Vols saber què hi ha a l’Inventari de Patrimoni Immaterial de Manresa?: Bananes, cintaires i l’estil manresà de la Sardana

L’Inventari de Patrimoni Immaterial aplega elements que identifiquen la comunitat que formen els ciutadans i ciutadanes de Manresa en la seva totalitat o una part important de la mateixa. Dintre de la relació hi ha tradicions que resulten indestriables de la història de la ciutat, com la Festa de la Llum, però també n’hi ha d’altres més modernes i cridaneres. La darrera incorporació serà la Festa Major Alternativa.

Una és el dolç conegut com a Bananes, la llaminadura elaborada amb clara d’ou, sucre i essència de banana. Amb aquests ingredients es fa una massa molt esponjosa, es posa en motlles i es deixa assecar. Quan estan al punt, s’envasen.

L’origen de les Bananes és a la pastisseria ca l’Amat. Segons explica l’inventari, “el senyor Amat havia estat provant fórmules, fins que va trobar la definitiva. D’aquest forn passà a cal Ribera, on va aprendre-les a fer el senyor Perarnau, que va muntar la seva pròpia pastisseria, on va continuar elaborant-les. Actualment, la pastisseria Perarnau és l’únic lloc de la ciutat on s’elaboren les Bananes, tot i que es poden comprar a altres llocs.

LES BANANES

Cintes i vetes

Un altre exemple és que la fabricació de cintes o vetes de cotó i seda pot considerar-se genuïnament manresana. Explica el catàleg que a mitjan del segle XIX es van introduir a la ciutat els filats i teixits de cotó que van donar a Manresa una gran quantitat de personal, ocupant les més de vint fàbriques que s’instal·laren, mogudes per les aigües de la sèquia i dels rius Llobregat i Cardener. "S’hi van instal·lar més de 8.500 telers i màquines de filar (selfactines i contínues), amb un total de 340.000 púes".

Els teixits que es fabricaven anaven des dels senzills fins als més complicats en composició. S’hi fabricaven cintes de cotó (betes) i teixits de seda (cintes i mocadors).

L’historiador Sarret i Arbós escriu que les fàbriques de cintes o vetes de cotó i seda va ser una indústria genuïnament manresana. Indica que “El mercat espanyol i els americans són invadits per la producció d’aquesta ciutat. La de les betes és la que compta amb més fàbriques i fabriquetes que no podem detallar”.

Sardanes a la manresana

L’inventari deixa constància que a Manresa va sorgir una manera de ballar la sardana que és coneguda com a “estil manresà”. Es tracta d’una proposta de reducció de tirades que el catàleg afirma que s’està imposant en el món sardanístic.

Al reduir la durada de la sardana respecte a la sardana de deu tirades, fa que ballar-la sigui menys cansat i que es puguin interpretar més peces en una mateixa ballada, afavorint la diversitat musical. S’anomena també sardana de set tirades. És una sardana que té tres tirades de curts i quatre de llargs, amb esquema dos curts – dos llargs – un curt – un llarg – un contrapunt – un llarg. Amb el temps s’ha popularitzat el nom de sardanes de set tirades, i de fet, avui en dia és com se’l coneix arreu.

L’inventari un a un

Tradicions i expressions orals (referències d’origen no literari relacionades amb llocs o elements de Manresa):

• La Misteriosa Llum
• Miracle del Pou de la Gallina
• Dites sobre Manresa i els manresans
• Peculiaritats lingüístiques
• Vocabulari tradicional de la cinteria

Arts de l’espectacle (manifestacions musicals, teatrals, de dansa, singulars i específiques de Manresa):

• Goigs de la Misteriosa Llum
• Goigs dels Cossos Sants
• Goigs de la Mare de Déu dels Dolors
• Goigs de la Mare de Déu de l’Alba
• Goigs de la Mare de Déu de la Salut
• Goigs de la Mare de Déu de la Guia
• Goigs de la Mare de Déu del Remei
• Goigs de la Puríssima
• Marxa dels Armats
• Marxa de la Llum
• Himne de Manresa a Sant Ignasi
• Himne de la Divina Pastora
• Músiques del seguici de Festa Major: Autoritas Populo i toc d’Heralds i Timbaler
• Músiques del Correfoc i la Mostra del Correfoc
• Ball de l’Àliga
• Ball de Cavallets
• Ball dels Gegantons
• Ball dels Gegants Vells
• Ball dels Gegants i els Nans
• Ball dels Nans
• Ball de la Víbria
• Ball del Drac
• Ball de la Víbria i el Drac
• Ball de la Tremenda
• Ball de l’Asmodeu
• Ball de Dimonis
• Ball de la Gàrgola
• Ball dels Dracs mòbils
• Ball del Rossinyol
• Ball de la Bolangera de Manresa
• Sardana - Estil manresà
• Els Pastorets
• Els Pastorets als Carlins
• Innocentada

Usos socials, rituals i actes festius (costums, festes populars...):

• Patge reial i cavalcada de Reis
• Festa de la Misteriosa Llum
• Dijous Llarder
• Carnestoltes
• Setmana Santa i Pasqua
• Fira de l’Ascensió
• Festa de la Divina Pastora
• Corpus i les Enramades
• Sant Joan
• Festa Major (Cossos Sants)
• Festes dels barris
• Tronada a la manresana
• Fira de Sant Andreu
• Passada de la Puríssima
• Santa Llúcia
• Lliurament dels capons a Balsareny
• Misses del Gall
• Fer cagar el tió
• Sants Innocents
• Correfoc
• Castells

Coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers:

Tasques del sequier o sequiaire

Tècniques artesanals tradicionals (manifestacions relacionades amb oficis, artesania, gastronomia...):

• Ofici de cintaire
• Ametlles de la Llum
• Bacallà a la manresana
• Panets de Sant Ignasi
• Bananes

Subscriu-te per seguir llegint