Tres dècades de cues per descobrir les Visites a la Manresa Desconeguda

Diuen que el que no es coneix no s’estima. Tenint en compte aquest axioma, a Manresa, els seus ciutadans deuen estimar molt la ciutat. Com a mínim, els que participen habitualment en les Visites a la Manresa Desconeguda, una iniciativa nascuda el 1996 a través de la comissió de festes de l’Ajuntament d’aleshores que enguany celebra 30 anys. Es va estrenar a la festa major de l’agost del 1996 amb una allau de gent que va superar del tot les expectatives dels guies.

Amb cues de més d’una hora i amb prop de 700 visitants, les Visites a la Manresa Desconeguda va fer la primera parada per descobrir als assistents l’antic col·legi de Sant Ignasi. Regió7 va titular la crònica publicada l'endemà: «Hi ha més cua que a Port Aventura». En general, aquesta ha estat la tònica durant les tres dècades que s’han celebrat, amb interrupcions els anys 2000 i 2001 i 2005, 2006 i 2007, no pas per manca de públic sinó per canvis en la comissió organitzadora de la festa gran. Que no va ser la millor pensada ho demostra que sempre s’han acabat recuperant i que fins i tot durant la pandèmia es van mantenir.

Fa trenta anys la capital del Bages anava molt coixa pel que fa a la promoció del seu patrimoni. La Seu vivia totalment d’esquena al turisme, la Cova era més valorada pels de fora que pels de casa, el Museu Comarcal de Manresa era una gran desconegut, el claustre estava tancat i, per no tenir, la ciutat no tenia ni oficina de turisme. Serien bons arguments per explicar l’èxit de les visites si no fos que, ara que la situació ha canviat, cada any es continuen omplint, fins i tot les que repeteixen escenari.

Enguany, per exemple, es tornarà a visitar el convent de les caputxines al carrer de Talamanca (27 d’agost) coincidint amb la seva adquisició per part de l’Ajuntament, però no serà el primer cop. El 1997 i el 2022 ja s’hi va anar, si bé es van centrar en el claustre. La d’enguany suposarà poder entrar en espais de clausura aleshores privats. La Cova, la Seu i el Museu Comarcal, ara Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, també han repetit més d’un any.

Una vuitantena

Incloses les visites d’aquesta festa major -al convent de les caputxines i el 28 d’agost a la Fàbrica dels Panyos- durant tots aquests anys se n’han organitzat una vuitantena. En algunes ocasions lligades a aniversaris de fets històrics com el bicentenari de la guerra del Francès (2008), els 75 anys dels atacs aeris sobre Manresa al final de la guerra civil (2009), el tricentenari de la guerra de Successió (2013) i la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa (2017).

S’han fet visites especialment originals, com la del clavegueram del torrent dels Predicadors (1996), la nocturna al carrer del Balç quan encara era un vial oblidat (1998), que ja s’havia fet el primer any (1996) i als multicinemes Atlàntida (2025), un viatge per als nostàlgics que van poder reviure les projeccions a les sales que n’han quedat fossilitzades acompanyats per l’olor de crispetes (2025).

A banda de l’Ajuntament, tot plegat no seria possible sense les entitats que any rere any s’hi han implicat i hi han aportat els guies que han dissenyat i acompanyat els recorreguts: l’Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), el Centre d’Estudis del Bages (CEB), el Museu Comarcal de Manresa (MCM), els Amics Art Romànic del Bages, els Amics de la Seu, l’Associació Museu Comarcal de Manresa, l’Associació Manresa de Festa, la Fundació Parc de la Séquia, l’Associació Memòria i Història de Manresa i, ocasionalment, la Cova, El Galliner, l’Associació Manresana d’Equipaments Escènics, Els Carlins i manresans i manresanes a títol individual.

Els visitants, no només s’enduen a casa l’experiència de descobrir una part del patrimoni o de la història de la ciutat sinó també un full amb informació de la visita que s’edita en cada ocasió.

Una suspensió, el 1999

Segons consta en el llistat recollit per l’historiador Francesc Comas, un dels guies habituals de les visites i col·laborador d’aquest diari, només el 1999 es va haver de suspendre la visita nocturna programada a la Culla. Es va anul·lar pocs minuts abans que comencés, amb centenars de persones fent cua per entrar-hi, perquè un informe tècnic del Consell Comarcal desaconsellava travessar el llindar de la porta principal perquè la façana amenaçava de caure. Les visites han servit per evidenciar fortaleses i també mancances.

Una de les més reeixides va ser l’organitzada als refugis antiaeris el 1996, amb 1.500 persones fent cua. Actualment, les places són limitades (475 persones per dia) i cal fer la inscripció prèvia.

80anys de

Subscriu-te per seguir llegint