Pas a pas, el procés de la regularització del Yassine a Manresa

El Yassine Erouagui viu a Manresa i és un número d’entre les més de 257.000 persones residents a Catalunya que van presentar una sol·licitud (i no de les entre 120.000 i 150.000 que preveia la Generalitat) per beneficiar-se de la regularització extraordinària provisional aprovada a l’abril pel Consell de Ministres. Abans, fins que no obtenien la regularització definitiva -si és que l’aconseguien- els ciutadans com ell sempre estaven en una situació irregular.

Va aconseguir la regularització provisional el passat dia 1 de juliol. El Yassine també és una persona amb noms i cognoms i amb una història al darrere. Un exemple del que han de viure molts migrants que decideixen buscar una vida millor per a ells i les seves famílies en un altre país. Lamenta els problemes que suposa no poder entrar legalment a Espanya. «Hi ha espanyols que emigren al Marroc i troben oportunitats de treball en empreses, així com apartaments per llogar, evitant així els problemes que patim aquí». En el seu cas, «tot i tenir diplomes i més de deu anys d’experiència laboral». No oblida les persones que el van ajudar quan va arribar, «que va ser molt difícil. Membres de Càritas que em van ajudar moralment i materialment, així com amb la meva integració i la de la meva família a Manresa. També hi ha una associació a Barcelona per a musulmans espanyols que em va ajudar moralment i també en el tema del lloguer».

Té 36 anys, va néixer al nord del Marroc, està casat amb la Hayat i tenen un fill de 7 anys. Fa un any que viu a Manresa i es defensa en català. «Tinc dificultats per poder treballar i en el tema de l’habitatge». Abans d’arribar a la capital del Bages va estar encara no un mes vivint a Terrassa, on té un amic. Després, ja amb la dona i el fill, es van traslladar a Manresa. Quan hi va parlar Regió7 per primer cop per poder explicar fil per randa el procediment llarg i complex per aconseguir la regularització provisional els havien desnonat de l’habitació on vivien perquè la dona que els la va rellogar es quedava els diners, però no pagava el lloguer. Li pagaven 200 euros al mes pel lloguer més l’aigua.

Buscant una vida tranquil·la

«Havia visitat Espanya i Catalunya abans i em van impressionar diversos avantatges, com la salut, l’educació, la seguretat i la justícia. Per això vaig decidir venir-me a establir a Manresa. No vinc pels diners sinó per trobar una vida tranquil·la», explica. Pel que fa a la sanitat, argumenta que al seu país d’origen no hi ha uns mínims. «Vaig treballar cinc anys a jornada completa i amb seguretat social i tot, però, quan la meva dona va tenir el fill, ho vam haver de fer en una clínica privada. Vam anar a un hospital públic i la infermera ens va dir que el metge no hi era».

Entre altres llocs, al Marroc, va treballar nou anys en una fàbrica de maons on era l’encarregat de fer les compres als proveïdors. Parla àrab i francès, que és la segona llengua al Marroc; té un nivell mig de castellà i el bàsic 3 de català gràcies als cursos presencials on ha assistit al Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat. «Vivim a Catalunya i, per tant, hem de parlar català». Al seu país, després del batxillerat, va obtenir un títol en gestió empresarial.

Després d’arribar a Manresa amb la dona i el fill, l’estiu del 2025, «en el tema de l’escolarització del meu fill no hi va haver cap problema». En canvi, empadronar-se va ser impossible perquè, tot i que a l’Ajuntament es pot fer una sol·licitud sense domicili, no li van acceptar. Al cap de dos mesos ho va tornar a intentar donant l’adreça de Manresa on vivien aleshores, però li van denegar perquè a la mateixa adreça hi havia altres persones empadronades i superava el límit. Ell hi vivia, els altres no.

Malgrat tenir el fill escolaritzat a la capital del Bages i els certificats conforme ell i la seva dona fan cursos de català, i el de Càritas, on ha participat a l’Activa’t a l’hort (un programa d’agricultura social i formació laboral per a col·lectius vulnerables), no se’n va sortir. Amb la seva dona també han format part del projecte El Niu, de Càritas, com a unitat familiar. Treballa dos dies en un mercat fora de Manresa i, esporàdicament, fa feines de manetes. Actualment, ha cursat una formació bàsica-introductòria en electricitat i energies renovables al gremi d’instal·ladors.

«Impossible»

«Quan vaig arribar tenia una mica d’estalvis i vaig buscar un estudi o un pis petit de lloguer. Impossible. Pel preu i per tot, perquè estem en situació irregular». També pel racisme immobiliari. Adela Casals Jorba, tècnica de Càritas, que l’ha ajudat molt en tot el procés i que és una enciclopèdia del tema, comenta sobre aquest aspecte que «les persones que tenim a Càritas en situació regular cobrant sous fixos tampoc no troben lloguer. Parlem de sous de soldador de cap a 2.000 euros al mes». Mostra una fotografia d’una furgoneta amb els efectes de la família del Yassine de quan els van desnonar. Finalment, el setembre passat es va poder empadronar a Viladecans. A una hora de distància de Manresa. Després del desnonament van estar del 14 de maig al 31 de maig en una pensió a Sant Joan de Vilatorrada gràcies a l’Ajuntament de Manresa. Posteriorment, han pogut accedir a un pis a Manresa gràcies a un amic. El següent pas és «mirar si ens hi podem empadronar tots tres perquè el contracte és a nom seu».

La primera visita, al consolat

El procés de regularització extraordinària de persones migrants va ser aprovat pel Consell de Ministres el febrer del 2026 en fase de tramitació prèvia. El primer que va fer el Yassine va ser anar al consolat del Marroc a Barcelona per demanar el seu certificat d’antecedents penals i el de la seva dona, que van aconseguir a final de març. Abans, es va reunir amb Casals per informar-se de què necessitaven. Aleshores, encara no tenia l’empadronament de la dona ni del seu fill, que van aconseguir l’abril passat, també a Viladecans. També va assistir a una reunió informativa que va convocar Càritas a l’abril per explicar com seria el procediment.

La tècnica de Càritas assenyala que les cues que es van generar per fer els papers, una vegada es va fer (no va ser fins a l’abril que Govern d’Espanya va aprovar el Reial decret 316/2026 per iniciar el procés extraordinari de regularització de persones estrangeres residents a l’Estat) les van motivar que alguns documents tenien data de caducitat i que el procediment es va obrir més tard del que s’esperava. «La gent va ser previsora, va pensar que hi hauria taps als consolats i ho va demanar amb temps, però el Govern va anar tard i hi havia gent que tenia els papers a punt de caducar. No hi ha hagut massa previsió enlloc», lamenta. Hi afegeix, també, que «hi ha coses que estan anunciades d’una manera bastant ambigua», amb les consegüents confusions per a les persones afectades i per als advocats que les ajuden.

Traducció jurada

No només cal obtenir els certificats d’antecedents penals sinó també fer-ne una traducció jurada; en el cas del Yassine, del francès al castellà. Si es fa directament de l’àrab comporta una dificultat afegida perquè falten traductors. Ell ho va fer a traduccions Món, a Manresa. Al Marroc també va haver de demanar el certificat de naixement del seu fill, que li va tramitar la seva germana i li va portar un amic des del seu país d’origen, i que igualment va fer traduir del francès. El certificat de matrimoni, que també és necessari, ja el tenia traduït.

En aquesta regularització s’han pogut presentar famílies, adults i infants i la gran novetat és que no ha comptat com a requisit presentar un empadronament. Justament per això hi havia tantes persones irregulars, fa notar Casals. Per demostrar els sis mesos de residència al país s’han pogut presentar altres proves. El Yassine va demanar un certificat d’escolaritat del seu fill a l’escola Renaixença i un altre per acreditar que la seva dona participa en activitats tots els dimarts a l’escola amb altres mares. Un certificat històric de visites del CAP dels dos. El certificat de les classes de català que fan al CNL Montserrat i els de Càritas i de Creu Roja. Tot plegat ho va portar a un amic que treballa en una gestoria i que a començaments de maig els va ajudar a presentar la documentació aplegada.

Finalment, la resolució

Finalment, el passat dia 1 de juliol li van assignar un número de NIE, que és el primer pas que indica que la revisió de la sol·licitud està en marxa. A través d’una pàgina web de l’Estat, un cop va tenir aquest número, va poder consultar l’estat del seu expedient. «Quan ho vaig mirar i vaig posar el NIE, el mateix dia em va arribar la carta de resolució provisional. No sé si feia molt o poc que la tenia perquè, abans, no sabia com entrar a mirar-ho».

Una vegada la va tenir, va haver d’anar a pagar una taxa al banc. Ha de tramitar un número de la Seguretat Social i apuntar-se al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). També ho farà a ProTreball, el Servei Local d’Ocupació de l’Ajuntament. Casals comenta que les persones que han ajudat a Càritas estan rebent les provisionals en comptagotes i que ara toca accelerar les inscripcions al SOC.

Entre altres, a la resolució hi diu que «en data del 10 de maig del 2026 ha tingut entrada a aquesta unitat de tramitació d’expedients d’estrangeria la sol·licitud de residència temporal per circumstàncies excepcionals (...) a favor de Yassine Erouagui». L’admissió a tràmit vol dir que té l’autorització provisional per residir i treballar a Espanya, cosa que «no totes les empreses accepten com a vàlida. Aquesta és la dificultat», apunta Casals. Per altra banda, encara restaran l’espera i el neguit fins a tenir la resolució definitiva. Si és favorable, li tramitaran el NIE i, entre altres, podrà homologar el carnet de conduir, i continuarà en el mateix règim fins que pugui renovar, per a la qual cosa també hi ha una sèrie de requisits. En el cas que sigui desfavorable, podrà posar un recurs, però ja no podrà treballar a l’Estat de manera regular.

«Fins a aquest procés de regulació extraordinària, es presentava la sol·licitud, que tenien en una pila i, quan tocava, la revisaven». Mentrestant, «la persona quedava en el limbe», comenta Casals, «i no podia treballar». Ara, té la garantia que, mentre es dicta sentència sobre la seva situació, pot treballar regularment.

Ara, a trobar feina

Un cop regularitzat provisionalment, el Yassine hauria de poder començar a treballar tan aviat com pugui perquè, mentrestant, estrangeria ho revisarà tot i en algun moment donaran la resposta definitiva a la resolució provisional. Si és negativa, com s’ha dit, li retiren el permís de treball i torna a estar irregular, però, si és positiva, la data de concessió no és quan li diguin sinó que és la de la regularització provisional, de manera que haurà de complir els requisits de renovació de tot l’any. Laboralment, es demanen sis mesos de contracte a mitja jornada, tres de jornada complerta o un contracte en el moment de la renovació. Per tant, quan reben la provisional comença un compte enrere que no té aturador. Casals comenta que «jo els dic que han de fer classes de català com si anessin a treballar vuit hores al dia perquè, una vegada tenen la provisional, aquesta és la data que els comptarà després per als mínims de cotització, formació...».

La resolució provisional de la Hayat va sortir quatre dies després i estan pendents de la del seu fill. Cal dir que, per als infants nascuts aquí amb pares irregulars, aquesta regularització ha estat molt important perquè els seus progenitors no han hagut de demostrar que tenien un habitatge amb totes les condicions, que difícilment poden aconseguir si no troben feina perquè són irregulars.

Subscriu-te per seguir llegint