Responsable dels horts ecològics del Convent de Santa Clara, Madeleine Rivera: «És un projecte que encara pot créixer molt més»

Els horts socials de la Fundació del Convent de Santa Clara estan situats a l'avinguda Pirelli de Manresa, van néixer gràcies a la cessió d'uns terrenys per part d'una dona que, després de quedar-se vídua, va decidir posar-los a disposició de la Fundació perquè s'hi desenvolupés un projecte amb finalitat social. Des dels seus inicis, impulsada per Sor Lucía Caram, es va concebre com un espai que anés molt més enllà del cultiu de la terra. Amb el pas dels anys, els horts s'han consolidat com un lloc de trobada, convivència i suport mutu, on l'agricultura es converteix en una eina per fomentar la dignitat, la inclusió i les noves oportunitats.

Com s’organitzen els horts?

Actualment hi ha 24 parcel·les d’uns 100 metres quadrats cadascuna. Divuit són gestionades per famílies participants i les sis restants són comunitàries. Tot el que es cultiva en aquestes últimes es destina a la Plataforma d’Aliments perquè es reparteixi entre les persones que ho necessiten. Les famílies disposen d’una clau i poden accedir als horts en l’horari que millor s’adapti a la seva vida quotidiana. «Cada família organitza la parcel·la segons la seva realitat. Alguns venen sols, d'altres amb la parella, els fills o els nets. Nosaltres els donem autonomia perquè puguin fer seu aquest espai», expliquen des del projecte. A més de les famílies amb parcel·la pròpia, també hi participen voluntaris que col·laboren en les tasques comunitàries sense tenir un espai assignat. En total, el projecte reuneix unes 85 persones entre participants i voluntariat.

Com conviuen persones de procedències tan diferents?

Actualment conviuen als horts persones de set nacionalitats diferents, fet que converteix l'espai en un lloc d'intercanvi de coneixements agrícoles i culturals. «Cada persona porta els seus sabers. Hi ha famílies que planten d'una manera perquè és com s'ha fet sempre al seu país, i nosaltres també n'aprenem», expliquen. De fet, sovint es proven tècniques diferents en una mateixa parcel·la per comparar-ne els resultats i compartir experiències. Els responsables del projecte remarquen que preservar aquestes maneres de cultivar també és una forma de mantenir les arrels culturals dels participants i afavorir la convivència.

Quins valors defineixen el projecte?

Un dels pilars és l’agricultura sostenible i regenerativa. Per aquest motiu no s’utilitzen insecticides ni herbicides químics, sinó que es treballa amb mètodes naturals que respecten l’equilibri del sòl i de la biodiversitat. Per controlar les plagues es planten espècies que afavoreixen els insectes beneficiosos i es procura mantenir tota la cadena natural. «Potser produïm menys que una explotació convencional, però preferim tenir una producció més petita i cuidar millor la terra.» També es prioritzen les llavors locals i ecològiques, moltes de les quals es conserven d’una temporada per a la següent. «Volem respectar la feina que van fer les generacions anteriors i preservar aquestes llavors perquè no es perdi la cultura del territori.» A més, els cultius són rotatius per preservar els nutrients del sòl i tot el compost utilitzat es produeix als mateixos horts a partir de restes vegetals i humus de cuc.

Quins són els principals reptes que teniu?

El principal repte és la gestió de l’aigua. El reg depèn dels dies assignats a la comunitat de regants i, durant l’estiu, sovint cal complementar-lo manualment. A més, les altes temperatures, les pluges intenses o les plagues fan que cada temporada presenti nous desafiaments. «Aquest any, per exemple, la primavera va ser molt humida i vam perdre part de la collita. Ara el problema és la calor.» També han hagut d'aprendre a adaptar els calendaris de sembra i a deixar descansar determinades parcel·les quan les condicions no són les adequades.

Què necessitaria el projecte per continuar creixent?

Amb el suport d’empreses i entitats col·laboradores, el projecte podria ampliar-se encara més. Entre les millores que plantegen hi ha la instal·lació de plaques solars i un sistema de reg automàtic, que permetria dedicar menys temps a les tasques de manteniment i més a l’acompanyament de les famílies. També destaquen que bona part dels espais comuns s'han construït gràcies a donacions i a la reutilització de materials. La pèrgola, les taules, les eines o algunes casetes provenen de cessions o objectes recuperats als quals s'ha donat una segona vida. «Per a nosaltres és important produir aliments, però encara és més important la comunitat que es crea aquí. Aquest és el valor més gran del projecte.»

Subscriu-te per seguir llegint