Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els preus de les propietats al carrer Manresa Road de Londres s'enfilen fins als 45 milions d'euros

El vial del districte de Chelsea ha arribat a ser considerat el tercer més car d'Anglaterra i Gal·les

Una de les propietats més luxoses de Manresa Road, al mercat per 45 milions d'euros

Una de les propietats més luxoses de Manresa Road, al mercat per 45 milions d'euros / UK S.I.R.

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Ruben Costa

Manresa

A Londres hi ha un carrer que comparteix nom amb la capital del Bages: Manresa Road. Però el que potser no és tan conegut és fins a quin punt s’han disparat els preus de les propietats immobiliàries en aquest vial luxós del barri de Chelsea, a l’oest de la capital britànica. Algunes de les residències més exclusives del carrer poden superar àmpliament els 5 milions d’euros i arribar fins als 45 milions en els casos més excepcionals. De fet, ha arribat a ser considerat el tercer carrer més car d'Anglaterra i Gal·les, una dada que reflecteix l'alt poder adquisitiu de la zona.

Residències de 750 metres quadrats

Darrere les façanes de Manresa Road hi ha habitatges que s’allunyen del concepte d’una llar convencional. Algunes de les propietats del carrer, superen els 700 metres quadrats i estan pensades com a grans residències privades, amb espais amplis, materials d'alta qualitat i serveis propis d'un hotel de luxe. Una de les propietats anunciades actualment, valorada en 38 milions de lliures esterlines (uns 45 milions d'euros), ocupa més de 750 metres quadrats distribuïts en diverses plantes. L'habitatge compta amb sis dormitoris, sis banys, zones d'estar de grans dimensions, una cuina equipada amb acabats de gamma alta, gimnàs privat i una terrassa.

Una de les sales principals d'una casa britànica

Una de les sales principals d'una casa britànica / F.G.G.

Més enllà d'aquest habitatge concret, algunes de les residències més exclusives de Manresa Road incorporen equipaments que van més enllà del que és habitual en un habitatge convencional, com piscines privades, zones d'spa, cinemes particulars, gimnasos o serveis de seguretat i consergeria. Els interiors combinen elements clàssics de l'arquitectura londinenca amb dissenys contemporanis: grans finestres, espais oberts, terres de fusta, acabats en pedra i sistemes tecnològics integrats per controlar la climatització i la seguretat de l'habitatge.

Una sala de cine de l'interior dels habitatges del carrer

Una sala de cine de l'interior dels habitatges del carrer / Darke&Taylor

Per què "Manresa"?

Més enllà del seu valor immobiliari, aquest carrer amaga una història que connecta indirectament la capital del Bages amb la capital britànica. Situat al districte de Kensington i Chelsea, Manresa Road va començar a desenvolupar-se durant el segle XIX, en una època en què aquesta zona de Londres va viure una important transformació urbanística.

L’origen del nom, però, continua sense estar del tot clar. L’única explicació coneguda que el relaciona, és la tradició jesuïta i amb Sant Ignasi de Loiola, una figura estretament vinculada a Manresa, on va viure l’any 1522 i on va iniciar la redacció dels seus Exercicis Espirituals. Aquesta vinculació podria haver ajudat a projectar internacionalment el nom de la ciutat, tot i que no hi ha cap documentació que acrediti que fos el motiu de l’elecció del nom del carrer.

Una via plena d'art

El carrer també ha estat vinculat durant bona part dels segles XIX i XX al món de l’art. Manresa Road va acollir els Trafalgar Studios, uns espais creatius construïts l’any 1878 on van treballar diversos artistes, i durant dècades també va acollir la Chelsea School of Art, una institució que es convertiria en un dels centres d’ensenyament artístic més reconeguts del Regne Unit abans de traslladar-se a Millbank l’any 2005.

Entre els creadors vinculats a aquests espais hi ha figures com Frank Brangwyn, pintor i gravador gal·lès; Edward Gordon Craig, actor, director teatral i escenògraf; i Mervyn Peake, escriptor i il·lustrador conegut per la seva obra Gormenghast.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents