Mercats de barri a Manresa: n’hi ha amb més de cent parades i amb només una

Pol Mallén col·loca l’oli damunt la parada mentre espera l’arribada dels primers compradors del matí. Saluda els clients, respon preguntes sobre les diferents varietats i explica, una vegada més, com s’elabora l’oli que produeix amb la seva família. És una escena que es repeteix cada dimecres al mercat del Rebost de Manresa, al Passeig, on el contacte directe entre productor i consumidor continua sent el principal valor afegit.

És un dels mercats de barri que conserva Manresa i que oscil·len entre les més de cent parades del de la Font dels Capellans i l’única que hi havia al barri del Xup. «Fa 7 anys que estic sol», afirma l’únic paradista del mercat del Xup, Rafael Olmo. Sigui com sigui els productors encara mantenen viva la venda de productes de proximitat en altres punts de la ciutat com la Mion, la plaça Puigmercadal i la plaça Major. La clientela habitual és, sobretot, gent gran. La gent jove, expliquen els paradistes, cada vegada té menys l’hàbit de comprar als mercats de barri, un canvi generacional que posa en dubte el relleu dels compradors i el futur d’aquest model de comerç de proximitat.

Malgrat això, Mallén, productor de la marca Oli del Tros, creu que va augmentant el nombre de consumidors que valoren conèixer l’origen del que compren i saber qui hi ha darrere de cada aliment. Opina que el futur dels mercats no depèn tant del nombre de parades com de la conscienciació dels compradors. «Per molt mercat que facis, si la gent no té consciència de comprar-hi, continuarà anant a les grans superfícies», afirma. També reivindica la satisfacció de ser «pare del teu producte», una expressió amb què descriu el valor d’haver-lo cultivat i elaborat un mateix abans d’oferir-lo directament als clients.

No hi ha relleu generacional

David Casado desplegava dimarts passat les caixes de fruita i verdura al mercat de la Font dels Capellans, que van ocupant el seu lloc habitual mentre els primers veïns s’aturen a mirar què ha arribat de temporada. Alguns només saluden, d’altres aprofiten per comprar quatre peces de fruita o unes verdures per al dinar. Per a molts, la visita al mercat forma part de la rutina setmanal, igual que per a Casado, que ja fa quatre dècades que monta la seva parada. Durant aquest temps ha vist canviar els hàbits de compra i el perfil dels clients. Explica que els dies de pluja o de calor intensa poden fer baixar considerablement l’afluència de compradors, però assegura que el canvi més evident és el relleu generacional. «La gent gran continua venint, però els joves tenen altres costums», comenta. Segons explica, molts opten per aliments preparats o de consum ràpid, mentre que la clientela habitual dels mercats continua prioritzant el producte fresc i de proximitat, mantenint viu un model de comerç que resisteix el pas dels anys.

Manolo Martín, paradista especialitzat en olives del mercat de la Mion, explica que no tots els clients busquen el mateix. «Hi ha qui prioritza el preu i hi ha qui busca qualitat. Hi ha de tot», assegura. Martín defensa el seu paper davant de les grans superfícies. Considera que, si els consumidors deixen de comprar als petits comerços «ens n’anirem en orris», lamenta. L’home també reclama mesures per garantir el futur dels mercats municipals. Segons explica, falta relleu generacional i moltes parades continuen buides. «L’Ajuntament hauria de facilitar que s’hi instal·lessin nous negocis, ja siguin floristeries, rostisseries o altres comerços, perquè el que no pot ser és que hi hagi quatre parades obertes i el mercat es vagi morint», afirma. Finalment, assenyala la manca d’aparcament com un altre dels principals problemes. Considera que la reducció de places a l’entorn del mercat dificulta l’arribada de clients i perjudica l’activitat comercial.

Esther Vilanova, paradista de la Mion, assenyala que un dels principals valors dels mercats de barri és la frescor dels productes. Considera que, a diferència de les grans superfícies, la rotació és menor i això permet oferir un gènere més fresc. «El que tenim avui és el que ha arribat avui; demà ja serà una altra cosa», afirma. La paradista també defensa que els mercats continuen sent un espai de proximitat i de relació entre els veïns, especialment per a les persones que viuen a prop. Tot i això, reconeix que costa més atreure el públic jove, que sovint opta per altres formes de compra. «Els clients més fidels són persones grans que viuen per l’entorn».

Subscriu-te per seguir llegint