Antoni Llobet, director general de la FUB: «És molt diferent que Manresa sigui ciutat universitària o no ho sigui»

Tres anys després d'assumir el càrrec com a successor de Valentí Martínez, Antoni Llobet, director general de la FUB-UManresa, defensa en aquesta entrevista el propòsit i els objectius de servei públic de la institució i posa com a prova la diferència entre una ciutat universitària i una altra que no ho sigui i, per extensió, de tot el territori que l'envolta.

UManresa té clar els seus objectius?

Crec que sí, perquè prèviament ha tingut clar que el propòsit és posar al centre les persones que s’han de beneficiar del que fa la institució. I això vol dir, en primer terme, els estudiants, però no només. Cal que els estudiants, del territori o d’altres llocs que vulguin venir a estudiar aquí, tinguin el màxim de possibilitats. I, de retruc, és un benefici per al territori en general. Que una ciutat sigui universitària o no és molt diferent i paga la pena fer-ho notar.

Com es tradueix aquest plantejament?

Fa molts anys que es va apostar perquè aquesta universitat tingui una singularitat que no és fàcil de trobar. Si tenim estudis de Salut tenim una clínica universitària. Això permet que els estudiants aprenguin amb pacients reals i, a més, és beneficiós per a l’entorn, perquè hi ha pacients que poden disposar del servei, sobretot els que per qüestions sòcioeconòmiques no hi podrien accedir, però sí que ho poden fer mitjançant els múltiples convenis que tenim amb Serveis Socials, el Departament de Salut, amb la Fundació Santa Clara o Ampans. El mateix passa amb Odontologia amb persones que difícilment tenen accés a la salut bucodental. En l’àmbit educatiu tenim el Lab 0-6, l’escola bressol… O el programa Premium amb 40 empreses associades permanentment amb la universitat. Aquest impacte directe al territori ens interessa molt, pels estudiants i més enllà. Això vol dir que el propòsit no és la FUB. La universitat és el canal. Per això defensem que té tot el sentit del món ampliar el nombre de titulacions i que tinguem accés directe al finançament públic, com està sent una realitat des del 2024. Cada cop notem més al costat el Govern i això s’ha de dir així.

Cada cop més al costat però amb només 1 milió d’euros a l’any?

El 2024 va ser 1 milió, el 2025 vam tancar l’exercici amb 1,5 i el 2026 esperem consolidar a l’alça els recursos del Govern. I això a l’espera del nou conveni-programa que començarà el 2027. Per al conjunt de la Universitat Central de Catalunya és quadriennal i el pròxim serà del 2027 al 2030. Tenim esperança que puguem notar una millora.

Són bones perspectives.

L’obligació de la FUB és intentar fer entendre al país que és bo que puguem tenir més estudis i suport públic institucional i econòmic del Govern perquè els estudiants i el territori se’n beneficiï. La FUB no té dret a aquest suport, la FUB té l’obligació de posar al centre les persones. El nostre paper de servei públic a la Catalunya central és equivalent al que tenen universitats creades com a públiques en altres punts.

Però és una universitat privada.

No hi ha cap universitat privada que matriculi els seus estudiants a través del procés públic de preinscripció. Nosaltres sí que ho fem. Els nostres estudiants venen per nota a través de la prova d’accés a la universitat (PAU) com totes les universitats públiques. El model que un estudiant va i es matricula en una universitat privada forma part, amb naturalitat, del sistema educatiu del país, però no és el nostre cas. El nostre procés de matrícula és idèntic i conjunt amb les universitats públiques. I el propòsit i els objectius són els mateixos. Per això té sentit que hi hagi una relació directa amb els estaments públics.

Aquesta naturalesa híbrida ha tingut poc reconeixement.

El temps ho dirà, però pot ser, fins i tot, una fortalesa.

Subscriu-te per seguir llegint