Adela Casals, tècnica dels horts de Càritas: «El fet de veure el fruit del que cultives, té molt més valor»
Voluntaris de diferents nacionalitats aprenen català i coneixen la cultura del territori com a eina d'integració social i laboral
Adela Casals als horts, dimarts / Mireia Arso
Afegeix-nos a GoogleRuben Costa
Els horts socials de Càritas Arxiprestal de Manresa, nascuts l’any 2009 a la finca municipal de la Casa Costafreda, a tocar de l’escola La Salle, ocupen actualment uns 3.000 metres quadrats de terreny i compten amb una quinzena de voluntaris. El projecte, que va més enllà del cultiu d’hortalisses, busca afavorir la inclusió social i l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat. Adela Casals, educadora social i tècnica responsable dels horts socials, explica el funcionament d’una iniciativa que combina agricultura, convivència i suport comunitari.
Quan neixen els horts socials de Càritas Manresa?
El projecte neix l’any 2009, en plena crisi econòmica. En aquell moment vam començar a detectar que arribava a Càritas un perfil de persones que fins aleshores no havíem tingut. Eren persones que sempre havien treballat, però que de cop s’havien trobat sense feina i amb situacions personals molt complicades. Vam plantejar la idea de fer un projecte d’agricultura social i vam decidir provar-ho. I la veritat és que va funcionar molt bé.
Quin era l’objectiu inicial del projecte?
Al principi l’objectiu era sobretot ocupacional i de creació de xarxa social. No era un projecte pensat com una activitat productiva, sinó com un espai perquè les persones poguessin sortir de casa, relacionar-se, aprendre l’idioma i també obtenir un producte propi. Amb el temps hem vist que va ser una decisió molt encertada.
Quantes persones participen actualment en el projecte?
Depèn molt del moment i de les diferents situacions personals. Normalment hi acostumen a venir una desena de persones. Per exemple, un dia poden venir-ne deu al matí i acabar sent set perquè algunes tenen cites o altres gestions.
Quins són els productes que més il·lusió fan als participants?
La patata acostuma a triomfar molt. També tenim una parra i la gent està molt il·lusionada amb el raïm. Hem anat plantant altres fruites, i quan arriben productes com les síndries o els melons també fa molta il·lusió.
Les persones que passen pels horts socials troben feina després del projecte?
Sí, hi ha persones que després d’aquest procés han trobat feina. Quan passen a una fase més formal d’orientació laboral, es treballa de manera individual amb cadascuna d’elles per veure quin camí poden seguir i quines oportunitats tenen. L’hort permet conèixer molt bé les persones en el dia a dia, perquè hi ha moltes hores de convivència i és més fàcil detectar les seves habilitats, interessos o dificultats. A partir d’aquí es pot fer un acompanyament més ajustat.
Subscriu-te per seguir llegint
- La mestra del Bages que va ensenyar a llegir el seu avi (abans d’entrar el Govern)
- Marc Miravitlles, pneumòleg: 'Ningú s’atreviria a beure aigua bruta, no obstant cada dia respirem aire brut
- Crim de Manresa: amics de la víctima que van tenir els sospitosos a les aules
- Els Mossos escorcollen el domicili d'un dels dos menors detinguts per la mort de Carles Vilajosana, a Manresa
- Sor Lucía Caram: 'No m'avergonyiré mai de tenir un banc d'aliments ni de donar oportunitats de formació i inserció
- Albert López i Marisol Hosta, guanyadors del Joc de Cartes amb La cuina d'en Tikus
- L'expilot Toni Elías plora la mort de Carles Vilajosana: 'Deixa un buit impossible d’omplir
- La germana de Carles Vilajosana Arocas, la víctima de l'homicidi de Manresa, assegura al funeral que portarà el cas al Parlament 'i més enllà. Arribaré fins on calgui
