«Els problemes a la veu poden venir d’una lesió al genoll»

Alexandra Lussaud (1992) va viure a Calonge fins als 17 anys, va estudiar Logopèdia a UManresa i va optar per especialitzar-se en les alteracions de la veu. Va obtenir un postgrau sobre la matèria a la Universitat Ramon Llull i, a hores d’ara, és la persona de referència en aquesta especialitat al centre manresà. Hi dona classes i atén pacients a la Clínica Universitària.

La cara és un reflex de l’ànima; la veu és un reflex de què?

De l’estat de la persona en cada moment. La veu ens diu molt de com és la persona, però no la defineix, perquè tothom pot tenir diferents veus en funció del seu estat emocional o del seu estat físic. De fet, no la tenim igual al començament del dia que al final.

Què pot deduir de l’estat d’una persona sentint-la parlar?

Moltes coses. Una parla ràpida, amb poques pauses, amb un timbre de veu tens i aspre, ens pot indicar un estat d’angoixa; una veu cansada, pesant, ens pot indicar un estat depressiu... S’aprecien coses a nivell psicològic, però també físic: una logopeda especialitzada en aquest tema no s’ocupa només de la veu, sinó també de la respiració i de la postura, que hi estan lligades. Al nostre cos tot està relacionat. El repte més gros és quan et trobes un pacient que té alteracions greus en la veu però cap problema físic visible al coll. Llavors has d’investigar.

Com ho fa?

Fent preguntes i creant molta confiança amb el pacient. De vegades la causa és un impacte emocional. Una altra causa pot ser un pic d’estrès molt fort o una lesió física. Potser a les cervicals hi ha un problema que altera el coll, o potser l’origen és una lesió al genoll que et fa caminar en una mala posició. Sembla que un problema a l’altre extrem del cos no pugui tenir cap relació, però pot acabar provocant que els muscles del coll també funcionin malament, i generar alteracions a la veu.

Aquest tipus de problema va més enllà de la logopèdia?

Sí, en casos així, un logopeda ha de tenir clar fins on pot arribar. És molt important no pretendre resoldre-ho tot. Aquest és, precisament, un punt on s’aprecia la qualitat del professional. Cal veure quan els teus recursos no són suficients i el convenient és que organitzis un treball en equip amb persones d’altres especialitats, com un otorrinolaringòleg, un fisioterapeuta o un psicòleg. De vegades això costa d’entendre, i també pot costar que ho entengui el pacient, que no va al logopeda perquè li diguin que demani hora a un fisio i torni quan tingui els problemes musculars resolts. Però moltes vegades, fer-ho bé consisteix precisament en això.

Tinc un problema: per on comencem?

Per la presa de consciència de la pròpia veu. En general, n’hi ha poca. Tret de les persones que la fan servir per treballar, la majoria no s’hi fixa fins que falla. Aquesta consciència és el primer que hem de treballar, perquè si no serà molt difícil que els exercicis siguin útils.

Anem a tota mena de serveis de salut, però al logopeda no s’hi va gaire.

No, és una especialitat poc coneguda. A més, quan té un problema a la veu, la majoria de la gent tendeix a pensar que deu ser un refredat i ja li passarà; no es decideix a buscar ajuda fins que fa molts mesos que ho arrossega. I em sembla que també és perquè els metges tot just ara li comencen a donar importància i van entenent que la logopèdia té moltes possibilitats. No és només el lloc on vas si no saps dir l’erra.

Quin és el principal enemic de la veu?

N’hi ha molts. Potser el pitjor seria el sobreesforç vocal causat per l’estrès, que fa que parlis massa ràpid, no facis pauses, no beguis prou, no tinguis la posició correcta... Altres factors importants són el tabac, els aires condicionats...

Quina veu de les que sentim als mitjans hauria de passar per la consulta?

Per exemple, m’agradaria parlar amb Pep Guardiola. Té una veu molt característica i segur que la deu haver de projectar molt. Si la treballés la podria millorar. El Joaquín Sabina, també. El que passa amb alguns cantants i alguns actors és que, de vegades, les imperfeccions vocals formen part de la seva personalitat. Per tant, si van al logopeda i, fent les coses bé, els canvia el registre, tenen un problema. En aquests casos han de buscar un equilibri que és complicat.

Per al Joe Cocker o el Bon Scott d’AC/DC tenir una veu més saludable seria la ruïna...

Sí, però aquests registres es poden buscar cantant de qualsevol manera o amb un treball vocal adequat. De fet, molts d’aquests cantants poden haver començat a cantar per intuïció, però quan són grans tenen molta ajuda d’especialistes i han desenvolupat tècniques molt treballades per no quedar-se sense veu. I dels artistes joves importants, n’hi ha molts que van de gira amb un fisio i un logopeda. La generació actual ho té molt més en compte.

Deformació professional: està tota l’estona escoltant qui té al voltant?

Tota l’estona no, però bastant! (riu)I sento força persones que tenen la veu malament!

Doni’m un consell que serveixi per a tothom

Els casos són tan diversos que un consell que sigui útil per a tots és difícil de dir, però hi ha una cosa que podem fer i que sempre va bé per a la veu: hidratar-se correctament. No beure prou sempre és un problema.