dècades d'ús privat, un llarg període d'abandonament i diverses vicissituds, l'Ajuntament de Manresa la va adquirir el 2012 i en va impulsar una rehabilitació progressiva per convertir-la en un espai dedicat a la divulgació del patrimoni natural, agrícola i cultural del municipi.

Subscriu-te per seguir llegint