Manresa reclama a la Generalitat més ajut per fer front a l’emergència habitacional

«Aquesta situació no és sostenible». Així de contundent es mostra l’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem de l’Ajuntament de Manresa sobre la crisi habitacional a la qual estan donant resposta els municipis per sobre de les seves posibilitats.

Aprofitant una pregunta del grup municipal de Fem Manresa, plantejada en el darrer ple municipal sobre el nou Protocol d’Atenció a Situacions de Vulnerabilitat Residencial, el govern ha volgut deixar clar que «els serveis socials han de donar resposta a les situacions d’emergència social i garantir una atenció immediata quan una persona es queda sense habitatge o allotjament. Però aquesta resposta no pot substituir indefinidament el sistema públic d’habitatge ni les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya».

En la resposta es descriu la situació com especialment complexa, perquè conflueixen l'augment de les peticions amb uns recursos que no són suficients.

Aclareix que la Cartera de Serveis Socials és la que determina les prestacions que formen part del sistema públic. La Cartera i nclou serveis d’acolliment residencial d’urgència i allotjaments temporals, «però no atribueix als serveis socials la competència de garantir un habitatge estable. Aquesta competència correspon al sistema públic d’habitatge regulat per la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge i gestionat principalment per la Generalitat de Catalunya».

El govern d’ERC, PSC i Impulsem alerta que confondre aquests dos sistemes —el de serveis socials i el d’habitatge— genera expectatives que els municipis no poden satisfer perquè la llei no els atribueix aquesta responsabilitat. Assegura que «els municipis fa anys que estem assumint una emergència residencial que supera àmpliament les nostres competències i la nostra capacitat econòmica».

Esperes insostenibles

Explica que «actualment hi ha persones amb resolució favorable de la Mesa d’Emergències que esperen més de sis mesos —i en alguns casos molt més— per accedir a un habitatge». I durant tot aquest temps «són els ajuntaments els qui assumeixen l’allotjament temporal amb recursos propis». Però «aquesta situació no és sostenible». Per això «continuarem ampliant el parc municipal d’habitatges d’emergència sempre que sigui possible, però al mateix temps continuarem reclamant a la Generalitat que assumeixi plenament les seves competències, incrementi el parc públic d’habitatge i financi l’allotjament temporal de les persones que ja tenen reconegut el dret a un habitatge».

El govern municipal també ha sol·licitat una reunió amb el Departament de Drets Socials i amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per clarificar els límits competencials, coordinar la resposta institucional «i garantir que cap administració traslladi als municipis obligacions que corresponen a altres nivells de govern».

L’objectiu continua sent garantir una resposta digna, immediata i professional davant qualsevol situació d’emergència social, «però també defensar que cada administració assumeixi les responsabilitats que li corresponen. Sense aquesta coresponsabilitat institucional no podrem donar una resposta estructural a l’emergència habitacional que viu el país».

Quan Fem Manresa demana quina és la justificació per establir el requisit d’un any de residència a Manresa per accedir a un allotjament temporal més enllà de set dies. La resposta és que el protocol incorpora aquest criteri prenent com a referència el que ja aplica la Mesa d’Emergències de Catalunya. Per tant, no és un criteri nou ni excepcional, sinó un criteri ja consolidat dins del sistema públic. «Ara bé, cal deixar clar que aquest requisit no és un dret o una prohibició automàtica. És un criteri orientador que ajuda a ordenar la intervenció davant d’una realitat especialment complexa, marcada per una demanda creixent i uns recursos clarament insuficients», diu.

Subscriu-te per seguir llegint