«El primer dia va ser de bojos; no ens ho crèiem!»

Marc Torras Serra (Manresa, 1962), llicenciat en Història Medieval per la UB i magister en Arxivística per la UAB, és el director de l’Arxiu Comarcal del Bages des del 2009. Lligat a l’arxiu des del 1988, va ser l’impulsor de les Visites a la Manresa Desconeguda.

La primera visita va ser al claustre de l’antic col·legi Sant Ignasi. Com la recorda?

S’entrava al claustre per la porta antiga, la del segle XVIII, i s’anava a una sala del museu que en deien de les pedres que és el que ara hi ha a la Reforma. Aquí estava molt més amuntegat i entatxonat. Era una sala gran que havia sigut l’antic menjador i sala d’actes del col·legi dels jesuïtes. El lloc era curiós i ningú no el coneixia. El coneixíem els quatre que treballàvem al museu i a l’arxiu. El claustre també estava tancat.

Veig que guarda material de les primeres visites. Un dossier amb un foli d’informació per a cadascuna.

El primer dia es donava la carpeta i el full de la primera i, la resta de la setmana, el full de cada visita.

Aquesta és del 1997. Hi havia l’Hospital de Sant Andreu...

... la Casa de la Culla, la Renaixença, el convent de les caputxines, el claustre de la Seu, i el diumenge fèiem una caminada.

Déu n’hi do!

Sí. Era de bojos. El primer any, eren fotocòpies d’articles ja publicats dels llocs per donar cada dia alguna cosa a la gent perquè ho anés guardant en una carpeta. Ens pensàvem que vindrien quatre gats i vam fer cent carpetes i cent fotocòpies pensant que després tindríem paper per reciclar per mesos. El primer dia, tots els que fèiem de guies, si les visites començaven a 2/4 d’11, vam quedar a les 9, quarts de 10, per organitzar-ho una mica, i la cua ja estava Escodines amunt. Vam quedar parats. Una de les persones que feia de guia, que treballava a l’Ajuntament, es va passar tot el dia anant a fer fotocòpies a l’ajuntament perquè en teníem cent i el primer quart d’hora ja van desaparèixer. Va ser de bojos. No ens ho crèiem!

Hi van anar unes 700 persones.

El segon dia, 900, i hi va haver algun dia que vam passar de mil.

Com sorgeix la idea de muntar les visites per festa major?

Hi havia hagut canvi de Govern. El regidor de Cultura, que era el Ramon Fontdevila, va canviar tota la comissió de festa major i em va dir a mi de ser-hi. Aquella època, i durant molts anys, el primer cap de setmana es feia el correaigua i quatre coses; el divendres de la setmana següent es feia alguna coseta i, després, el dissabte ja era el pregó, la Mostra del Correfoc i el cap de setmana fort de la festa major, però, entremig, quedava una setmana que era festa major, però no es veia per enlloc. Els que estàvem a la comissió vam parlar que s’havia d’omplir amb coses que no portessin massa enrenou i que fossin barates i se’m va acudir fer les visites als matins i, a la tarda, els concerts a la fresca en placetes petites del barri vell. Un cada dia. Per omplir.

Com se li van acudir, les visites?

Perquè, per exemple, la sala de les pedres i el claustre, ho coneixíem els quatre o cinc d’aquí; tothom qui era usuari de l’arxiu veia el claustre des del balcó, però ningú no hi havia entrat, menys els de l’arxiu i els de manteniment. El primer any també vam fer el carrer del Balç, que el coneixia qui el coneixia, i el que ja va ser de bojos va ser el campanar de la Seu. Coses que molta gent de la ciutat no coneix i que té a casa, a tocar. Que a les caputxines hi ha un claustre gòtic no ho sabia ningú. En el fons, el que acabes estimant és el que coneixes i perquè la gent valori la ciutat l’ha de conèixer.

Creu que aquesta pedagogia ha servit per fer una Manresa més coneguda?

Jo crec que sí...

Hi ha gent que és fidel cada any.

Sí. N’hi ha que han vingut des del primer dia. I potser també ha servit per empènyer altres coses perquè, el primer any, a la Seu, no hi havia res. Ara hi ha visites i està molt ben muntat, però jo m’havia fet un fart els anys 90 d’acompanyar-hi gent i explicar tots els retaules. Un any vam ensenyar la cripta, que estava oberta i s’hi podia entrar qualsevol moment, i molta gent era la primera vegada que hi baixava, i quedaven parats quan la veien. Ara ja no cal perquè des de la Seu ja està muntat. La idea era que la gent veiés i valorés què tenim a la ciutat, i fer-ho dins de la festa major. Ja t’ho dic, convençudíssims que si venien 50 persones ho celebraríem.

Per tant, l’èxit que va aconseguir els va agafar amb el peu girat.

És que no s’ho pensava ningú. Gent de la comissió, dels Amics de l’Art Romànic, usuaris de l’arxiu amb ganes de col·laborar. No s’ho creia l’Ajuntament ni ningú.

Al diari vam titular: «Hi ha més cua que a Por Aventura». Em deia que hi va estar els primers anys...

Sí. Els quatre anys que vaig estar a la festa major, que va ser el 96, 97, 98 i 99. El 2000 i el 2001 no es van fer perquè hi va haver un canvi de comissió, i el 2022 es van tornar a fer, i ho van agafar la comissió amb els Amics de l’Art Romànic.

Els anys que hi va ser, com van triar els llocs?

La idea era, de les quatre visites, una fer-la sempre a la Seu. En parlàvem tots plegats i miràvem si es podia fer.

Dona per a 30 anys més?

Un cop acabat el primer any, vam dir: «Si l’any que ve ho hem de fer serà un problema perquè no sabem què farem»... N’hi ha que s’han repetit, que també està bé, perquè hi ha gent que potser fa 30 anys en tenia deu i no hi va poder anar. Sempre surten coses.

Ara només se’n fan dues.

Hi ha anys que dues, hi ha anys que tres. És molt més lògic i sensat perquè hi havia dies que els que fèiem de guia acabàvem rebentats. Un any que vam fer la visita dels ponts, que era una caminada de dues hores per grup...

Que a la gent li interessi tant la història, és un tema local o general?

A tot arreu hi ha gent que li interessa. Aquí, hi ha el Centre d’Estudis del Bages, que és on va a gent que li interessa la història de la ciutat, però, vas mirant, i de centres d’estudis n’hi ha arreu de Catalunya, sinó, els arxius històrics haurien de plegar, i cada vegada hi va més gent. Ara, podem estar orgullosos que, sempre que s’han muntat visites, tant dins com fora de la festa major, ha sigut un èxit. Muntar unes visites que fa 30 anys que duren, repetir visites i que la gent torni a venir... Amb això hem d’estar contents de la ciutat perquè li proposes una cosa i respon.

Si ara pogués triar els llocs, quin escolliria?

Tornant al primer any: el campanar de la Seu. És la visita que m’agradaria tornar a fer.

Subscriu-te per seguir llegint